L'anime és nou i diferent i ho està petant entre els nens i nenes. Així ho creu el Jan, d'11 anys. Durant el confinament molts nanos van començar a veure anime a les plataformes, assegura Oriol Estrada, llicenciat en Psicologia i divulgador de manga i còmic: "Van descobrir una cosa nova i han fet el salt de veure anime a llegir manga. Són una nova generació fills de pares i mares de més de 40 anys que vam créixer amb "Bola de drac" i  el manga, publicat des de fa 30 anys a Occident i normalitzat a les nostres vides." Per què l'anime ho peta entre els més joves? Anime són dibuixos animats, sèries i pel·lícules basats en els còmics manga, fets per una indústria japonesa potent que fusiona l'entreteniment amb l'herència cultural del país, explica Marc Bernabé, traductor de manga i anime, especialista en cultura japonesa i fundador de Daruma: "La finalitat de l'anime és comercial, és un negoci que pretén entretenir, però a la vegada és una finestra indirecta a divulgar els valors i la cultura japonesa." Els anime enganxen perquè per als infants són nous i diferents i repeteixen una sèrie de fórmules, personatges i girs que funcionen de fa més de 50 anys, reivindica Oriol Estrada "L'amistat, l'esperit de superació i la victòria són 3 dels elements que es troben en la majoria de grans èxits de l'anime." També hi té un valor important la família, com en el cas de "Shin Chan", que, tot i ser irreverent, mostra la fortalesa de la família, afegeix Marc Bernabé. Pel que fa a la crítica d'excés de violència a l'anime, Oriol Estrada defensa que no n'hi ha més que a "Tom i Jerry" i que l'avantatge és que als mangues ensenyen les conseqüències de la violència i aborden amb més naturalitat temes com la mort o la sexualitat. Joves fent una activitat de cal·ligrafia japonesa per conèixer la cultura nipona (espai Daruma) Fins fa pocs anys el manga i l'anime estaven pensats i dirigits només al públic japonès, assevera Oriol Estrada: "Que s'hagin convertit en aquesta potència cultural soft power ni ho buscaven ni ho esperaven, però en els últims 10 anys ho estan aprofitant més que mai." La nostra infància és anime: la febre de "Bola de drac" "Heidi", "Mazinger Z", "Doraemon", "Shin Chan" o la mítica "Bola de drac" són anime i han marcat les nostres infàncies. "Bola de drac" es va estrenar el 1986 a TV3 i va ser un autèntic èxit de masses, assegura Oleguer Sarsanedas, el llavors cap de programes de la cadena: "Els nens a l'escola es passaven fotocòpies tretes de ves a saber on, el mercat de Sant Antoni es va col·lapsar, un èxit sense precedents que va servir per consolidar els dibuixos japonesos al nostre país i llançar el Club Super3 com el club amb més socis, malgrat l'oposició d'alguns mestres o polítics a la sèrie." L'emissió de "Bola de drac" va consolidar el Super3 i va afavorir la normalització del català Va ser tanta la bogeria, que els infants comentaven cada dia el capítol de "Bola de drac" al pati, a les granges a la tarda posaven la sèrie com si fos un partit de futbol i la miraven a les colònies. La songokumania va portar l'editorial Planeta a buscar els drets per publicar-ho, explica Marc Bernabé: "A Occident les primeres llengües en què es va publicar 'Bola de drac' van ser el català i el castellà. I molta gent encara avui no concep la sèrie si no és en català, també castellanoparlants, però que la van veure en català; va fer molt per a la normalització lingüística." Hi ha un rebrot entre les generacions més joves amb "Bola de Drac", assegura Oleguer Sarsanedas: "Té el valor de ser una gran història basada en la faula budista del rei mico, amb els valors budistes de la pau i la serenitat. I la violència que conté exemplifica la lluita entre el bé i el mal, amb uns valors perennes que van de generació en generació." Podeu comprovar la febre de "Bola de drac" al documental: "Songokumania, el big bang del manga", dirigit per Oriol Estrada. L'aposta del nou SX3 per l'anime i recuperar l'ús social del català L'anime en català és una de les grans apostes del nou SX3, assegura Laia Servera, cap del Departament d'Infantils de TV3: "El nostre objectiu és tornar a formar part de l'imaginari dels més petits, i per aconseguir-ho hem de parlar del que els agrada i interessa, i l'anime torna a estar de moda entre els nens i nenes. I és la millor fórmula per fomentar l'ús del català." Les propostes d'anime per a l'arrencada del nou SX3 són: "Haikyu!" (voleibol, una història esportiva), "Kimetsu no Yaiba" (Guardians de la nit, un dels grans èxits que es va emetre als cines en català), "Ronja", "Inazuma eleven" (un clàssic infantil) o les pel·lis de "My Hero Academia: Dos herois", explica Laia Servera: "Per al 2023 ja tenim títols superimportants, és una aposta de continuïtat i qualitat, amb protagonistes tant femenins com masculins, que per nosaltres és molt important." L'anime en català és la proposta del nou SX3 per fomentar l'ús social del català El món de les llicències d'anime no és fàcil, i segurament no tindran tots els títols que voldrien, recalca Laia Servera, però faran tot el que podran per aconseguir-los. L'anime en català és un dels millors aliats ara mateix, referma Oriol Estrada "Si els nens miren continguts audiovisuals en castellà ho recreen als jocs, i, tot i créixer en un ambient familiar catalanoparlant, el 100% acaben parlant castellà. És importantíssim que els nens i les nenes tinguin referents en català." Guia per descobrir l'anime i els grans mestres del manga Hi ha animes per edats, és el que es coneix com a demografia, una guia per saber a qui va dirigit: kodomo per a un públic infantil ("Heidi", "Doraemon"), shonen per joves nois ("Bola de drac", "Naruto"), shojo per un públic adolescent femení ("Sailor Moon" o "Candy Candy") i el seien i josei per a adults, explica l'Oriol Estrada: "Les barreres han anat caient i moltes noies consumeixen shonen. El mercat japonès ha crescut amb el seu públic des dels anys 50. Hi ha mangues per a gent de 20, 30, 40, 50 anys i ara també dirigits a la tercera edat amb protagonistes d'aquesta franja." L'origen de la majoria de sèries d'anime són els grans mestres del manga com Osamu Tezuka, conegut com el déu del manga, o Katsuhiro Otomo, Rumiko Takahashi, Akira Toriyama --autor de "Bola de drac" i "La rosa de Versalles"--, Go Nagai o Eiichiro Oda, autor del manga amb més èxit de tota la història, "One piece". També hi ha creadors com Hayao Miyazaki, el Disney japonès, pare de Totoro, amb un missatge d'empoderament sobretot de la dona, l'aventura i l'ecologisme, puntualitza Marc Bernabé. Hi ha mangues per a tots els públics i temàtiques, coincideixen els dos divulgadors: "Hi ha un manga per a cada persona. És la indústria número 1 de publicació de còmic del món, i també d'animació; i és molt destacable que més del 50% de tots els creadors i lectors de manga són dones." Els dos prescriptors ens proposen per als més petits el segell Ghibli, amb títols com "El castell ambulant", "El meu veí Totoro" o "El viatge de Chihiro"; per a una mica més grans, "Porco rosso"; "Haikyu!" per a totes les edats, i "Guardians de la nit" per a preadolescents o adolescents, i per a més grans, "Akira" i "El nen i la bèstia", i també clàssics com "Bola de drac". Fotograma de "Totoro" Ens suggereixen mirar els animes amb els nostres fills i sobretot posar filtres perquè també hi ha animes que són esfereïdors. I per als pares i mares ens proposen "El ataque de los titanes", no apta per a nens. I per a tothom, manga en català, que viu un moment històric, assegura Marc Bernabé: "La publicació de manga en català era molt petita, amb editorials com Ossa Còmics, però ara hi ha un boom de publicacions i demanda de còmic en català; que hi hagi tant interès en una cosa impresa en un món de pantalles és fascinant i màgic." Cal que el manga arribi també a les biblioteques, als clubs de lectura i a les escoles, assegura Oriol Estrada, just quan "Guardians de la nit" i "My Hero Academia" ja han sortit en català i el Grup Enciclopèdia estrena Kaji Manga, un nou segell de manga en català.