Junqueras diu a TV3 que no veu "dreceres" per a la independència sense referèndum pactat

L'exvicepresident Oriol Junqueras ha contestat aquesta setmana el qüestionari que li ha enviat "Els matins" de TV3. Junqueras aquest dissabte ha rebut també la visita de Lídia Heredia a la presó de Lledoners.

El líder d'Esquerra ha parlat sobre la Diada, l'ocupació de l'espai públic, el paper de Pedro Sánchez i el referèndum pactat per arribar a la independència.

La manifestació de l'Onze de Setembre d'aquest any té el lema "Fem la República Catalana". Què entén, vostè, per fer república?
Treballar per una societat lliure i justa. La manifestació ha de ser un clam per la democràcia, per la llibertat, per la defensa dels drets civils i polítics de tots. I amb el nostre exemple cívic evidenciem que, en aquesta societat, l'únic que no admetem és la coacció violenta contra la democràcia.

Cal que els sobiranistes fem un esforç d'inclusivitat. Seduir per guanyar. I els valors republicans de justícia i igualtat són les eines més seductores per acabar sent molts més els qui volem que Catalunya sigui un estat independent.

Catalunya podrà ser independent sense un referèndum previ acordat amb l'Estat?
Aquest sempre ha estat el nostre escenari; la nostra prioritat, sempre. I així ens hauria agradat l'1 d'Octubre. Qui no va voler seure a la taula a parlar no va ser la part catalana. Va ser l'executiu de Rajoy.

Com?
No veig dreceres. Depèn de la nostra fortalesa democràtica i aquesta es compta amb vots i amb la complicitat d'una societat vital, organitzada, en  què els agents socials i econòmics hi estiguin implicats i en siguin partícips. Aquesta ha estat una de les nostres febleses. Com més forts siguem, més difícil serà aturar la democràcia. La referència parteix de la majoria social que vam aconseguir aglutinar en l'aturada de país del 3 d'octubre.

A l'independentisme li falta una estratègia comuna?
Li falta verbalitzar-la, cada cop és més obvi que de camí només n'hi ha un. Per avançar, cal tenir el coratge de parlar clar. I admetre on som i no on ens agradaria ser. I a partir d'aquí construir de nou aprenent dels errors comesos.

És partidari d'anticipar les eleccions a Catalunya?
I què hi guanyem? No. Catalunya necessita estabilitat i unes institucions fortes des d'on esprémer al màxim totes les possibilitats d'autogovern perquè, com dèiem, quedi clar que l'autonomia és un sostre que ens limita tot el que podríem arribar a fer. I, a partir d'aquí, construir una majoria social més àmplia que ens doni més força per aconseguir ser un estat independent. No és bo per a ningú anar fent eleccions cada poc temps. Repeteixo, no hi veig cap benefici.

Quin ha de ser el principal objectiu polític d'aquesta legislatura a Catalunya?
El govern ha de governar, i ha de governar bé, és la seva obligació. També per guanyar credibilitat entre aquells que encara no són independentistes. Governar bé evidenciarà que les competències d'una comunitat autònoma no són suficients per tenir un país més just i de primera divisió entre els estats d'Europa. Que el marc autonòmic és un sostre que ens limita seguir creixent.

Però, més enllà d'això, és obvi que hi ha obert un conflicte polític que exigeix una solució democràtica i que s'ha de basar sempre en el vot, com l'1 d'Octubre, i respectar el mandat de la ciutadania. L'evidència que l'Estat espanyol no respecta almenys la meitat dels catalans és que empresona els qui hem intentat donar resposta des de les institucions a una petició massiva i raonable com és decidir el nostre futur a les urnes.

Quin recorregut té l'oferta de diàleg del govern de Pedro Sánchez si no inclou el referèndum pactat?
Nosaltres sempre hem estat oberts al diàleg i a pactar. Abans i ara. Si això no s'ha produït és perquè el PP i els seus aliats no han volgut ni seure en una taula malgrat veure que érem representants polítics -com a mínim- de més de dos milions de catalans.

El pas de Sánchez és, a priori, un indicador d'un canvi de voluntat, però ha de ser sincer i tenir concrecions. Si no va més enllà, serà façana i gestos buits. També és veritat que no podem esperar que d'avui per demà tot canviï i acceptin allò que han rebutjat sempre. Ara bé, la nostra obligació és persistir i empènyer en totes direccions.

Però el més important és comptar amb prou força i complicitats a Catalunya. En defecte, és inviable, perquè el PSOE ja el coneixem, massa sovint ha acabat fent seguidisme del PP.

En què consisteix el "mandat de l'1 d'Octubre"? Quines iniciatives polítiques es poden prendre segons aquest mandat?
L'1 d'Octubre és una victòria democràtica davant d'un estat autoritari. Ens va fer guanyar el dret a decidir perquè va ser una lliçó democràtica a la resposta autoritària de l'Estat. La violència desplegada contra el referèndum, i la crida al boicot, van convertir aquella festa democràtica en una ignomínia per al govern del PP.

Tot i així, un 43 per cent del cens va votar, malgrat la repressió. És cert que no és un 50 per cent, però és una xifra suficientment rellevant per arribar a la conclusió que aquest país s'ha guanyat el dret a decidir el seu futur amb llibertat.

Es compleix un any de l'1 d'Octubre. Què ha de ser, un any després?
Una sentida reivindicació democràtica, sempre a favor de les urnes, de la defensa dels drets civils i polítics i de rebuig radical a la violència. És el millor exemple que tenim que ens demostra que quan hi ha un alineament de les institucions, la societat civil organitzada i els ciutadans de Catalunya, és quan som capaços de fer grans coses.

Coincidint amb aquesta data, és partidari de convocar una vaga general?
Sóc partidari de tota expressió democràtica sempre que tingui prou consens per ser un èxit, sempre que sigui l'expressió d'un consens prou ampli. Sóc partidari del que serveixi per avançar fruit de consensos amplis.

L'ANC ha proposat una "aturada de país". Hi dona suport?
No tinc prou informació. Desconec amb profunditat la proposta i desconec què en pensen els agents socials i econòmics, que són clau per garantir un seguiment majoritari com va ser-ho el 3 d'octubre. El 3 d'octubre vam ser més que l'1 d'octubre. I és molt important bastir acords a partir dels que érem el 3 d'octubre als carrers de Catalunya.

Una bona part del país està tenyit de groc. Penjar un llaç groc en un espai públic forma part de la llibertat d'expressió? Treure un llaç groc forma part de la llibertat d'expressió?
Expressar solidaritat, pacíficament, em sembla que forma part d'un dret democràtic bàsic com és la llibertat d'expressió. Passejar-se encaputxat, amenaçant, armat amb cúters o navalles i, fins i tot, agredint a la gent em sembla intolerable i absolutament condemnable.

Què li diria a una persona que posa llaços grocs? I a una persona que retira llaços grocs?
Diria a tothom que el primer de tot és exercir els teus drets pacíficament. I la llibertat d'expressió en forma part. I no forma part de la llibertat d'expressió impedir que els altres s'expressin. I encara menys recorrent a la intimidació o la violència.

Hi ha fractura social a Catalunya?
No. El que hi ha és una voluntat manifesta per fracturar-la i per justificar la violència en nom d'una bandera i de la unitat d'Espanya. La violència, sigui la que sigui, és inadmissible.

Quin impacte poden tenir en la causa de l'1 d'Octubre les resolucions judicials adoptades a Alemanya i Bèlgica respecte a Puigdemont i els consellers que van marxar de Catalunya?
Per ara, cap. El que no deixa de ser indicatiu de l'actitud de la justícia espanyola. Europa els hi està esmenant la plana i deixant en evidència.

Avala la feina que està fent Carles Puigdemont des d'Europa? Hi manté contacte?
El que puc dir és que envio una salutació fraternal als companys i companyes de govern, una immensa abraçada a totes i tots. A Carles Puigdemont, per suposat. Però també al Toni i la Meritxell, a qui enyoro molt. I a tots els altres, Clara Ponsatí i Lluís Puig. I, òbviament, a la Marta Rovira, una dona valenta a qui la democràcia deu molt. I a l'Anna Gabriel li desitjo el millor.

La seva defensa ha recusat quatre dels membres del tribunal que l'ha de jutjar. Creu que tindrà un judici just?
No hem tingut una instrucció justa i no tindrem un judici just. Però no ens resignem. És un judici polític i farcit d'irregularitats i excessos. No ens deixarem humiliar per haver complert els nostres compromisos amb la majoria absoluta de ciutadans que ens va donar el seu vot per fer-ho.

Si hi ha una sentència condemnatòria, quina reacció espera dels partits i votants independentistes?
No especulo amb un escenari que treballem perquè no succeeixi. Som innocents dels delictes que ens imputen i estem orgullosos d'haver posat les urnes tal com ens demanava la gent. És per això que estem convençuts que no hem comès cap delicte i demanarem l'absolució.

Si el judici acaba amb una condemna, vostè demanarà l'indult?
No tinc previst un indult perquè considero que no sóc culpable de cap delicte.

Si pogués tornar enrere, canviaria alguna de les decisions polítiques preses els últims anys?
Amb la perspectiva del temps tot es veu amb més serenitat. En tot cas, miro el futur amb optimisme i intento aprendre sempre dels errors.

Des del punt de vista polític, què li ha fet replantejar, la presó?
A la presó tot transcorre amb un altre ritme. Sents les absències i la vida que et perds. Però el que no ha fet ni em farà és fer-me perdre la set de justícia i la fam de llibertat. Soc republicà, soc independentista i soc demòcrata. La presó només fa que evidenciar que nosaltres som la millor prova que el conflicte polític entre Catalunya i Espanya no està resolt