L'esquelet de Catalina Muñoz amb el sonall del seu nadó. Sociedad de Ciencias Aranzadi

Un sonall en una fossa fa reviure la història d'una mare afusellada pel franquisme

Sota un parc infantil de Palència, hi havia més de 500 cossos enterrats, entre els quals el de Catalina Muñoz
Redacció Actualitzat
TEMA:
Memòria històrica

Catalina Muñoz va ser afusellada el setembre de 1936 a Palència. Tenia 37 anys i quatre fills; el més petit es deia Martín i tenia nou mesos. La Catalina va decidir que moriria amb un record del seu fill i se'n va endur un sonall.

75 anys després, quan es va obrir la fossa on hi havia les restes de la Catalina, el seu esquelet va aparèixer amb el sonall de plàstic. Una prova feta per la Societat de Ciències Aranzadi -que van dirigir les excavacions- demostra que el plàstic del sonall, de colors llampants, és de l'època i, per tant, diuen que és autèntic.

 

El plàstic del sonall ha permès verificar la seva autenticitat. Sociedad de Ciencias Aranzadi

 

Nuño Domínguez, periodista d'El País, va saber que hi havia aquest sonall, gràcies a unes conferències fetes pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) sobre objectes quotidians trobats a les fosses comunes. Va decidir que buscaria el propietari d'aquest sonall.

 

Assassinada per manifestar-se

Avui, en Martín, el fill petit de la Catalina, té 83 anys i viu al mateix poble on vivia la família, Cevico de la Torre, a 25 quilòmetres de Palència. Quan la seva mare va ser detinguda, el seu pare era a la presó, acusat de matar un falangista. A la mare la van jutjar i en el consell de guerra l'alcalde i dos veïns la van acusar d'anar a manifestacions d'esquerres i d'estar relacionada amb l'assassinat del falangista perquè havia netejat la sang de la roba del seu marit. Ella ho va negar, però això no la va salvar.

A en Martín el va criar una tia, al mateix poble. No va poder anar a l'escola i va haver de començar a treballar quan tenia 8 anys. Primer de pastor, després de pagès. No recorda la seva mare perquè ni tan sols tenen una foto d'ella, però la història del sonall l'ha commogut molt. Quan el pare va sortir de la presó, va anar a treballar a Bilbao i no va tornar al poble fins al final de la seva vida, quan es va jubilar. En Martín no va tenir valor de fer-li preguntes sobre la seva mare perquè no volia despertar-li records dolorosos.

 

En Martín no té records de la seva mare, ni tan sols una fotografia. Sociedad de Ciencias Aranzadi

 

A Cevico, a més d'en Martín, també hi viu la Lucía, la seva germana. Quan la Catalina va ser fusellada tenia 11 anys i ella sí que se'n recorda. Ara té 94 anys, però no ha oblidat quan la seva mare va fugir de casa, perseguida per la Guàrdia Civil, i quan va caure a terra. No recorda que portés el sonall, però potser el portava a dins del davantal.

La Lucía ha iniciat els tràmits perquè li tornin les despulles de la seva mare i les pugui enterrar. En Martín vol que això passi abans que ell es mori.

 

Fossa comuna sota un parc infantil de Palència. Sociedad de Ciencias Aranzadi

 

Una fossa comuna sota un parc infantil

Les restes de la Catalina es van trobar l'agost del 2011 quan es van obrir la fossa de 250 represaliats en un parc infantil a Palència. Allà on fins al 1940 hi havia hagut el cementiri municipal, als 70 s'hi va construir una zona d'esbarjo infantil on gràcies a aquestes investigacions s'han trobat les restes de més de 50 persones enterrades sense taüt i amb calç viva. S'estima que en aquesta zona hi podria haver 500 víctimes de la repressió.

 

Homenatge i entrega de les restes exhumades a Palència el 2011. Sociedad de Ciencias Aranzadi

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica
NOTÍCIES RELACIONADES
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut