Els Estats Units es prenen seriosament l'amenaça de Corea del Nord però no preveuen cap atac a gran escala

Els aliats històrics de Pyongyang, Rússia i la Xina, han demanat moderació al règim nord-coreà, un fet que no acostuma a passar. Tot i això, els Estats Units no creuen que Corea del Nord tingui la capacitat bèl·lica per traspassar el Pacífic i perquè, tal com diuen molts analistes, entrar en una guerra a gran escala seria un suïcidi per part dels nord-coreans.
Televisió de Catalunya Actualitzat
Els Estats Units s'han pres seriosament l'estat de guerra i l'amenaça de Corea del Nord. No en va els mateixos aliats històrics de Pyongyang, Rússia i la Xina, han demanat moderació al règim nord-coreà, un fet que no acostuma a passar. Però fins a cert punt, perquè en realitat, no creuen que Corea tingui la capacitat bèl·lica per traspassar el Pacífic i perquè, tal com diuen molts analistes, entrar en una guerra a gran escala seria per part de Corea del Nord, un suïcidi.

Segons ha assenyalat  aquest dissabte la portaveu del Consell de Seguretat Nacional, Caitlin Hayden la Casa Blanca "es pren seriosament aquestes amenaces i segueix en contacte estret amb els aliats sud-coreans".

En la mateixa línia que Hayden, el Pentàgon ha afirmat que les amenaces de Pyongyang són "una altra provocació més" i  un pas gens constructiu per a la resolució de les actuals disputes. Tot i això, ha elevat el to de les seves advertències i ha  constatat que està llest "per respondre a qualsevol contingència", després que el règim nord-coreà ha posat les seves bases d'artilleria i de míssils en posició de combat.

La preocupació internacional

La retòrica nord-coreana, per coneguda i exagerada, no ens hauria d'enlluernar tant, segurament, com la percepció cada cop més generalitzada que tothom està disposat a arribar fins al final; que això sembla que no hi ha qui ho aturi, i que tots els països implicats no tenen intenció de cedir en la seva posició de fermesa.

Però la preocupació internacional té molts fronts. D'una banda, el regional, amb Corea del Sud i la Xina a l'expectativa, i de l'altra, als Estats Units, on es constaten diferències amb amenaces anteriors de Pyongyang.

Corea del Sud i els Estats Units van signar fa uns dies un compromís perquè en cas d'una agressió es poguéssin coordinar i tenir una resposta contundent cap a Corea del Nord. I Corea del Nord ve a dir el mateix: que se li està acabant la paciència. Si bé es veritat que el seu missatge, per redundant, és una mica menys creïble que el d'altres països implicats, no deixa de ser menys cert que se l'han pres seriosament, no només pels moviments amb el seu exèrcit, sinó també amb el seu armament, cada cop més sofisticat.

La dinàmica d'acció reacció continuarà

Tant Pyongyang com Seül i Washington han deixat clar que allò que considerin una provocació o una agressió de l'altre tindrà una resposta contundent.

En un altre anunci amenaçador, Corea del Nord s'ha referit aquest dissabte al complex industrial de Kaesong, amb empreses i executius sud-coreans en territori i amb mà d'obra nord-coreans. Pyongyang ha dit que el podria tancar si s'insinua que fa xantatge militar a fi d'obtenir contrapartides econòmiques. En els onze anys que fa que funciona, el complex de Kaesong ha sobreviscut a tota mena de tensions.

Kim Jong Un, un jove que necessita fer-se el dur

Però des de la Casa Blanca han sortit informacions no oficials en el sentit que els Estats Units estan convençuts que Corea del Nord no anirà a la guerra. Primer, perquè creuen que no tenen capacitat tècnica de travessar amb un míssil toto el Pacífic i tocar la costa Oest o arribar a Alaska o Hawai. I perquè ara és hora de fer maniobres conjuntes entre Corea del Sud i els Estats Units i, sempre que això passa, els nordcoreans apugen el to de les seves amenaces.

També perque consideren que Kim Jong Un, el líder nord-coreà, és un jove dictador que necessita fer-se el dur i demostrar al seu poble que darrere de la seva cara de nen hi ha un tipus disposat a plantar cara als Estats Units.

El que amoïna més als nordamericans no són tant les amenaces nuclears, si bé se n'adonen que el programa va progressant paulatinament, sinó algunes d'informàtiques que han aconseguit tenir èxit de Corea del Nord sobre Corea del Sud. No fa gaire que van intervenir l'emissió d'un parell de cadenes de televisió i també van interferir els sistemes financers d'agunes entitats finaceres de Corea del Sud.

Hi ha per tant molta prudència i temor a la possibilitat que la cosa vagi escalant, però també hi ha bastant de ceguera. És per alguna cosa que als EUA se sol dir que "informar de Corea del Nord és com informar de la final de la Super Bowl des d'un aparcament".

 

VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut