L'Audiència Nacional investiga quatre persones més per terrorisme en l'operació Judes

La fiscalia de l'Audiència Nacional investiga quatre joves més en el que es coneix com l'"operació Judes". Segons ha denunciat l'organització Alerta Solidària, es tracta de quatre persones que van participar en manifestacions i talls de carretera com a protesta per la sentència del Suprem en el judici del procés.

Com als nou detinguts el mes de setembre passat, abans de la sentència, se'ls investiga pel delicte de pertinença a organització terrorista.

El jutge ha citat aquests quatre investigats i dos dels detinguts durant l'operació policial del 23 de setembre. Es tracta de David B. i Clara B., detinguts al setembre, que van quedar en llibertat sense comparèixer davant del jutge, que va enviar a presó els altres set detinguts. En total, s'investiguen 13 persones en aquesta causa.

Entre els quatre investigats hi ha Queralt Casoliva, segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sentmenat i regidora de Festes, Participació Ciutadana, Patrimoni, Turisme i Benestar Animal.

Alerta Solidària: "L'estat segueix perseguint la mobilització popular"

L'organització de l'esquerra independentista Alerta Solidària denuncia que els investigats es troben en una situació d'indefensió jurídica perquè declararan d'aquí a una setmana per videoconferència, però encara no tenen l'escrit de la Fiscalia.

Asseguren que no hi ha cap prova relacionada amb les armes o explosius que fonamentaven l'operació policial i atribueixen l'acusació a una voluntat de l'Estat de "perseguir la mobilització popular".

L'advocat d'Alerta Solidària Xavier Pellicer ha qualificat aquestes citacions de "ràtzia repressiva de l'Estat" i ha qualificat l'operació Judes d'"absolutament política i sense cap fonament jurídic":

"Això posa damunt la taula l'impuls que està fent la Fiscalia d'aquest cas i, per tant, el govern de l'estat espanyol, que segueix perseguint la mobilització popular i segueix intentant qualificar de terrorisme qualsevol tipus de participació en la mobilització, en aquest cas, independentista, però, alhora, fent gran aquest argument que terrorisme és qualsevol tipus de dissidència a l'Estat".

Tretze investigats, cap empresonat

El 23 de setembre al matí, un operatiu de la Guàrdia Civil format per mig miler d'agents va detenir nou CDR. La Fiscalia assegurava que els detinguts pertanyien a un suposat grup terrorista independentista preparat per cometre atemptats, suposadament com a resposta a la sentència del Suprem contra els líders sobiranistes.

En la desena d'escorcolls practicats, la Guàrdia Civil no va trobar explosius, però va confiscar termita, producte que s'utilitza per a soldadures que els agents consideraven que podia fer-se servir per fabricar explosius.

Dos dels nou detinguts van quedar en llibertat aquell mateix dia i els altres set van ser traslladats a la comandància de la Guàrdia Civil a Tres Cantos, a Madrid. Tots set van ser enviats a presó sense fiança. Als detinguts no se'ls va aplicar la llei antiterrorista.

Des d'un primer moment, els advocats d'Alerta Solidària van denunciar que es va vulnerar el dret de defensa dels detinguts i van assegurar que se'ls van posar traves per poder parlar amb els seus representats.

El mes de novembre, la sala penal de l'Audiència Nacional va anul·lar l'ordre de presó per a quatre dels detinguts en donar la raó a les defenses, que van queixar-se que no havien pogut accedir a informació essencial en les vistes en què es va decidir l'empresonament provisional. Malgrat tot, el jutge els va mantenir a presó i va convocar la repetició de la vista de mesures cautelars per a l'endemà, quan va tornar a decidir que estiguessin en presó preventiva.

Sense haver trobat cap prova de tinença d'explosius, entre el desembre de l'any passat i el gener d'aquest any tots els detinguts van anar sortint en llibertat sota fiança.