"La meva àvia Isabel és una superartista"
Tinc una àvia de 96 anys, la Isabel. Escriu poesia, pinta i toca el piano. Fa anys que la gravo i li faig fotografies. Sempre que n'he tingut l'oportunitat, he dedicat molt del meu temps a ensenyar la vida de la Isabel a la resta del món, des de treballs de la universitat fins a vídeos i fotos que penjo al meu compte d'Instagram
"La meva àvia Isabel és una superartista"
La poetessa gironina Isabel Oliva i la seva neta Georgina Torrado
La poetessa gironina Isabel Oliva i la seva neta Georgina Torrado
"Senyora Isabel" no és només un programa de poesia

"La meva àvia Isabel és una superartista"

Tinc una àvia de 96 anys, la Isabel. Escriu poesia, pinta i toca el piano. Fa anys que la gravo i li faig fotografies. Sempre que n'he tingut l'oportunitat, he dedicat molt del meu temps a ensenyar la vida de la Isabel a la resta del món, des de treballs de la universitat fins a vídeos i fotos que penjo al meu compte d'Instagram

TEMA:
AmbLaCultura

Vaig començar a gravar la meva àvia sense pensar en res, simplement cada cosa que feia o em deia em semblava prou interessant per gravar-ho i compartir-ho a les meves xarxes socials o guardar-ho a la galeria del mòbil. Sí que és veritat que quan vaig començar a estudiar comunicació tenia clar que el treball final el faria sobre la meva àvia i tenia al cap fer alguna cosa amb tot aquell material, però mai hagués pensat que s'acabaria convertint en un programa de televisió sobre poesia.  

De sobte vam passar d'uns vídeos quotidians de la Isabel a visitar la casa de la Laia Marull i que ens parlés dels seus llibres o a entrar a l'edifici on havia mort el poeta Joan Salvat Papasseit amb l'actor Jordi Vilches. Sempre conservant l'essència que el punt de partida fos un record, una vivència o un fet inesperat a la vida de la Isabel, que encara segueix molt activa!

Fent aquest programa, amb l'equip ens vam adonar que la Isabel, com molts altres avis, amb 96 anys, tenia una saviesa i una naturalitat que no tens amb 20, 30, 40 o 50 anys. I per això és important escoltar els nostres avis! Suposo que haver viscut tant i la inevitable maduresa fan que es desprengui de tots els complexos i inseguretats davant d'una càmera que la segueix pertot arreu. (També juguem amb avantatge perquè el fet que sigui jo -la seva néta- qui la grava ens és molt més còmode per a les dues.)

La meva àvia Isabel és una superartista: escriu poesia, toca el piano, pinta, ensenya… I des de petita, al viure a sobre de casa seva, passàvem moltes estones juntes. I sense voler, m'ha ensenyat a viure la vida una mica a la seva manera, com diu ella, valorant les petites coses. Tot el que sigui la meva àvia sempre m'ha flipat molt. Des dels diaris que guarda de quan era jove fins als poemaris que ha anat traient aquests últims anys.

ARXIVAT A:
AmbLaCultura

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut