El Parkinson destrueix cèl·lules implicades en la producció de dopamina (Cedars-Sinai Photo/Samuel Sances/Flickr)

Identifiquen les neurones que destrueix el Parkinson i obren camí a nous tractaments

El descobriment permetrà una millor comprensió de les causes de la malaltia i obre el camí a tractaments més específics
Xavier Duran
TEMA:
Parkinson

Investigadors de l'Institut Broad de Cambridge, a Massachusetts, han identificat les neurones que queden destruïdes quan una persona té Parkinson. Aquest descobriment permet aprofundir en el coneixement de les causes de la malaltia i obre el camí a nous tractaments.

L'estudi, publicat a la revista Nature Neurosicence, es va fer amb neurones de vuit persones sanes que havien accedit a donar el seu cervell, un cop mortes, per a la recerca. Van analitzar cèl·lules de l'anomenada "substantia nigra", la part del cervell que conté les neurones que es degraden quan es presenta el Parkinson. Es tracta de neurones implicades en la producció de dopamina.

Però amb una nova tècnica que permet identificar quins gens són actius en cada cèl·lula individual, van observar que les neurones es podien dividir en deu tipus diferents. I només un d'aquests deu tipus es destrueix quan apareix el Parkinson.

Aquestes neurones es troben a la part baixa de la substància negra i mostren activitat d'un gen anomenat AGTR1. Els investigadors expliquen que aquest gen ha servit per identificar les cèl·lules, però no se sap, de moment, si juga algun paper en l'aparició del Parkinson.


El paper de la dopamina

El Parkinson, una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per tremolors i dificultats en el moviment, està causada per la mort progressiva de neurones a la substància negra i, concretament, de les implicades en l'activitat del neurotransmissor anomenat dopamina.

El descobriment de la implicació d'aquests neurotransmissors en el Parkinson es deu en bona part a l'atzar. L'any 1956, Ruprecht H. May i George E. Voegele, de la Universitat Estatal d'Ohio, van observar que alguns malalts amb esquizofrènia tractats amb clorpromacina, un dels primers antipsicòtics, acabaven desenvolupant Parkinson.

Els resultats de l'estudi, publicat aquell any a Archives of Neurology & Psychiatry, suggerien que el Parkinson es podia produir perquè aquest fàrmac disminuïa l'activitat de la dopamina, molt elevada en certes psicosis. Després, es va veure que en alguns malalts de Parkinson el tractament podia induir psicosis. El lligam entre dopamina i Parkinson es va confirmar amb altres estudis al llarg dels anys 60 i això va permetre introduir el tractament amb levodopa (L-dopa), un precursor de la dopamina, perquè aquesta no pot penetrar en el cervell.

En l'estudi acabat de publicar, els investigadors de Massachusetts van fer servir la mateixa tècnica en l'anàlisi de neurones del cervell de 10 persones que havien mort amb Parkinson o bé amb una malaltia similar anomenada demència dels cossos de Lewy. Van observar que només hi havia un nombre reduït de neurones d'aquest tipus concret.

La identificació i l'estudi d'aquestes neurones no és gens fàcil, perquè en el cervell adult sa nomes n'hi ha unes 100.000, dels cent mil milions de neurones que conté en total.

A més, els autors reconeixen que l'estudi s'ha fet amb pocs cervells i ara volen repetir-lo amb més mostres i procedents d'altres parts del cervell.


Cap a tractaments més específics

Tot i així, els autors creuen que el seu descobriment permetrà afinar en la diferenciació de les neurones implicades en el Parkinson, aprofundir en les anàlisis de susceptibilitat genètica a la malaltia i provar l'eficàcia de substàncies candidates a fàrmacs. El descobriment del tipus concret de neurones afectades permet convertir-les en diana terapèutica de nous tractaments més específics que els actuals. També permet concretar el tipus de teixit cerebral a utilitzar en trasplantaments, un dels tractaments que s'utilitza en malalts de Parkinson i que es va començar a assajar als anys 80.

Afegeixen que els mecanismes identificats poden mostrar relació amb altres malalties neurodegeneratives, com l'esclerosi lateral amiotròfica, provocades per la mort o degradació de neurones motores.

En un comentari publicat en el mateix número, el neurocientífic català Ernest Arenas, de l'Institut Karolinska d'Estocolm, explica que el treball d'aquests investigadors també planteja noves preguntes, com ara quines neurones del mesencèfal de l'embrió generen cadascun dels deu tipus de neurones identificats i com es desenvolupen.

Per Arenas, la integració de tota aquesta informació amb dades genètiques i clíniques millorarà la definició de Parkinson. La identificació de nous marcadors i noves dianes "determinarà la nostra capacitat per desenvolupar noves teràpies contra aquest trastorn destructiu".

 

ARXIVAT A:
Parkinson Recerca científica
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut