"Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català", al "Sense ficció"

A les llistes de Trias i Peitx hi ha centenars de catòlics, burgesos i religiosos perseguits a Catalunya durant la guerra civil, i també -ja acabada- milers i milers d'exiliats republicans civils i militars, homes i dones fugitius del franquisme i també dels nazis. A tots ells els va salvar amb les seves aventurades gestions. Els uns, salvats de la mort segura a la txeca o en execució sumària; els altres, dels mortífers camps de refugiats a l'exili. Salvats, també, uns altres, del retorn a l'Espanya franquista on haurien acabat empresonats o afusellats. I amb tots aquests, un nombre ingent de famílies separades per la guerra i l'exili a les quals va ajudar a reagrupar-se i va poder proporcionar feina i allotjament segur. Per a ell -com va explicar en diverses entrevistes-, el que hi havia a les llistes no eren només noms, sinó persones. Qui era el protagonista d'aquesta insòlita i arriscada trajectòria? Josep Maria Trias i Peitx, nascut en el si d'una família burgesa i catòlica d'empresaris del tèxtil, va entrar molt jove en política a través del carlisme, però ben aviat se'n va distanciar per formar part d'un nou projecte polític: Unió Democràtica de Catalunya, UDC, de qui es considera un dels fundadors. Com a tants d'altres, la guerra va trencar les seves aspiracions polítiques i personals. Periodista, diplomàtic, catòlic i fidel a la República, durant la guerra civil va ajudar amics, companys de partit i sacerdots a escapar de les txeques, va amagar perseguits per motius religiosos o de consciència i els va ajudar a fugir del país. Ell mateix negociava amb els escamots armats d'anarquistes que els havien capturat, i d'aquests diàlegs -sovint en condicions molt perilloses per a ell- va aprendre, com explica, a entendre els motius profunds de la revolta d'aquells "a qui s'havia tractat com esclaus", en les seves paraules. Burgès però sensible a l'opressió de les classes populars, deia al final de la seva vida que havia fet seva la frase "la terra ha de ser per qui la treballa, i el fruit, de qui el cull". Avui sabem, per les llistes que va deixar, els noms de les 883 persones que va salvar durant la guerra civil. Llista elaborada per Trias i Peitx (Documental 'Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català') Des del seu propi exili de republicà fidel, poc temps després va treballar incansablement per ajudar els damnificats que fugien de la derrota. Va crear, a la Catalunya Nord, el Comité National Catholique de Secours aux Réfugiés d'Espagne, juntament amb Maurici Serrahima i Ferran Ruiz, antics companys de partit. Indignat pel tracte que rebien els refugiats catalans i espanyols als camps francesos, va concentrar els seus esforços a treure'n el màxim nombre possible. Calia, perquè poguessin sortir, que tinguessin feina i casa. Si no n'aconseguien, molts d'ells podien ser enviats de retorn a Espanya. Trias i Peitx va idear un servei de mà d'obra que va permetre inserir en el mercat laboral francès milers de refugiats de la guerra civil espanyola i, més endavant, de la Segona Guerra Mundial. Col·laborant amb els quàquers -una comunitat religiosa d'origen britànic que treballa des del 1901 per pal·liar les conseqüències de les guerres- Trias i Peitx va organitzar el repoblament de Puègcèlsi i Pena, dos pobles gairebé abandonats d'Occitània, per part de famílies refugiades. La majoria, francesos de l'Alsàcia i la Lorena que fugien de l'ocupació nazi, però també catalans i espanyols. En aquests pobles hi va muntar una fàbrica de mobles i una de joguines, per crear-hi llocs de treball. L'experiència va durar fins poc després d'acabada la guerra, quan la majoria van poder tornar als seus llocs d'origen. Els descendents d'alguns que s'hi van quedar recorden encara la família de Trias i Peix. Josep Maria Trias i Clara Candiani (Documental 'Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català') I és que la feina de Trias i Peix no es pot entendre sense la seva companya, Clara Candiani (París 1902-1996). Una dona fora de sèrie i fora del seu temps: mare soltera, corresponsal de guerra, feminista, d'esquerres, catòlica i preocupada pels temes socials. La parella es va conèixer a Barcelona durant la Guerra Civil i es va casar a París, un matrimoni que familiars i amics qualifiquen d'idil·li al llarg de tota la vida, i un tàndem perfecte abocat a l'ajuda humanitària. Una relació, també, que no va ser ben rebuda a l'entorn social i polític de Trias, del qual el va distanciar encara més. Trias i Peitx va morir en l'anonimat el 2 d'agost de 1979, encara a l'exili però sempre a Catalunya, i és enterrat a Sant Miquel de Cuixà. De la seva vida, però, encara n'hi ha molts testimonis, que les autores del documental han entrevistat, i nombrós material documental, que inclou moltes de les "llistes", escrites de la seva mà, de les persones que va salvar. La recerca duta a terme per la investigadora Gemma Caballer, historiadora i bibliotecària, ha estat bàsica per documentar la història de Josep Maria Trias i Peitx des dels vessants polític, activista i també humà, sobre els quals ha estat entrevistada per fer aquest documental. En tenim, també, la llarga entrevista que va gravar, poc abans de morir, amb Imma Tubella i Eduard Vinyamata, doctors en Ciències Socials, llavors encara estudiants. I hi ha el record dels seus familiars, partícips d'una biografia atzarosa i plena en tots els àmbits, la d'un esperit lliure ple de decisió i generositat. Amb tot aquest material, el documental elabora un retrat ric i reflexiu de Trias i Peitx, un personatge a qui la seva trajectòria -també en un entorn convuls ple de refugiats- fa de plena actualitat. Imma Tubella i Eduard Vinyamata van entrevistar Trias i Peitx a finals dels anys setanta. La seva veu, enregistrada llavors en cintes de casset, ha servit perquè ell mateix narri la seva trajectòria al documental. ('Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català') Fitxa tècnica Direcció i guió: Mar Llanas Assessora de realització: Eva Martínez Corcuera Redacció i producció: Cristina Rivas Operadors de càmera: Antonio Cortés Moro i Ignasi Pastori Direcció executiva Lavinia: Jordi Ferrerrons Producció executiva Lavinia: Ana Giménez Direcció executiva TV3: Montse Armengou Martín Producció executiva TV3: Sílvia Pairó Vila Realització TV3: Ricard Belis Edició: Pau Sánchez (AMMAC) Música original: Sergi Pérez Berk 2021 "Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català" és una producció de Televisió de Catalunya produïda per Lavinia Audiovisual amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. I TAMBÉ... "REDESCOBRINT GERDA TARO" Gerda Taro, la primera fotoperiodista de guerra (F.Stein -Brotherfilms-) La troballa accidental d'una imatge de Gerda Taro al seu llit de mort, després de ser ferida a la batalla de Brunete, ens permet revisar la biografia i l'obra d'aquesta extraordinària fotògrafa alemanya que va perdre la vida -amb només 27 anys- a la Guerra Civil Espanyola. Les seves fotografies, rescatades de l'oblit, ens acosten al rostre humà de la guerra. Però la figura de Taro, una brillant corresponsal de guerra, ha quedat sovint a l'ombra de la de Robert Capa, el seu company.