Les claus de la causa a Itàlia per l'extradició de Puigdemont

L'expresident de la Generalitat afronta la compareixença davant el Tribunal de Sàsser sobre la seva extradició
Carles Costa Actualitzat
TEMA:
Carles Puigdemont

Aquest dilluns declara davant la jutge de la ciutat de Sàsser, a Sardenya. El tribunal haurà de decidir si l'extradeix a Espanya, tal com demana el Suprem, o si no ho fa.

Dijous 23 de setembre. La policia italiana deté el president Carles Puigdemont a l'aeroport de l'Alguer, a Sardenya. L'alarma s'activa per una euroordre que la justícia europea havia donat per suspesa, arran d'informació facilitada per l'Advocacia de l'Estat en nom d'Espanya. Però resulta que l'euroordre seguia activa, tal com ha insistit el jutge instructor de la causa del procés al Suprem, Pablo Llarena. En una setmana, aquest magistrat ha enviat dos escrits a la justícia italiana per demanar que extradeixi l'expresident de la Generalitat, per poder-lo jutjar a Espanya per sedició i malversació.

Mentrestant, Puigdemont ha sol·licitat noves mesures cautelars a la justícia europea per aturar aquest procediment. Ara, Itàlia haurà de decidir si l'extradeix o no. Però quina informació té sobre la taula?


Què diu el Tribunal Suprem?

El jutge instructor de la causa del procés al Suprem afirma que només ell pot desactivar l'euroordre contra el president Puigdemont i que no ho ha fet. Per tant, insisteix que aquesta euroordre segueix ben activa.

I d'on ve la confusió sobre l'estat de l'euroordre? Hem d'anar al 9 de març del 2021. Aquell dia se sap que el Parlament Europeu ha votat a favor de retirar la immunitat a Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, tal com havia demanat la justícia espanyola. Llarena vol assegurar l'extradició. I fa una consulta, una qüestió prejudicial, a la màxima autoritat en matèria d'euroordres: al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Vol que aquest tribunal estableixi quan un jutge d'un país pot rebutjar una euroordre, després que la justícia belga decidís no extradir l'exconseller Lluís Puig.

El TJUE diu que una qüestió prejudicial suposa suspendre l'euroordre fins que el tribunal europeu es pronunciï. Però Llarena interpreta que això no és aplicable en el cas Puigdemont, perquè té un caràcter cautelar.

I, així, en l'última setmana el jutge del Suprem ha enviat dos escrits a la justícia italiana per demanar-li que extradeixi el president Puigdemont amb tres arguments.

Primer, recorda que ara mateix Puigdemont no està blindat amb la immunitat perquè el Parlament Europeu l'hi va retirar quan va aprovar el suplicatori al març. Segon, insisteix que l'euroordre de detenció contra ell està activa. I tercer, culpa l'Advocacia de l'Estat d'haver dit a la justícia europea que l'euroordre estava suspesa quan, segons ell, no ho està.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l'octubre del 2019 després d'emetre una euroordre contra Carles Puigdemont (Europa Press)

Què diu la defensa del president Puigdemont?

Doncs, precisament, s'agafa a aquesta resposta de la justícia europea. Després que, al març, el Parlament Europeu votés a favor del suplicatori i li retirés la immunitat, el president Puigdemont va recórrer al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), l'organisme dins del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que s'encarrega d'aquestes qüestions. A més, va demanar que li tornessin aquesta immunitat, de forma cautelar, mentre no es resolia el recurs.

Primer, el TGUE va acceptar i li va tornar la immunitat, de forma cautelar. Però el 30 de juliol, l'hi va retirar. Amb quin argument? El TGUE considerava que no necessitava la protecció amb la immunitat perquè no hi havia cap risc de detenció. Per quin motiu? Doncs perquè l'Advocacia de l'Estat, en nom d'Espanya, havia interpretat que les euroordres estaven suspeses, perquè Llarena havia demanat una qüestió prejudicial que, en principi, les aturava.

En el seu escrit del 30 de juliol, el TGUE insistia que, si es produïa alguna detenció, es podien tornar a demanar mesures cautelars. I això és el que ha fet la defensa del president Puigdemont, després de ser detingut a l'Alguer. Si el TGUE accepta aquestes cautelars, el procediment d'extradició a Itàlia quedarà suspès fins que es resolgui el recurs.


Què ha dit, de moment, la justícia italiana?

Després de la detenció del 23 de setembre, el president Puigdemont va declarar telemàticament davant la jutge de la ciutat de Sàsser. La magistrada va decidir deixar-lo en llibertat sense cap mesura cautelar. El principal argument: considera que Puigdemont té immunitat per poder viatjar com a eurodiputat i que, per tant, havia de poder tornar a Bèlgica. Això sí, el va citar per al 4 d'octubre per seguir amb el possible procés d'extradició.

 

D'on ve aquesta euroordre?

El jutge del Suprem Pablo Llarena emet aquesta euroordre contra el president Puigdemont el 14 d'octubre del 2019, el mateix dia que es fa pública la sentència del judici del procés. El magistrat vol que l'extradeixin a Espanya per poder-lo jutjar per sedició i per malversació.

Aquest és el tercer intent d'euroordre. El mateix Llarena n'havia emès una altra, el 23 de març del 2018. Aquell dia, confirma el processament de la causa del procés i envia euroordres contra tots els exiliats. Dos dies després, la justícia alemanya deté el president Puigdemont al nord del país, quan tornava d'una conferència a Finlàndia.

Puigdemont passa 12 dies a la presó de Neumünster. Finalment, el 12 de juliol del 2018 la justícia alemanya accepta extradir Puigdemont per malversació, però no pas per rebel·lió. Llarena ho considera insuficient. I, ben molest, retira totes les euroordres.

Abans, encara hi havia hagut un primer intent d'euroordre. El 3 de novembre del 2017, la causa la portava l'Audiència Nacional. La jutge Carmen Lamela emet euroordres contra els exiliats per rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència.

Dos dies després, Puigdemont (juntament amb Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret) es presenten, voluntàriament, a la policia belga. Declaren davant del jutge i queden en llibertat amb mesures cautelars, com la prohibició de sortir del país.

A finals de novembre, el Suprem assumeix tota la causa. El nou jutge instructor Pablo Llarena decideix retirar aquestes primeres euroordres. I així, també es paralitza el primer intent d'extradir-los des de Bèlgica.

Quatre anys després, els intents de la justícia espanyola per extradir el president Puigdemont continuen. I l'últim episodi, de moment, d'aquesta llarguíssima causa es juga, aquests dies, a Itàlia.

ARXIVAT A:
Carles Puigdemont Pablo Llarena Procés català
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut