Un supermercat ecològic i cooperatiu, un dels exemples de l'economia solidària que creix

L'economia solidària, en expansió per conviccions però també per avantatges pràctics

Un supermercat cooperatiu i una plataforma de comerç electrònic de consum conscient, dos exemples d'economia solidària en expansió
Gil Toll Actualitzat
TEMA:
Comerç

La Fira de l'Economia Solidària reuneix des de fa deu anys les organitzacions i persones compromeses amb la creació d'un mercat social, alternatiu al mercat capitalista. En aquest sector hi ha més de dues-centes organitzacions que impliquen 130.000 persones. Entre totes van moure 240 milions d'euros l'any 2019 i van donar feina a més de 7.000 persones.

L'economia social creix per conviccions, però també per avantatges pràctics.

Eva Goenaga, la coordinadora de la Fira, destaca la capacitat de col·laboració de l'economia solidària: "Si jo vull engegar una iniciativa particular busco xarxes i m'enllaço, és una manera més fàcil de sortir que no quedar-se una sola".


Salaris dignes

La restauració d'una economia sostenible és una de les fites que es pretén assolir amb el mercat social. La forma d'arribar-hi passa per una organització democràtica de la producció i el consum.

Un dels resultats hauria de ser la distribució equitativa de la riquesa, i en això juga un paper clau com es retribueix les persones que treballen al sector.

"La idea és generar llocs de treball perquè l'economia és vida", diu Eva Goenaga, que concreta el sistema, sense ànim de lucre:

"Fins i tot estan regulades les diferències salarials entre els que cobren més i els que cobren menys. Aquí no hi ha ànim de lucre, ningú especula ni s'enriqueix, la gent guanya el que necessita per viure. Tampoc vol dir que siguin salaris baixos, sinó que es tracta de salaris dignes."

La Fira de l'Economia Solidària és un aparador amb què es pretén demostrar que és possible una economia per a la vida, que posi les persones i el planeta en el centre.

És una visió que els seus defensors creuen legitimada per la pandèmia, que ha posat sobre la taula la importància de les feines essencials i la dimensió procomuna de l'economia.


Supermercats cooperatius

La Feixa és un supermercat cooperatiu que ha obert les portes a Mataró des de fa uns mesos. L'Anna Abelló és una de les més de dues-centes persones sòcies que tenen dret a un descompte del 15% respecte de la clientela general.

En aquesta botiga es poden trobar productes ecològics, de proximitat i que s'enquadren dins de l'economia social, en compres com les que explica Anna Abelló:

"Compro molt a granel, compro les conserves, el dia que vinc compro la verdura, compro sense gluten perquè tinc una filla celíaca. El producte ecològic implica un preu perquè té una qualitat i, per tant, no puc fer tota la compra, però sí que amb el temps n'hem anat consumint cada cop més."

L'Anna també participa als cercles de la cooperativa, que són grups que treballen de manera voluntària en l'organització. Busquen proveïdors de productes, col·laboren en el manteniment del supermercat i organitzen activitats a l'exterior de cara a la ciutadania.

Transformar el consum és l'objectiu que destaca Sílvia Bofill, vocal en un dels cercles en què s'organitza la cooperativa: "Això no només és una botiga o un supermercat, és un espai on hi ha actes i formacions amb què s'intenta conscienciar la gent i els clients que hi ha una altra manera de consumir."

Al supermercat es poden trobar dues gammes de preus de cada producte per fer més accessible l'oferta. La cooperativa no té ànim de lucre i només aspira a cobrir les despeses.

Sobre aquesta base, els preus encara són alts en comparació amb el comerç convencional, però des d'aquí assenyalen la precarietat i l'explotació que amaguen els preus rebentats de molts productes.


La Zona, comerç electrònic social

La botiga d'electrodomèstics i coses de la cuina René té una oferta de productes que garanteixen els hàbits saludables i el consum responsable. Alguns aparells són d'importació i els han seleccionat en viatges per Europa. D'altres són de proximitat i representen solucions o alternatives als modes de consum més insostenibles.

Alfred Capdevila és el responsable de la botiga i posa l'exemple del "xufa mix", "un aparell per produir llets vegetals, com l'orxata, llet d'ametlla o de fruits secs. L'avantatge principal és que es fan a casa de cadascú, s'eviten residus com el tetra brick i es fa natural, amb els ingredients propis i els additius controlats, ajuda a fer una dieta saludable".

Aquesta mena de productes es poden trobar ara també a La Zona, una plataforma de comerç electrònic especialitzada en consum conscient. Els responsables són els membres de la cooperativa Opcions, de llarga trajectòria en el foment d'alternatives ambientals i socials. Aquesta experiència és el que els permet concloure que l'anomenada "economia social" es troba en auge i que s'està produint un canvi d'escala.

"Si ha pogut sortir ara l'aposta de La Zona és perquè les entitats han entès que estem en aquesta fase de salt d'escala", explica el seu responsable, Gerard Pijoan, que destaca que "l'economia social representa un 8% del PIB del país i ara el que ens toca és preparar-nos per fer un salt d'escala per deixar de ser l'economia alternativa i ser el model econòmic que ens defineixi com a país".

A La Zona ja hi ha un centenar d'empreses i organitzacions que ofereixen béns i serveis en clau de consum conscient.

A més de la sostenibilitat, es vigila que les condicions laborals siguin dignes i s'afirma que el repartiment a domicili es fa amb personal contractat per una agència socialment inclusiva. La Zona se suma al fenomen dels supermercats cooperatius que s'estan creant a diverses ciutats i als deu anys de la fira d'economia social, en un moviment que sembla viure un creixement singular.

ARXIVAT A:
Comerç
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut