Agressors que volen encobrir feminicidis amb pràctiques sexuals de risc

La taxa de resolució dels homicidis és molt alta en la majoria de països europeus. A Espanya, hi ha anys que se situa al 90%. A Catalunya, els Mossos d'Esquadra han resolt tots els homicidis del 2020 menys un.

Per tant, si l'homicidi es detecta, les probabilitats que l'agressor se n'escapi són baixes. Ara bé, del que no hi ha ni hi pot haver estadística és d'allò que no es coneix o que passa per alt. Hi ha agressors que busquen fórmules per enganyar els investigadors: intenten simular que la mort no ha estat perquè una persona n'ha matat una altra, sinó que s'ha produït arran d'un fet accidental o ha estat un suïcidi o una desaparició voluntària. És la manera d'intentar eludir una investigació criminal i una posterior condemna.

La professora de Criminologia de la britànica Birmingham City University Elizabeth Yardley ha fet una anàlisi dels feminicidis a la Gran Bretanya del període entre el 2000 i el 2018, en què els agressors van intentar que el delicte passés com un joc sexual que no va acabar bé i, per tant, un acte en què la dona no era una víctima de violència, sinó que havia decidit participar-hi voluntàriament.

Yardley ha estudiat els casos en què hi ha condemna per homicidi: 40 (hi ha dos agressors amb més d'una víctima). En total, són 43 dones assassinades per uns agressors que en el judici han fet servir de defensa l'argument que la víctima estava d'acord i volia participar de pràctiques sexuals de risc. La majoria de les dones, un 70%, tenien entre 16 i 34 anys i en gairebé un 40% dels casos, víctima i agressor tenien una relació estable. Això també explica que deu dels homicidis van ser a la llar que compartien tots dos i una vintena, a casa de l'agressor.

Yardley, en l'estudi que ha publicat aquest mes la revista "Violence Against Women", fa constar que la literatura, com el llibre "Cinquanta ombres de Grey", ha ajudat a normalitzar culturalment les pràctiques que s'engloben en l'anomenat BDSM, i que en alguns casos inclouen l'asfíxia com a joc sexual. Això ofereix als agressors, segons l'estudi, un guió de discurs on aferrar-se.

14 dels 40 agressors van declarar que la víctima participava regularment en aquests jocs sexuals i especificaven que incloïen els mateixos actes que es van practicar just abans de la mort de la víctima. La justícia, però, no els va comprar el discurs, atenent també a la resta de proves. De fet, 25 agressors no van trucar a emergències quan la dona va morir i el cadàver es va descobrir a posteriori. En canvi, un 40% sí que va trucar a emergències per notificar una mort que en el judici asseguraven que havia estat accidental.

En un 60% dels casos van matar-les estrangulant-les. L'autora fa constar que aquesta és una manera de matar que està molt associada als homicidis masclistes.

L'estudi també analitza l'historial delinqüencial dels condemnats. Més de la meitat dels homicides tenien condemnes prèvies per delictes violents.

Els casos de Claudio Augusto Santana i Jorge Ignacio Palma

La tardor de 2019, a l'Audiència de Tarragona, es va repetir el judici contra un home a qui s'havia condemnat per homicidi imprudent, és a dir, que el jurat popular havia considerat que no tenia voluntat de matar la dona. L'acusat va declarar que durant un joc sexual amb una dona que exercia la prostitució, mentre l'estava estrangulant, ella va morir.

En el moment dels fets, l'home va presentar-se a la policia explicant que quan es va despertar és quan va adonar-se que ella havia mort. La Fiscalia va recórrer la sentència perquè considerava des de bon principi que no havia estat una imprudència, sinó que l'agressor tenia intenció de matar-la i ho va fer quan ella estava d'esquena i amb les mans lligades i, per tant, sense possibilitat de defensar-se.

Finalment, en el segon judici, se'l va condemnar per homicidi. Són fets que passen en la intimitat, on no hi ha testimonis i, per tant, això és una dificultat afegida a la investigació.

El detingut per l'homicidi de Marta Calvo, Jorge Ignacio Palma, també va explicar que la mort de la dona es va produir arran del que va anomenar "una festa blanca" de sexe i droga. Ho va dir quan es va presentar a la Guàrdia Civil després d'haver-la esquarterat i pretenia que els fets passessin -en un primer moment- com una desaparició, uns dies després que família i amics haguessin donat l'alerta.

L'investiguen per dos homicidis semblants més i a la causa s'inclouen altres víctimes que n'haurien pogut sortir amb vida.