Els reptes després de la pandèmia: "Reiniciar el món", a "Sense ficció"

"Reiniciar el món" (dimarts, a les 22.20) Dirigit per Juanma Arizmendi i Marc M. Sarrado, "Reiniciar el món" és un recull d'històries gravades per ciutadans i professionals de tot el món amb la intenció de contribuir a explicar l'impacte que ha tingut la Covid-19 en països i cultures diverses. Aquesta proposta ressitua la nostra experiència d'aquests últims mesos en un context global i recull els principals reptes que planteja el futur posterior a la pandèmia. Segons Josep Ramoneda, "hem de deixar de mirar el món a través del nostre forat" si volem entendre quins són els problemes que haurem d'afrontar a partir d'ara. "Reiniciar el món" combina les històries personals de persones anònimes amb les reflexions d'escriptors, economistes, filòsofs, metges i activistes d'arreu del món que plantegen preguntes sobre el nou temps que estem a punt d'encetar -la sobreexplotació dels recursos naturals, la deshumanització de l'economia, la teoria del decreixement econòmic, la presa de consciència de la nostra responsabilitat com a consumidors- i plantegen també consideracions diverses sobre la sanitat, l'habitatge, la crisi econòmica i les amenaces als drets civils i les llibertats en les societats actuals. Hauria de servir, aquesta pandèmia, per moure'ns a considerar seriosament el futur de la nostra espècie a la Terra? El documental segueix la feina de la Laia i l'Arantxa a Urgències de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i del doctor Teo Méndez a l'Hospital Lenox Hill de Nova York, és a dir a dos dels països amb més morts per milió d'habitants en la primera fase de l'emergència. La Zahra explica el desastre de la situació al camp de refugiats de Mória, a l'illa grega de Lesbos, un camp pensat per a tres mil refugiats que actualment acull més de vint mil persones en una situació infrahumana. La Leo Anglès, que acaba de superar un càncer, explica que s'ha trobat de cop immersa en una crisi que l'ha deixat sense feina i sense futur, i en Fran Peris, el gerent d'una empresa de Berga, ensenya a intentar superar l'aturada en sec de l'activitat d'aquesta empresa, fins ara centrada a importar i distribuir productes fabricats a la Xina. També mostra com s'ha transformat la vida a Xangai un cop superat el confinament, amb en Zhang Qunyi, i en Didier Kassai, dibuixant de campanyes de conscienciació per prevenir el contagi del virus, mostra com ho viu des de la República Centreafricana. Tots aquests retrats d'urgència, aquestes petites històries humanes, recorden les desigualtats i els drames d'un món injust, que veu com aquesta emergència global ha fet més evident encara la gran frontera que separa les persones que s'han pogut protegir de les que no. I a l'àmplia llista d'experts que han participat a la producció hi ha l'economista francès Serge Latouch; l'escriptor Alain Deneault, autor de l'assaig "La mediocràcia"; el periodista i escriptor Martín Caparrós; el doctor Jordi Mancebo, cap de l'UCI de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; el doctor Antoni Betbesé, cap del Servei de Cures Intensives del mateix hospital; María Neira, directora de Salut Pública de l'OMS; el periodista i escriptor Josep Ramoneda; Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat 3; la professora de Filosofia a ESADE Sira Abenoza, i l'ambientòleg del Banc Mundial Daniel Mira-Salama. Direcció de Juanma Arizmendi i Marc M. Sarrado Una producció de Televisió de Catalunya produïda per Mediapro Studio. "Paper mullat" (dimarts, a les 23.30) Al món hi ha més de 200 milions de nens i nenes que no estan registrats enlloc, no tenen nacionalitat, no existeixen. Són infants que deambulen per mercats i abocadors de les grans ciutats de l'Àfrica i l'Àsia, sense família i sense cap dret; exposats al control de màfies que els utilitzen per treballar, per prostituir-los o per vendre'n els òrgans. Ho denuncien les ONGs i se'n fan ressò les Nacions Unides, que van celebrar el 2019 el 30 aniversari de la signatura de la Convenció sobre els Drets dels Infants, firmada per pràcticament tots els països del món. A Espanya, un de cada tres nens està sota el risc de pobresa o exclusió social, i la inversió pública en protecció de la infància està molt per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea. "Paper mullat" posa en evidència l'incompliment dels estats dels seus compromisos adquirits amb la signatura de la Convenció. Hi ha famílies amb nens i nenes que han de viure al carrer perquè no poden permetre's pagar un lloguer, i les administracions són incapaces de donar-los una solució, com és la seva obligació. Barris a les grans ciutats catalanes on les circumstàncies de pobresa extrema retallen l'esperança de vida dels infants i limiten les seves possibilitats educatives. Zones on els menors s'han de quedar a casa perquè no tenen on anar. Són els coneguts com a "nens i nenes de la clau", que es passen el temps lliure a casa veient la televisió. Infants que creixen obesos per culpa de la mala alimentació o desnodrits perquè no tenen assegurat un àpat al dia. Al seu voltant, centenars de militants socials i ONGs es fan càrrec de suplir les mancances de les administracions en un moment en què la pobresa empeny per quedar-se enquistada en àmplies capes de la societat catalana i a les portes d'una anunciada nova crisi que farà ploure sobre mullat. Un documental d'Albert Elfa i Ricard Belis Producció: Ruth Llòria Imatge: Marc Durà

Els reptes després de la pandèmia: "Reiniciar el món", a "Sense ficció"

"Reiniciar el món" aprofundeix en quins són els principals reptes a què s'ha d'enfrontar la humanitat després d'aquesta pandèmia. Després, "Paper mullat" dona veu a infants que denuncien la vulneració dels seus drets