Els residus plàstics al Pacífic formen una illa com França, Alemanya i Espanya juntes

La superfície que ocupen els residus plàstics en suspensió a la zona del Pacífic que va de Califòrnia fins a les illes Hawaii supera els 1,6 milions de quilòmetres quadrats i pesa 80.000 tones. I és un mostre de plàstic de mil colors que continua creixent imparable.

Un estudi científic recent fet per The Ocean Cleanup Foundation arriba a la conclusió que la gran taca de plàstic que sura al Pacífic és 16 vegades més gran del que s'imaginava i que la situació empitjora dia a dia.

Aquesta àrea del Pacífic acumula la "reserva" més gran de plàstics en suspensió de tota la Terra. Els corrents marítims i els vents hi provoquen una concentració d'escombraries molt intensa. S'hi han trobat materials de tot tipus: centenars de tones de bosses, neumàtics, perxes, raspalls de dents, penja-robes, sabates, contenidors, joguines, tones de xarxes de pesca i, fins i tot, un lavabo.

Per primera vegada, els autors de l'estudi han contractat una trentena d'embarcacions que han fet un escombrat en paral·lel de l'oceà des de Hawaiï fins a Califòrnia. Totes les embarcacions portaven xarxes per obtenir mostres dels plàstics en flotació al mar. A més, dues aeronaus feien suport des de l'aire a la trentena de vaixells.

Els resultats han multiplicat per quatre les previsions més pessimistes dels científics: les restes d'escombraries plàstiques que han quedat atrapades a les xarxes són d'1,8 bilions de peces, que superen les 80.000 tones de pes.

El 92 per cent de la brutícia plàstica la formen objectes de mida mitjana o gran. Només el 8% de la brossa recollida són microplàstics de mida inferior als 5 mil·límetres.

Cada any 2,41 milions de tones de plàstic acaben al mar i, per efecte de les onades, gran part d'aquest material es descompon en microplàstics que els peixos i les aus marines ingereixen pensant que són aliment. Altres animals queden enganxats en xarxes i altres plàstics que els provoquen greus ferides o, fins i tot, l'asfixia.

El tsunami que va assolar el Japó el 2011 va contribuir, segons consideren els investigadors, a incrementar un 20% la quantitat de residus plàstics que van anar a parar al mar.

Els científics, tenint en compte que la majoria de residus plàstics que es troben ara als oceans de la Terra són de mida mitjana i gran, alerten de la necessitat de fer operacions de neteja abans que aquests objectes es vagin fragmentant i trencant per l'efecte de l'erosió.