Whitney Houston, del cel a l'infern

"A vegades mirava a Déu i li preguntava: per què em passa això, a mi? I tenia aquells somnis, en què em trobava en un pont que es balancejava i s'acostava una gran tempesta... La mare sempre deia: És el dimoni, que intenta atrapar-te.' Sempre que em desperto estic esgotada. De fugir." De què fugia Whitney Houston? Preparada per a la fama per la seva mare, la cantant Cissy Houston, la veu extraordinària de Whitney Houston, de mil registres i capaç de mantenir les notes més altes fins a l'infinit, ja captivava, als 11 anys, els feligresos de la New Hope Baptist Church de Newark. De fet, va passar la major part de la seva infantesa entre els assajos a l'església i la casa de diversos familiars, a qui els seus pares, de gira constant, confiaven la seva cura i la dels seus dos germans. Quan els pares es van divorciar, Whitney Houston se'n va anar de casa per treballar com a model a Nova York. De seguida va cridar l'atenció dels principals executius de les companyies musicals, inclòs el president d'Arista Records, Clive Davis, que va llançar el seu primer àlbum quan la cantant encara no havia fet els 22 anys. A partir d'aquí, la seva carrera va ser imparable. Houston va aconseguir escalar al número 1 de les llistes amb set cançons seguides, va guanyar sis Grammys i 2 Emmys i va aconseguir el paper protagonista en l'èxit de taquilla del 1992 "El guardaespatlles", amb una banda sonora inoblidable encapçalada per "I will always love you". El senzill "I Wanna Dance with Somebody" (1987) va ser número 1 als Estats Units. Formava part del disc "Whitney", amb el qual va aconseguir set números 1 consecutius als Estats Units. Així va superar el rècord de sis números, de The Beatles i Bee Gees (Documental "Whitney") "Era una noia senzilla, molt senzilla. Dormia sempre al sofà del saló, mirant la tele. Es convertia en Whitney Houston quan havia de sortir a l'escenari. Però quan tornava a casa era la Nippy", explica la seva cunyada. Nippy era el sobrenom que li va posar el seu pare i amb què l'anomenaven els familiars i els amics. "N'estava molt, del seu pare, però això feia que entrés molta gent en aquella casa", diu el director musical Rickey Minor. "Era com un caixer automàtic per a molta gent del seu voltant." Amb el seu pare, que la va acabar demandant per cobrar 100 milions d'euros d'una suposada comissió (Documental "Whitney") Whitney agafada a Robyn Crawford (a la seva dreta), la seva amiga íntima i l'única que tenia autoritat sobre ella per empènyer la seva carrera artística (Documental "Whitney") L'èxit de Whitney Houston va culminar el 1991, amb una actuació històrica a la final de la Superbowl en què va interpretar l'himne dels EUA amb una versió adaptada que li permetia allargar les notes per donar-li un aire de jazz i gòspel i que la va reconciliar amb l'audiència afroamericana, que fins llavors li retreia que fes música "com els blancs". Els seus germans confirmen que la cantant ja consumia drogues habitualment en aquella època. El seu matrimoni desgraciat amb el cantant d'R&amp;B Bobby Brown va accelerar i augmentar la seva drogoaddicció i la va convertir en víctima de maltractaments. Arran d'aquesta relació completament tòxica, Whitney va tallar el contacte amb Robyn Crawford, la seva millor amiga i el seu gran suport durant anys, amb qui hauria mantingut una relació íntima abans del casament. El dia del seu casament amb el raper Bobby Brown. Un matrimoni ple de turbulències a causa, sobretot, de l'addicció de tots dos a les drogues i la gelosia que l'èxit de Whitney provocava al seu marit ("Whitney", de Kevin Macdonald) Al documental "Whitney", el director guanyador de l'Oscar Kevin Macdonald entrevista familiars, amics i professionals del sector que van treballar amb la cantant per trobar respostes a la degradació personal de l'artista. I revela els abusos sexuals que va patir de petita per part d'una cosina més gran amb qui havia de conviure sovint a causa de l'absència dels pares. Whitney amb la seva filla Krissi i la seva mare, la cantant Cissy Houston (Documental "Whitney") Una caiguda a l'abisme gradual i a càmera lenta (va durar anys) i que ningú va poder parar. "La seva mare ja s'hi havia enfadat una vegada i no volia insistir-hi perquè no s'enfadés més", explica la seva ajudant personal. "Ningú vola que s'aturés el tren bala que era la Whitney", diu un dels seus col·laboradors. I el seu guardaespatlles assegura que, simplement, "ningú feia res a causa dels diners, les cases, el contacte amb altres famosos... perquè eren gent que no tenien cap altra habilitat que no fos ser un Houston". Whitney Houston va morir, sola, en una banyera d'un hotel de Beverly Hills als 48 anys. L'endemà havia d'actuar a la festa dels Grammy. L'autòpsia va concloure que la causa va ser un infart i que als teixits hi havia restes de moltes drogues diferents. Podeu veure el tràiler de "Whitney" aquí. Fitxa tècnica Direcció: Kevin Macdonald Producció: Simon Chinn, Jonathan Chinn i Lisa Erspamer Producció executiva: Nicole David Producció: Will Clarke, Andy Mayson, Mike Runagall, Zanne Devine Rosanne, i Korenberg Joe Patrick Direcció de fotografia: Nelson Hume Música: Adam Wiltzie Muntatge: Sam Rice-Edwards 2018 &#128242; #WhitneyTV3