Cap dilema a les xarxes: Vull estar connectada i empoderar-me!

El 9 d'octubre es va estrenar a Netflix "The social dilemma" ("El dilema de les xarxes"), un documental dirigit per Jedd Orlowski, premiat pels seus documentals sobre el canvi climàtic. Posa a primera línia el moviment encapçalat per Tristan Harris, exdissenyador ètic de Google, un informàtic que ha fundat el Centre de Tecnologia Humana. Al documental també surt el creador del botó "m'agrada" de Facebook, Justin Rosenstein, i Guillaume Chaslot, creador de l'algoritme que recomana els vídeos de YouTube. D'entrada, s'etiqueta com a "docudrama" i, efectivament, té un marcat to catastrofista i distòpic, però amb una esperança final que sorprèn. No hi ha temes nous, però convida a la reflexió. Una mirada en profunditat En una societat que, navegant per les xarxes, s'informa a cop de tuit, a cop de mem, i consumeix a multipantalla, dedicar una hora i mitja de la teva vida a mirar un documental que aprofundeix en un sol tema és gairebé una necessitat. Documentals que apunten tesis, que aporten diversos punts de vista i et donen peu a formar-te la teva opinió. Tots els temes que s'apunten al documental ja els sabem i els patim, però convé fer-hi alguns apunts. - L'addicció a les pantalles. Tot està organitzat perquè estiguem el màxim de temps enganxats. Les xarxes lluiten per l'economia de l'atenció. Però som nosaltres els qui acabem decidint les hores que ens hi passem. - Quantes vegades s'ha dit: "Si és de franc, el negoci ets tu." Això no és del tot real a Facebook i Instagram, per exemple. Costa molt augmentar el nombre de seguidors i moure continguts sense pagar. Fer-ho, com es diu en l'argot de les xarxes socials, "de manera orgànica", és molt laboriós i no sempre és un èxit. - Es queixen que les xarxes socials ens manipulen, però almenys amb les xarxes socials podem ser actius. Ja no recordem aquella època en què érem espectadors passius? "A veure què fan ara?" A mi m'agrada més ara. Triar i participar. Els algoritmes marquen el futur La intel·ligència artificial ens porta a la personalització dels continguts. Els nostres "m'agrada", el que seguim, el que llegim, el que mirem, el que cliquem, ens diu com som i aleshores l'algoritme treballa per oferir-nos continguts que sap segur que ens agradaran. En el fons, acaben triant per nosaltres el que veiem. Ho he dit moltes vegades: "Soc dona, visc en família, tinc un fill, l'algoritme m'ensenya promocions de Fairy i a mi m'agrada la tecnologia i vull seguir les baralles de galls." Si ets dona i t'agrada la tecnologia, ho tens fatal amb els algoritmes. Curiosament, no parla de l'algoritme de Netflix. No desconnectis, però aplica't un seguit de normes El dilema de les xarxes també parla de privadesa i de "fake news" i, quan estàs a punt de tenir un infart i engegar-ho tot a rodar, arriba una sorpresa final, als crèdits, que agraeixo. Diu Tristan Harris que, si pressionem com a usuaris i discutim la manera de fer, les xarxes socials aniran canviant. Mirar el documental i pensar que una alternativa és la desconnexió, això és de perdedors. Abans de desconnectar, et proposo: Desactiva les notificacions. No acceptis recomanacions. Tria. Comprova la informació abans de compartir. Segueix persones amb qui no hi estiguis d'acord. Fes servir altres buscadors en comptes de Google. Surt de les xarxes que no t'aporten res. Volem estar connectats i aprofitar-nos del millor de la tecnologia, però només si sabem com funcionen podem pressionar, triar i empoderar-nos. Fem-ho!

Cap dilema a les xarxes: Vull estar connectada i empoderar-me!

El documental "El dilema de les xarxes" ha alarmat els menys connectats i ha generat un gran debat entre els que gestionen xarxes socials