"És violent que ho tingui la clínica i no jo": fills de donants volen saber l'origen genètic

Fills de donants d'esperma i òvuls catalans impulsen una associació per reivindicar els seus drets i reclamar canvis legislatius que els permetin conèixer la seva identitat genètica
Enllaç a altres textos de l'autor

Cèlia Forment i Bori

Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio

@celiaforment

Moltes persones nascudes a través de la donació d'òvuls o esperma desitgen conèixer el seu origen, però això és gairebé impossible amb la legislació actual. Consideren que la llei espanyola que protegeix els donants de gàmetes amb l'anonimat els prohibeix aprofundir en la seva història clínica i no poden completar la seva identitat.

És per aquest motiu que aquest dissabte es presenta a Barcelona l'Associació de Filles i Fills de Donants, la primera de tot l'Estat.

Volen, per una banda, que tothom que hagi nascut amb aquestes tècniques en sigui informat. I per l'altra, demanen canvis legislatius per poder accedir a la informació genètica i biològica dels donants, per poder conèixer el seu origen, igual que ho poden fer des del 2015 els fills adoptats.

Les principals raons són dues: la construcció de la identitat i conèixer els potencials riscos de salut. Miquel Roura, secretari de l'entitat i fill de donant, explica com aquesta falta d'informació els condiciona la vida.

"És molt violent tenir 30 o 40 anys i no disposar d'una informació d'una profunditat vital tan important, que no depengui de nosaltres. I que sigui una clínica privada qui diposa de les dades sobre el meu historial genètic i de salut, i no jo directament. Són coses que ens enerven i que entenem que són profundament injustes."

Maria Sellés, presidenta de l'Associació de Filles i Fills de Donants, reivindica que tenir aquesta informació és fonamental per una qüestió de salut, tant mental com física: "Tenir accés a aquestes persones és també saber qui soc i d'on vinc."

"És bàsic a l'hora de construir la identitat. Per tant, es tracta també de salut mental. Però és que, a més, tant a nivell de salut com a nivell d'origen, les dues coses són drets reconeguts. Soc una persona privada de drets, i ser-ne conscient em comporta patiment emocional."

A banda d'això, també reclamen que la condició de ser fill de donants aparegui en la partida de naixement i que el dret a la informació biològica no recaigui només en els progenitors. "No pot ser que conèixer el nostre origen depengui únicament de la bona voluntat dels pares que ens ho vulguin explicar", assenyala Sellés.

Maria Sellés (centre) i Miquel Roura (dreta), en un fragment del documental del "30 minuts" "Gens anònims"

La donació de gàmetes, un negoci milionari

La donació de gàmetes o embrions és un acte lliure, voluntari, totalment altruista i anònim. Aquelles persones que vulguin ser donants de semen o òvuls han de complir els requeriments de la llei, és a dir, ser majors de 18 anys, gaudir de bona salut psicofísica i conservar les plenes capacitats. També es fan tests per descartar malalties genètiques que podrien ser transmeses a la descendència i proves psicològiques.

Encara que la donació no es cobra, els centres mèdics han establert en concepte de compensació una paga de 50 euros per als homes i uns 1.000 euros per a les dones, perquè el procés de donació és molt més complex. Roura destaca l'alt volum de negoci que mou la donació d'embrions:

"Estem parlant d'un lobby que factura moltíssim. A nivell mundial, es calcula que el 2026, significarà uns 26.000 milions d'euros. I també caldria plantejar si és un tipus d'explotació ètica o no."

Roura apunta que "en un 90% dels casos", el motiu per a la donació de gàmetes és econòmic. I assegura que, posteriorment, "les institucions públiques també acaben comprant esperma a bancs privats".

Maria Sellés recalca que l'estat espanyol és un "enclavament bàsic" de la indústria de reproducció assistida a tot el planeta. De fet, Espanya és la primera destinació europea de turisme reproductiu, i la segona a tot el món, només per darrere dels Estats Units.

"Tenim la llei de reproducció assistida més laxa de tot Europa i una de les més laxes de tot el món. Aquí no hi ha límits d'edat ni d'intents. Bàsicament, si tens diners, pots fer el que vulguis."

La llei blinda l'anonimat dels donants

La llei espanyola de reproducció assistida del 2006 garanteix la confidencialitat dels donants. Només es preveu aixecar l'anonimat en casos extrems en què perilli la salut del menor.

Ricardo de la Rosa Fernández, president de la Comissió per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, explica que les clíniques privades de reproducció assistida han de recopilar les dades, perquè es puguin incloure en un registre estatal. "Com que aquest registre no existeix, la informació ha de quedar absolutament protegida a través del reglament general de protecció de dades", explica.

Per la seva banda, Sellés confia que és una "qüestió de temps" que s'acabi amb la protecció de la identitat dels donants:

"És una tendència a nivell internacional, el fet d'anar abolint tant l'anonimat com la mercantilització de la vida. Tots els comitès de bioètica, inclosos el català i l'espanyol, fa temps que defensen que es tracta d'una qüestió rellevant de salut pública."

Actualment, a la Unió Europea només hi ha tres països que segueixen mantenint en l'anonimat la identitat dels donants: Grècia, Itàlia i Espanya. A la resta d'estats l'anonimat s'ha acabat abolint.

ÀUDIOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut