Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La veu de la dissidència a l'Iran

Masih Alinejad, l'altaveu a l'exili de la repressió de les dones a l'Iran

No l'atura res. Ni amenaces de mort, ni intents d'assassinat o segrest. La Masih Alinejad és l'altaveu a la televisió i les xarxes socials de la repressió a l'Iran, en especial de les dones. Les seves campanyes en contra que portin obligatòriament en públic el hijab han envalentit les dones iranianes, que han perdut la por a desafiar el règim dels aiatol·làs

Fa la sensació que des de l'exili a Nova York, a gairebé 10.000 quilòmetres de l'Iran, Masih Alinejad, periodista opositora a la República Islàmica de l'Iran i activista pels drets de les dones iranianes, amb milions de seguidors a les xarxes socials, estigui fora de perill. Res més lluny de la realitat. Aquest estiu, van detenir un home que havia intentat entrar a casa seva, a Brooklyn, quan ella era a dins. La policia va trobar al cotxe de l'home, a qui van acusar d'intentar assassinar-la, un fusell d'assalt AK-47 amb diversos carregadors, més munició, una maleta amb diners i diverses matrícules. Dies després, la Masih s'adreçava directament al règim iranià en una entrevista de la CNN: "No tinc por. Pots matar-me, però no pots matar la idea de lluitar per la llibertat i la dignitat."

 

 

Aquesta no és la primera vegada que la vida de la Masih corre perill. L'any passat, el Departament de Justícia dels Estats Units va acusar quatre ciutadans iranians de conspirar per segrestar-la i portar-la il·legalment a l'Iran, possiblement via Veneçuela, i empresonar-la. Un pla que va ser frustrat per l'FBI.

Aquests dos fets són posteriors a la producció del documental "Sigues la meva veu" ("Be my voice"), de la cineasta iraniana exiliada a Suècia Nahid Persson. Gravat tot just abans de l'esclat de la pandèmia per la covid-19, Alinejad ja era una figura amenaçada de mort, però mai l'havien intentat segrestar o assassinar, com ha passat després.  

 

No seria la primera periodista executada pel govern de Teheran. Segons l'ONG Reporters sense Fronteres, 860 periodistes van ser arrestats, empresonats i en alguns casos executats durant els trenta anys que van seguir la revolució del 1979. Una pràctica que continua. És el cas, inclòs al documental, del periodista i activista Rohollah Zam, amic de la directora Nahid Persson, que s'havia exiliat a França. El van convèncer per anar a l'Iraq, on el van segrestar i se'l van endur a l'Iran. Allà el van jutjar i executar el desembre del 2020.

El documental "Sigues la meva veu" dona les claus de la trajectòria de Masih Alinejad i la seva incansable lluita, que l'ha convertit en una figura tan incòmoda per a la República Islàmica de l'Iran. Silenciant-la a ella, silenciarien les veus dels represaliats pel règim que troben en ella un altaveu internacional per denunciar la injustícia, l'opressió i la misogínia del règim dels aiatol·làs.

 

Masih Alinejad, periodista i activista pels drets humans (Documental "Sigues la meva veu")

 

L'altaveu de la dissidència i l'opressió a l'Iran

A l'Iran, les dones tenen prohibit mostrar els cabells, cantar soles, anar en bici i ballar en públic. També anar a veure un partit de futbol a l'estadi. No poden viatjar a l'estranger ni aconseguir feina sense el permís del pare o del marit, en cas que estiguin casades. I, si es divorcien, perden la custòdia dels fills.

Per la Masih Alinejad, es tracta d'un "apartheid de gènere" que combat des de l'exili a Nova York amb les seves armes: el mòbil, el portàtil i les xarxes socials. Quan es va gravar el documental "Sigues la meva veu", el 2019, tenia cinc milions de seguidors. Ara, ja en té vuit. Ha escrit llibres ("The wind in my hair. My fight for freedom in modern Iran"), fa documentals i presenta el programa de televisió "Tablet", que s'emet a "Voice of America" i segueixen milions de persones de l'Iran i arreu del món per satèl·lit.

Ha impulsat un dels moviments de desobediència civil més grans de la història recent de l'Iran. El 2014 va iniciar la campanya #MyStealthyFreedom, "la meva llibertat furtiva", on animava les dones a fotografiar-se sense el hijab, vel obligatori en públic per llei a l'Iran des del 1983; el 2018, la campanya #WhiteWednesdays, "dimecres blanc", en la mateixa línia, però en llocs públics, gest que a l'Iran representa un acte de desobediència civil castigat amb la presó. A aquestes campanyes s'hi sumen #MyCameraIsMyWeapon, per denunciar la violència i assetjament al carrer contra les dones, o #LetUsTalk, entre d'altres.

 

Fotografia de la campanya #MyStealthyFreedom (Documental "Sigues la meva veu")

 

"La República Islàmica de l'Iran ha utilitzat el hijab per dominar tot el país. Quan ens desempalleguem del hijab, s'acabarà la República Islàmica.", Masih Alinejad

"Si una dona o un home és capaç de defensar els drets que té sobre el seu cos i dir que no a un policia, també podrà dir que no a un dictador.", Masih Alinejad

 

Dones valentes i amb coratge desafien les lleis de la República Islàmica de l'Iran i envien fotografies i vídeos a la Masih, exposant-se a la duresa del càstig. L'any 2019, l'activista pels drets humans iraniana Saba Kord Afshari, de 20 anys, va ser condemnada a 24 anys de presó per protestar contra el hijab obligatori. Participava en la campanya #WhiteWednesdays, compartint a les xarxes socials vídeos o fotografies sense el hijab en llocs públics. El Tribunal Revolucionari de Teheran la va acusar de "difondre la corrupció i prostitució en treure's el seu hijab i caminar sense vel" i "difondre propaganda contra l'Estat".

 

 

 

La seva mare, Raheleh Ahmadi, va publicar aquest vídeo a Instagram per denunciar la condemna de la Saba. "Per treure's un mocador com aquest, una persona ha de passar la vida a la presó? Gent d'arreu del món, per què calleu? Sigueu la veu de la meva filla de 20 anys. Soc mare. No puc callar. Cridaré tan fort que el món sentirà la veu de la meva filla. Opressors, haureu de pagar la vostra opressió!" La van condemnar a quatre anys i mig de presó.

 

 

En aquest tuit, Masih Alinejad va denunciar la passivitat de l'esfera internacional quan  tres dones van sumar una condemna de 55 anys de presó per haver-se tret el hijab i haver repartit flors al metro de Teheran amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març del 2019. Les van acusar dels delictes d'"associació i col·lusió contra la seguretat nacional", "difondre propaganda contra l'Estat", "difondre la corrupció i prostitució" i "insult a la les santedats islàmiques".

 

 

L'horror de l'opressió que impera a l'Iran va in crescendo al llarg del documental "Sigues la meva veu". El 15 novembre del 2019, es van succeir protestes en diverses ciutats per l'augment de més del 200% en el preu del combustible. Davant la mortífera repressió del govern de les manifestacions pacífiques, una revolta popular va sacsejar el país en contra del govern i el líder suprem Ali Khamenei, l'anomenada Primavera Persa. Les forces de seguretat van disparar contra els manifestants des de terrats, helicòpters i al carrer. "En tres dies, 1.500 persones van morir assassinades al carrer. També van detenir 7.000 persones. A moltes, les van condemnar a mort", explica la Masih. El seu mòbil bullia. Li arribaven milers de missatges. Tot i que el règim iranià va tancar internet, la gent trobava la manera d'enviar-li vídeos amb el que estava passant. El cert és que mai no se sabrà la xifra real de víctimes mortals d'aquells dies.

Després d'aquests fets, les amenaces de mort que rebia la Masih es van multiplicar. I els tentacles del règim iranià no tenien aturador. Temia per la vida del seu germà, a qui van empresonar amb una condemna de vuit anys per fer-la callar. Ell, que sempre l'havia encoratjat, ja l'havia advertit que volien forçar una trobada familiar a Turquia amb ella per matar-la. En el moment de la seva detenció, la fractura familiar va ser letal. "Han detingut l'Ali i m'han destrossat la vida. No vull saber res més de tu. Fins quan presumiràs de la teva fortalesa?", li va recriminar la seva mare.

En els moments més difícils, quan la Masih pensa a rendir-se, truca a la Shahnaz Akmali. El seu fill va rebre un tret al cap durant les protestes per la democràcia del 2009. L'han empresonat dues vegades per preguntar per què li van matar el fill. "Si vens a l'Iran, et tancaran a la presó. Qui seria la nostra veu, aleshores? Cadascuna de nosaltres és com una Masih a l'Iran. Tu representes milers de persones, aquí." I són aquestes paraules de la Shahnaz les que li donen forces per continuar lluitant.

 

 

Podeu veure el tràiler de "Sigues la meva veu" aquí.

 

Premis
Premi del públic, Pordenone Docs Fest - Le Voci dell'Inchiesta, Pordenone, Itàlia, 2021

Festivals
DOC NYC, America's Largest Documentary Festival, Nova York, Estats Units, 2021
Global Health Film Festival, Londres, Regne Unit, 2021
Thessaloniki Documentary Festival, Tessalònica, Grècia, 2021
Hot Docs Canadian International Documentary Festival, Toronto, Canadà, 2022


Fitxa tècnica
Direcció i guió: Nahid Persson
Producció: Nahid Persson i Setareh Lundgren
Direcció de fotografia: Nahid Persson
Càmera: Nahid Persson, Kambiz Foroohar, R.H., A.F. i gent de l'Iran
Muntatge: Nahid Persson, Anne Fabini i Rostam Persson 
Música: Natali Noor
So: André Parklind
2021

"Sigues la meva veu" ("Be my Voice") és una producció de Real Reel Doc AB en col·laboració amb SVT, NHK, SWR, DR, NRK, VRT, RTS i Knowlegde.

 

ARXIVAT A:
Iran
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut