La cimera avança cap a l'aprovació de la Constitució, però s'encalla en la successió de Prodi

Els problemes per trobar un successor al president de la Comissió Europea, Romano Prodi, han provocat una aturada de la cimera en la què els líders de la UE pretén aprovar la primera Constitució de la Europa unida. Els caps d'estat i de govern no han aconseguit arribar a un acord sobre la personalitat que substituirà l'italià Prodi a partir del novembre al capdavant de l'executiu comunitari, tot i que en les pròximes hores ho tornaran a intentar. "Encara no ho hem aconseguit", ha anunciat en roda de premsa el primer ministre irlandès, Bertie Ahern, després d'una llarga roda de converses nocturnes, primer en el plenari i després de forma bilateral, amb els seus homòlegs comunitaris. Ahern ha precisat que cap dels "bons candidats" que es barallen té el suport necessari entre els mandataris per obtenir "una majoria qualificada suficient", per la qual cosa la presidència ha optat per no sotmetre cap proposta concreta. Ahern ha avançat que aquesta nit, un cop acabats els debats sobre la Constitució Europea i la resta de l'agenda de la cimera, "es tornarà a fer consultes sobre aquest tema" entre els caps d'estat o govern. En el seu primer debat sobre la Constitució després del fracàs del desembre, els governants europeus han aconseguit tirar endavant, segons fonts de la presidència. La discussió ha permès identificar tres esculls principals a l'acord que Ahern tractarà avui de superar amb un nou document de compromís. Es tracta del repartiment dels vots, els poders de la CE en el procediment contra els dèficits excessius i la polèmica menció del cristianisme. L'irlandès Ahern sembla disposat a culminar el seu semestre de presidència de la Unió donant per tancades les negociacions llançades fa gairebé dos anys. Ahern ha estat optimista al final de la primera reunió que han mantingut a Brussel·les els caps de govern dels 25 països de la UE en assegurar que "no hi ha cap tema insuperable" que pugui impedir un acord sobre la Constitució europea. Els països menys poblats, no obstant, continuen mostrant resistència a que es fixi una data precisa (2014) perquè l'executiu comunitari compti, com ha proposat la presidènica, amb només 18 membres, és a dir, menys comissaris que estats membres. També exigeixen que els dos paràmetres establerts per a l'aplicació del nou sistema de decisions per doble majoria (estats i població) s'igualin. El ministre d'exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, ha comentat, al contrari, que "és una bona notícia" per a Espanya els nous paràmetres per la presència (55/65) ja que "s'apropen" molt a les pretensions d'Espanya (55/66). Un altre pas endavant és el donat per Polònia, que s'ha unit, per primer cop, a la solució defensada per Espanya, acceptant la "doble majoria", tot i que pretén anar més enllà, segons ha declarat el seu primer ministre, Marek Belka. Un altre tema espinós és la capacitat que se li atorga a la Comissió per imposar mesures de sanejament econòmic als països que incompleixen el Pacte d'Estabilitat. Alemanya s'oposa amb fermesa a reforçar el poder de la CE i pensa que ha de seguir limitant-se a planejar "recomanacions" i en cap cas "propostes", a l'hora de determinar si un estat vulnera el límit de dèficit públic i d'aprovar les mesures correctives que li corresponguin. Respecte a la inclusió o no d'una referència al cristianisme en el tractat constitucional, Polònia lidera un grup de set països favorables a aquesta proposta, davant l'opinió contrària que defensen França, Bèlgica i els països nòrdics.