Els advocats denuncien "irregularitats des del primer moment" en l'operació Judes
Els advocats Eva Pous, Jordi Busquets, Montse Vinyets, i David Aranda a les portes de Soto del Real (ACN/Roger Pi de Cabanyes)

Els advocats denuncien "irregularitats des del primer moment" en l'operació Judes

Marlaska: "Els detinguts han tingut la plenitud dels seus drets constitucionals"

RedaccióActualitzat

Els set detinguts en l'operació Judes que aquest dijous van declarar a l'Audiència Nacional han passat la seva primera nit a la presó. El jutge Manuel García Castellón els acusa de terrorisme, estralls i tinença d'explosius. Són a Soto del Real, a Madrid, on aquest matí els han visitat els seus advocats.

A l'entrada de la presó, Eva Pous, advocada de la defensa, ha tornat a lamentar que l'Audiència Nacional encara no els ha facilitat l'exposició de motius per decidir l'empresonament.

 

Eva Pous i altres advocats de cinc dels detinguts empresonats a Soto del Real

 

Alerta Solidària insisteix, a més, a denunciar indefensió dels seus representats durant tot aquest procés que va començar dilluns amb les detencions de la Guàrdia Civil al Vallès Occidental, el Vallès Oriental i Osona.

"Ens vam assabentar, de nou per la premsa, que les declaracions havien començat, i només vam poder assistir els nostres defensats. Només van contestar a les preguntes bàsiques per poder acreditar que no hi ha cap motiu per adoptar una mesura com és la presó preventiva. Bàsicament perquè no tenim cap element, fins al punt que el fiscal, quan va demanar presó, no va referenciar ni quin fet s'atribuïa a cada u, no va fer cap referència més enllà dels delictes que se'ls atribueix. I això vulnera el dret de defensa, perquè no pots defensar-te d'allò que desconeixes."


L'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, que també dona suport als detinguts, ha posat l'èmfasi en el fet que no es poden limitar els drets de les persones privades de llibertat.

"No es poden forçar les garanties processals de les persones privades de llibertat en pro d'una suposada eficàcia o eficiència policial, perquè això comportaria com a conseqüència la reducció de l'estatut jurídic d'una persona privada de llibertat, que s'ha de cuidar al màxim."

 

Iñaki Rivera, director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB

 

En declaracions a TV3, el director de l'Observatori, Iñaki Rivera, ha denunciat que no s'hagi garantit l'assistència als detinguts des del primer moment.

"Per què s'obstaculitza la feina dels advocats, que hi haurien de ser des del minut zero quan comença una primera diligència de caràcter policial (...) i s'espera fins a 48 hores per tenir el primer contacte amb les persones detingudes, quan tots sabem que aquestes primeres 48 hores són absolutament decisives en les declaracions, interrogatoris i recerca de proves."


Sobre aquestes denúncies s'ha pronunciat també Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, associació progressista de la magistratura. El seu portaveu, Ignacio González Vega, ha recordat que les investigacions estan sota secret i que aquest fet implica una sèrie de limitacions. Abans que res cal conèixer, ha destacat, l'ordre de presó i la motivació del jutge.

"Si les actuacions estan declarades secretes, hi ha una limitació a facilitar el material d'investigació. Cal veure les raons per les quals es decreta aquesta mesura tan greu com és la presó."

"Caldrà veure la interlocutòria de presó i la motivació. Molt probablement la presó preventiva està justificada, sobretot, per evitar la destrucció de proves."

 

Ignacio González Vega, portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia

 

González Vega, d'altra banda, ha remarcat que, a partir d'ara, si els detinguts o els seus advocats consideren que s'han produït irregularitats, hi ha la possibilitat de recórrer les decisions del jutge:

"L'important és que els presos podran recórrer davant la sala penal de l'Audiència Nacional per garantir els seus drets i les seves pretensions."


Grande-Marlaska: "Aquest és un estat de dret"

La posició expressada per la defensa dels detinguts contrasta amb les paraules del ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, que considera que els set detinguts han vist respectats tots els seus drets.

"Aquest és un estat de dret. Els detinguts en l'operació han tingut la plenitud dels seus drets constitucionals, han estat assistits pels lletrats que ells han designat, en tot moment han estat comunicats, etc."


Entrevistat en el programa "Hoy por hoy", de la Cadena Ser, Grande-Marlaska també ha defensat l'operació ordenada pel jutge Manuel García Castellón, de l'Audiència Nacional, i ha assegurat que és una operació "important", tot i que ha reconegut que encara no se'n pot determinar la magnitud.

"No podem determinar la magnitud de l'operació fins que no coneguem més dades del que s'ha intervingut i es desenvolupi l'estudi de la documentació decomissada, etc. Deixem que l'autoritat judicial, la Guàrdia Civil, sota les directrius del jutge, desenvolupi el treball iniciat fa un any i pugui concloure la investigació. Evidentment, té una importància i una rellevància... important."

 

El ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska

 

Preguntat per la reacció dels grups sobiranistes, que han demanat la llibertat dels detinguts, Marlaska s'ha mostrat preocupat.

"Preocupa veure que es posa en dubte, amb crispació, l'actuació d'un estat de dret. És preocupant. Sembla que la gent obvia que som  en un estat de dret, que hi ha hagut una operació judicial, dirigida per un jutge, en què la Guàrdia Civil, amb un treball extraordinari, ha actuat conforme a les directrius i paràmetres que se li estaven establint. Això és la divisió de poders. Això és un estat de dret."


Ha lamentat, especialment, l'actitud del president de la Generalitat, tot que ha volgut deixar clar que no considera que Quim Torra estigui defensant suposats terroristes.

"No puc dir que Quim Torra està defensant presumptes terroristes. Però l'actitud manifestada ahir en el Parlament pel president Torra és preocupant perquè qüestiona un estat de dret, qüestiona l'actuació independent d'un jutge, qüestiona l'actuació absolutament professional de la Guàrdia Civil -que hem pogut observar els últims 175 anys- i qüestiona tot el que s'ha decomissat, elements que poden ser per a l'elaboració d'artefactes explosius."


Per Grande-Marlaska, aquesta "és una actitud poc compatible amb el que és el màxim responsable de l'Estat a la comunitat autònoma de Catalunya".

Al ministre tampoc li han agradat les paraules del portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, que va insinuar que hi podria haver morts a Catalunya a causa del conflicte polític, per tornar a demanar l'aplicació de l'article 155.

"Cal ser molt caut en les paraules, fins i tot en els discursos defensant l'ordenament jurídic. És clar que l'article 155, si s'ha d'aplicar, s'aplicarà. Per aplicar el 155 s'han de donar els supòsits establerts pel TC. Som en un estat de dret per tot."


Grande-Marlaska, d'altra banda, ha confirmat que el govern espanyol està estudiant quina és "la fórmula més adequada, dins l'ordenament jurídic, per impugnar" les resolucions aprovades pel Parlament, que demanen l'amnistia dels presos i la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya.

ARXIVAT A:
Guàrdia CivilQuim TorraOperació JudesProcés català
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut