Mohamed Benhalima, l'activista algerià que Espanya va deportar i ara està condemnat a mort

L'activista algerià Mohamed Benhalima ha estat condemnat a pena de mort per un tribunal militar d'Algèria, acusat de terrorisme i, entre altres coses, de comprometre la seguretat del país i desmoralitzar l'exèrcit. Es dona el cas que Espanya va accedir a extradir-lo, el 24 de març, després de rebutjar la seva petició d'asil.

L'expulsió de Benhalima --des del CIE de València-- va coincidir, amb pocs dies de diferència, amb el canvi de posicionament del govern espanyol respecte del Sàhara Occidental. El fet que Espanya reconegués la sobirania marroquina sobre aquest territori va molestar Algèria, principal subministrador de gas a l'Estat, fins al punt que van retirar el seu ambaixador a Madrid.

Amnistia havia advertit del risc de tortures

Amnistia Internacional va oposar-se en va a la seva deportació davant el risc que el torturessin a la presó algeriana. L'organització explicava que Mohamed Benhalima va fugir a Espanya quan va saber, el 2019, que el seu nom estava en una llista de militars buscats.

Té 32 anys, era funcionari militar al seu país i va participar en el moviment de protesta Hirak.

Aquell any va publicar una sèrie de vídeos a les xarxes que exposaven la corrupció dels alts càrrecs de l'exèrcit. L'any següent, diu Amnistia, Benhalima va ser condemnat a 10 anys de presó.

Quan va viatjar a Espanya ho va fer amb un visat de turista. Després va demanar la protecció internacional, que se li va denegar.

En la seva declaració, Amnistia Internacional afirmava, l'endemà de l'extradició: "Les autoritats havien estat advertides, mitjançant recursos jurídics i crides de la societat civil, que Mohamed Benhalima corre un risc elevat de tortura, detenció arbitrària i judici sense les degudes garanties a Algèria".

També van condemnar l'extradició i van advertir de les possibles conseqüències altres associacions en defensa dels drets humans, com Red Jurídica o "CIES no".

Tres anys de protestes a Algèria

El moviment Hirak va arrencar el febrer del 2019 en principi per forçar la renúncia del llavors president d'Algèria, Abdelaziz Bouteflika, que volia presentar-se a la reelecció per cinquena vegada consecutiva. Bouteflika estava greument malalt des del 2013, mesos abans de la seva quarta reelecció.

Un cop van aconseguir que dimitís, l'abril del mateix any, el moviment va continuar fent mobilitzacions, malgrat la repressió policial i les detencions, per demanar "un règim polític i no militar" i protestar contra el procés de transició en marxa des de llavors, que consideren "una pantomima del règim militar per mantenir els seus privilegis".