"30 minuts" s'endinsa en el món del tràfic i consum de cocaïna a Barcelona

Un estudi de l'Observatori Europeu de les Drogues ha analitzat al llarg de deu anys les aigües residuals que generen 120 ciutats d'Europa per mesurar el consum de substàncies prohibides. L'anàlisi dels residus que arriben a les estacions depuradores permet detectar els metabòlits de cocaïna que s'excreten en l'orina. D'aquesta manera, els investigadors poden determinar amb molta fiabilitat la quantitat de droga que consumeix una població determinada. Amb l'ús d'aquesta metodologia, l'Observatori Europeu de les Drogues conclou que Barcelona és la ciutat del continent on més cocaïna es consumeix. Cada any, a la capital catalana es prenen prop de 700 quilos de cocaïna, l'equivalent a 14 milions de dosis. Segons l'estudi, un de cada deu barcelonins d'entre 15 i 64 anys ha pres cocaïna algun cop a la vida. Els protagonistes El clima, els preus econòmics i una oferta d'oci variada i permanent fan de Barcelona un destí molt atractiu per al turisme lligat al consum de drogues. Els especialistes que ha entrevistat el programa coincideixen a considerar que el turisme massiu és amb molta probabilitat un dels factors que més fa créixer les xifres de consum a la capital catalana. També pot incidir en el resultat de les anàlisis l'activitat econòmica que gira entorn de la ciutat, sobretot la relacionada amb la celebració de fires i congressos internacionals. Els experts consideren que l'oci lligat al turisme de negocis incideix de manera rellevant en les dades anuals de consum de drogues il·legals, en especial pel que fa a la cocaïna. "Malgrat que fa molts anys que alertem dels perills que té el consum de cocaïna, la gent continua percebent aquesta droga com menys nociva que altres substàncies. Mentre la societat no sigui conscient del risc real que té la cocaïna, la seguirà consumint". Oriol Esculies, director Projecte Home Catalunya L'equip del "30 minuts" ha pogut entrevistar el responsable d'una important organització dedicada al tràfic internacional de drogues que opera des de Barcelona. Segons el testimoni d'aquest narcotraficant, cada any milers de quilos de cocaïna provinents de Colòmbia arriben a Europa a través de Barcelona. Tots els especialistes consultats pel programa coincideixen a dir que els ports de mercaderies del Mediterrani són la principal via d'entrada de cocaïna al continent. A les ciutats amb port, com ara Barcelona, l'accés fàcil a les drogues n'afavoreix el consum i n'incrementa la demanda. Després de Barcelona, les ciutats de l'estat espanyol on es registra un consum més elevat de cocaïna són Palma i València. "Si sents algú que et diu: "Jo controlo", aquell té un problema greu. Sense cap mena de dubte". Toni Fusté, exaddicte Tot i que l'ús de substàncies il·legals representa un gran impacte emocional i de salut, les estadístiques revelen que molts joves veuen normal consumir alcohol o drogues i no perceben els riscos que hi estan associats. Entre els 16 i els 20 anys, el consum de cocaïna ha augmentat en els darrers anys. Són especialment rellevants les xifres de consum juvenil lligat a l'oci nocturn dels cap de setmana, tot i les mesures de control i prevenció institucionals. Els nous patrons de consum obliguen els professionals de l'àmbit sociosanitari i educatiu a actualitzar els mètodes per mirar de frenar aquest fenomen. A Barcelona, es calcula que set de cada deu addictes a les drogues tenen alguna malaltia mental. L'augment del consum de cocaïna ha fet créixer els pacients amb trastorns associats a aquesta dependència. Cinc milions de persones a tot el món tenen malalties mentals relacionades amb l'ús de les drogues. La suma de l'addicció i el trastorn mental es coneix entre els especialistes com a patologia dual. És una realitat encara poc estudiada, que trasbalsa tant la vida dels qui la pateixen com la del seu entorn afectiu. "El consum de drogues, i el de cocaïna en especial, ha disparat els trastorns mentals". Jordi Royo, psicòleg clínic. Director d'Amalgama7 El reportatge posa de manifest una realitat impactant: el consum de cocaïna té conseqüències negatives també per als barcelonins que no prenen aquesta substància. Els accidents de trànsit, les irregularitats fiscals i econòmiques o la conflictivitat social són només alguns exemples de com el tràfic i el consum de drogues il·legals afecten tota la societat. Segons la investigació de l'Observatori Europeu de les Drogues, a les ciutats del sud i de l'est del continent europeu és on aquests problemes es manifesten més repetidament perquè és on la cocaïna es consumeix de forma més habitual. "Així com des de les administracions públiques parem esment a les afeccions cardiovasculars, hem de poder atendre també l'addicció a la cocaïna: sense una mirada estigmatitzant".Gemma Tarafa, regidoria de Salut, Envelliment i Cures de l'Ajuntament de Barcelona Barcelona és una ciutat pionera en la detecció i el tractament del consum de substàncies addictives. A la capital catalana, els Centres d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències fan esforços per reduir i prevenir el consum de cocaïna, especialment entre els grups socials més marginals i vulnerables de la ciutat. El reportatge també ha seguit l'activitat d'un d'aquests grups de suport, on els pacients recuperen l'autoestima i adquireixen recursos per fer front a l'addicció. El testimoni d'exconsumidors rehabilitats és clau per a l'èxit d'aquestes teràpies. En els últims tres anys, el nombre de persones que a Barcelona han demanat atenció per superar la dependència a la cocaïna s'ha incrementat en un 16%. Vuit de cada deu dels atesos són homes que van començar a consumir regularment a partir dels 20 anys. Un reportatge de Joan Celdran Danés / Realització: Salva Viñets Producció executiva: Valti Roda Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de BAS (Broadcaster Audiovisual Services, SL).

"30 minuts" s'endinsa en el món del tràfic i consum de cocaïna a Barcelona

El reportatge "Barcelona: vides en blanc" mira de descobrir per què la capital catalana és la ciutat d'Europa on més es consumeix aquesta droga il·legal