Els pilots de Ryanair faran vaga pel tancament de la base de Girona

Els pilots de Ryanair faran vaga per protestar contra els plans de la companyia de tancar la seva base de l'aeroport de Girona. La Generalitat i Ryanair han mantingut els primers contactes en una trobada tècnica, amb membres del Departament de Treball i de Territori.

El govern vol conèixer de primera mà les intencions de Ryanair, que s'han sabut després que s'hagi filtrat una carta als empleats. La setmana que ve hi hauria d'haver una reunió a Dublín, on té la seu la companyia.

La vaga de pilots se suma a la de tripulants de cabina de Ryanair, que han convocat aturades també al setembre.

Els treballadors de cabina, que ja han convocat vagues a partir de diumenge, també estan a l'expectativa davant d'un pla que pot comportar l'acomiadament de 160 persones a Girona, entre personal de cabina i pilots.

Les dates de les aturades

En rebuig a la mesura anunciada per l'aerolínia, el sindicat Sepla ha registrat un preavís de vaga per fer aturades els dies 19, 20, 22, 27 i 29 de setembre i ha demanat mediació amb la companyia. Els treballadors de cabina han convocat vaga els dies 1, 2, 6, 8, 13, 15, 20, 22, 27 i 29 als aeroports de l'Estat en què opera la companyia irlandesa.

Les protestes dels pilots s'estenen a tot l'Estat pel tancament de les bases de Tenerife, Las Palmas i Lanzarote.

En cas que fracassi, el sindicat de pilots procedirà a la convocatòria oficial de les aturades, segons ha anunciat en un comunicat.

Pressions a l'administració o deslliurar-se de la legislació espanyola

Fonts dels sindicats apunten que darrere del tancament hi podria haver la intenció de la companyia de pressionar les administracions per obtenir més ajudes. O bé, com a raó més de fons, deslliurar-se del compromís d'aplicar la legislació laboral espanyola a tots els seus treballadors.

Ryanair sempre ha defensat que el seu personal està sota la normativa laboral irlandesa, més favorable.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller de Territori, Damià Calvet, ha explicat que des del 2004 fins avui la companyia irlandesa ha rebut uns 60 milions d'euros a través de contractes de promoció turística. Calvet creu que la gestió centralitzada dels aeroports no hi ajuda.