Males cares, un musical sense talent i altres mals rotllos

Segur que a aquestes alçades ja us heu fet experts en política nord-americana i que teniu clar quants vots electorals tenen els estats d'Arizona o de Connecticut, oi? Que aquesta setmana ens l'hem passada veient la tele en blau i vermell (i no precisament per les alegries del Barça). Per interpretar tots els resultats i les gràfiques que sortien per pantalla es necessitava més talent que el que té el sintonitzador dels canals de la vostra smartTV de 50 polzades. Total, que de talents n'hi ha molts i de molts tipus i així ho va demostrar la Bibiana Ballbè en el seu retorn a TV3 amb "La comunitat". Un programa que entre la tele i internet va aplegar unes quantes cares conegudes per esbrinar a què es volien dedicar de petits i com van acabar sent famosos gràcies, precisament, al seu talent. Però no s'ha de confondre talent amb voluntat. La família Pascual de Maya va demostrar en el "Persona infiltrada" tenir molta voluntat per muntar un musical. Però gens de talent. Quan es definien com a molt friquis no es podia imaginar això que vam veure. Avís: si ho veieu ara us poden sagnar els ulls i les orelles. Si ho vau veure en directe, TV3 no es responsabilitza dels danys psicològics causats. Total, la cara de la Samanta Villar, que ho va haver de patir "in situ", era tot un poema, la veritat. Li correspon una medalla de Sant Jordi immediata, gairebé pòstuma, pels serveis prestats. I ara! I tant que li ha agradat el musical, a la Samanta! I és que quan es té talent no cal anar fardant pels llocs. Aprenem de la humilitat de la Sílvia Pérez Cruz a "Al cotxe", que omplint teatres allà on va, s'emociona amb les carmanyoles de la seva cosina. No es pot negar que una carn de vedella amb bolets feta amb carinyo és imbatible. Parlant de cuinar. La rivalitat "paellera" al "Joc de cartes" ha portat més disgustos que alegries. Recels, males cares, crítiques personals i alguns crits han estat els ingredients principals d'aquesta setmana: el que seria un bon programa de tele, vaja. Però res supera el mal rotllo del "Com si fos ahir". Res. Tot es complica tant que no hi ha escena en què l'angoixa vital de l'espectador no es vegi agreujada. Però de veritat tenen tanta mala sort aquests personatges a la seva vida? És que no poden estar tranquils ni tan sols un parell de capítols? Per exemple, a què ve la ratllada, figurada i literal, de la Sílvia? No té explicació. Sisplau, escriviu al Servei d'Atenció a l'Audiència de TV3 perquè emetin durant almenys una setmana capítols en què no passi res. O truqueu als "Bricoheroes", els de veritat o els del "Polònia", que potser no ho arreglen, però almenys riurem, que falta que ens fa. I així, al cap i a la fi, viurem més tranquils. O no, depenent de qui hagi guanyat les eleccions als Estats Units.

Males cares, un musical sense talent i altres mals rotllos

Aquesta setmana, "La comunitat" busca el talent dels famosos mentre la família de "Persona infiltrada" no va sobrada de talent, precisament. I els xefs de "Joc de cartes" semblen constantment enfadats, just com la Sílvia de "Com si fos ahir"