Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Montseny, la tragèdia enterrada, a "Sense ficció"

"Montseny, la tragèdia enterrada", cinquanta-un anys del pitjor sinistre del transport aeri a Catalunya

Fa cinquanta-un anys, el massís del Montseny va ser l'escenari de la pitjor catàstrofe aèria ocorreguda a Catalunya i la segona de la història amb més víctimes de l'estat espanyol: un Comet 9 procedent del Regne Unit s'estavellava a 410 quilòmetres per hora amb 112 passatgers a bord. El documental reconstrueix la tragèdia amb testimonis i familiars de les víctimes

El 3 de juliol de 1970 un avió Comet 4 de la companyia Dan Air procedent del Regne Unit, amb 105 passatgers i 7 membres de la tripulació, s'estavellava al massís del Montseny. La majoria dels passatgers eren ciutadans de classe treballadora, famílies senceres, residents a la corona industrial de la ciutat de Manchester, que anaven de vacances a Calella, el Maresme. No hi va haver cap supervivent.

 

L'impacte a 410 quilòmetres per hora va obrir una ferida en el bosc que encara avui és perfectament visible ('Montseny, la tragèdia enterrada', de David Fontseca)

 

Els cossos mutilats de les víctimes reposen en una fosa comuna del cementiri d'Arbúcies on les autoritats franquistes de l'època, amb el vistiplau de la diplomàcia britànica, van decidir enterrar-los dos dies després de l'accident en una cerimònia calculadament discreta per silenciar la tragèdia.

 

Els cossos mutilats de les víctimes van ser enterrats dos dies després de l'accident en una fossa comuna del cementiri d'Arbúcies ("Montseny, la tragèdia enterrada", de David Fontseca)
 

L'opacitat pròpia del règim, la resistència a admetre una errada de localització de l'aparell per part de la torre de control de l'aeroport de Barcelona i la voluntat d'evitar una psicosi que perjudiqués l'incipient turisme de sol y platja que Espanya començava a fer servir de reclam per atraure visitants, van ajudar a ocultar la pitjor catàstrofe aèria ocorreguda mai a Catalunya i la segona de la història amb més víctimes de tot l'Estat espanyol.

El tribunal militar espanyol de l'època va tancar el cas exonerant de tota responsabilitat els tècnics del control d'aproximació de l'aeroport de Barcelona que havien de guiar l'avió fins a la pista d'aterratge, i fent-ne culpable únicament i exclusiva el pilot de l'aeronau. De la seva banda, la comissió d'accidents aeris del Departament de Transports i Indústria del Govern britànic va concloure que el sinistre va ser fruit de la coincidència de dos errors humans: el del pilot, que va donar unes coordenades de localització inexactes, i el del controlador de l'aeroport de Barcelona que, en base a aquestes dades i a una confusió visual en el radar, va ordenar l'aeronau que iniciés el descens pensant-se que sobrevolava Sabadell quan, en realitat, es trobava sobrevolant el massís del Montseny. El pilot ni tan sols va tenir temps de corregir la trajectòria quan va veure, enmig d'una espessa boira, que s'estavellaven contra la muntanya. L'impacte a 410 quilòmetres per hora va provocar que l'aeronau pràcticament quedés desintegrada, obrint una ferida en el bosc que encara avui és perfectament visible.

 

La majoria de passatgers eren ciutadans de classe treballadora de la ciutat de Manchester que anaven de vacances a Calella ("Montseny, la tragèdia enterrada", de David Fontseca)

 

Cinquanta-un anys després de la tragèdia, el seu record sobreviu només en la memòria dels testimonis vius de la Vall d'Arbúcies, que van organitzar-se, en una acció solidària mai vista, per ajudar en les tasques de rescat de les víctimes, i la dels familiars, que de tant en tant es desplacen encara a Arbúcies i visiten el cementiri per recordar els seus morts, tal com testimonien les flors artificials relativament noves i les fotografies dels finats que reposen a peu de tomba.

 

El documental "Montseny, la tragèdia enterrada" rescata de l'oblit la història de l'accident i els seus protagonistes a través del relat de l'historiador Ot Ordeig i del periodista Ignasi Gallart, que han investigat a fons el succés, i el testimoni de les víctimes i els voluntaris i veïns d'Arbúcies i Viladrau que van localitzar el lloc de l'accident i van participar en el rescat. El documental intenta posar llum, amb testimonis i imatges inèdites, a l'accident aeri més greu de la història de Catalunya, que la censura de l'època va silenciar per no debilitar la imatge exterior d'Espanya, encara sota el règim del dictador Franco.

 

Cinquanta anys després de la tragèdia, el seu record sobreviu en la memòria dels testimonis vius de la vall d'Arbúcies ("Montseny, la tragèdia enterrada", de David Fontseca)

 

 

 

Fitxa tècnica

Direcció: David Fontseca
Guió: David Fontseca i Josep M. Flores
Realització: Jordi Escofet
Direcció executiva La Kaseta: David Fontseca
Direcció executiva TV3: Montse Armengou
Producció executiva La Kaseta: Marc Comas
Producció executiva TV3: Sílvia Pairó
Recerca hitòrica i documental: Ot Ordeig
Muntatge i ajudant de realització: Camila Marinone
Operadors de càmera: Jordi Escofet, Aleix Jové, Jordi Aymerich, Camila Marinone, Berta Pagespetit i David Fontseca
So directe: Pablo Yrazu i Gerard Tàrrega
Redacció i documentació: Cris Castilla, Marc Comas i Camila Marinone
Producció Anglaterra: Laia Niubó
Auxiliar de realització: Berta Pagespetit

"Montseny, la tragèdia enterrada" és una producció de Televisió de Catalunya amb coproducció de La Kaseta Ideas Factory, la col·laboració de Punt TV Comunicació Audiovisual i Taempus Media, i el suport de la Diputació de Girona.

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut