La presidenta de Germans d'Itàlia, Giorgia Meloni, a l'octubre a Roma (Europa Press)

Giorgia Meloni, la política neofeixista que podria ser primera ministra d'Itàlia

El seu partit, Germans d'Itàlia, encapçala les enquestes per a les eleccions del setembre després de la dimissió forçada de Draghi
Josep Maria Camps Collet Actualitzat
TEMA:
Itàlia

Les eleccions convocades a Itàlia per al 25 de setembre, després de la dimissió forçada del primer ministre Mario Draghi, poden portar el país a un govern de dretes encapçalat per una política neofeixista.

És Giorgia Meloni, fundadora i líder dels Germans d'Itàlia, que van recollir l'herència del Moviment Social Italià, l'MSI, el partit que des de la Segona Guerra Mundial i fins fa pocs anys va defensar el llegat de Mussolini.


Del 4,4% al 23,2% en 4 anys

En les últimes eleccions al Parlament, el 2018, els Germans d'Itàlia van aconseguir només el 4,4% dels vots, però ara encapçalen els sondejos amb el 23,2%, només frec a frec amb el Partit Democràtic:

És el resultat d'haver estat l'únic partit que no ha participat en cap dels últims tres governs italians, de no avenir-se a donar suport a la formació del govern d'unitat nacional encapçalat per Draghi i, per tant, d'haver pogut monopolitzar l'oposició parlamentària.


"La paraula, als italians"

Quan encara no s'havien convocat les eleccions, Meloni les exigia a Twitter, amb l'esperança de convertir el percentatge dels sondejos en escons al Parlament:

"Hem tingut tres governs diferents amb tres majories diferents. Algun ha funcionat? No. Perquè els únics governs que funcionen són els que tenen una majoria cohesionada. La paraula, als italians."


Amb un Parlament que segurament seguirà sent força atomitzat, la "majoria cohesionada" a què fa referència haurà d'incloure per força la Lliga de Matteo Salvini i la Forza Italia de Silvio Berlusconi, tercers i quarts a les enquestes.


Política precoç i ideològicament coherent

La carrera política de Meloni, de 45 anys, és coherent: amb 15 anys es va afiliar a les joventuts de l'MSI i amb 21 ja era diputada provincial a Roma.

El 2006, quan en tenia 29, va ser la diputada nacional més jove de la legislatura, escollida a les llistes de l'Aliança Nacional, el partit successor de l'MSI.

I dos anys després, amb 31 anys, es va convertir en la ministra més jove de la història d'Itàlia, assumint la cartera de Joventut del quart govern de Silvio Berlusconi.

Giorgia Meloni el 2009, quan era la ministra italiana de Joventut (Wikipedia - Niccolò Caranti)

Germans d'Itàlia

Va ser ministra entre el 2008 i el 2011, i després que l'Aliança Nacional es fusionés amb Forza Italia, el 2012 va decidir fundar un partit que recuperés les arrels de l'MSI.

Van anomenar-lo Germans d'Itàlia, les primeres paraules de l'himne nacional italià, tota una declaració d'intencions.

Giorgia Meloni el 2014 durant la campanya electoral de les eleccions europees (Wikipedia - Jose Antonio)

L'ideari polític dels Germans d'Itàlia és nacionalista, conservador, tradicionalista i euroescèptic, però Meloni ha sabut donar-li una pàtina de modernitat i de moderació que li està donant molta popularitat.

De tota manera, no s'ha estat tampoc d'expressar la seva admiració cap a líders polítics de dreta molt controvertits, com el primer ministre d'Hongria, Víktor Orban, o l'expresident dels EUA, Donald Trump.

En aquest sentit des de fa anys Meloni manté contactes estrets amb l'ideòleg que va portar Trump a la Casa Blanca, Steve Bannon, dedicat a impulsar l'expansió del seu ideari a Europa.

Giorgia Meloni entre Matteo Salvini i Silvio Berlusconi, l'octubre a Roma (Europa Press)

Sòcia de Vox

Des del 2020 Meloni també presideix el Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, l'ECR, on té com a socis partits com el xenòfob i ultradretà Demòcrates de Suècia o l'espanyol Vox.

Precisament Meloni va participar fa poc més d'un mes en la campanya de Vox a les eleccions a Andalusia, intervenint en un míting a Marbella en el qual va criticar els moviments feminista i LGTBI.

Giorgia Meloni entre Santiago Abascal i Macarena Olona, el 12 de juny a Marbella en un míting de Vox (Europa Press)

Bona notícia per a Putin

De moment qui deu estar molt content amb la crisi política a Itàlia és el president rus Vladímir Putin, perquè significa la caiguda d'un primer ministre molt europeista en la tercera economia de la UE.

I ha estat una caiguda a mans de tres partits que o tenen relacions molt estretes amb Putin o s'han queixat de les decisions de la UE respecte de Rússia.

Són el Moviment 5 Estrelles, que és el que més s'ha oposat a l'enviament d'armes a Ucraïna, Forza Italia, el líder de la qual, Silvio Berlusconi, és amic personal de Putin, i la Lliga, el deute de la qual se sospita que va pagar el Kremlin.

En tot cas, és un episodi més en la crònica d'inestabilitat política d'Itàlia, que ha tingut 67 governs en 76 anys, i que li va molt bé a Putin, perquè implica la fi d'un experiment, el govern de Mario Draghi, que ha intentat treure el país d'unes relacions tradicionalment ambigües amb Rússia.

I és una molt mala notícia per a Brussel·les, perquè havia posat totes les seves esperances en Draghi per mantenir l'estabilitat d'Itàlia en línia amb les polítiques de la Unió Europea.

 

 

ARXIVAT A:
Itàlia Feixisme
NOTÍCIES RELACIONADES
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut