Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Moda i sostenibilitat

"Sense ficció" analitza la crisi de la moda, un sector abocat a la sostenibilitat

La indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta. I cada any genera tones de residus. Només a Espanya, 900.000. "Penjant del fil" planteja els reptes i les complexitats de revertir aquest model de consum a favor d'altres que es basin en l'ètica i el respecte pel medi ambient. És un documental de producció pròpia de "Sense ficció" dirigit per la periodista de TV3 Peté Soler

Entre piles de roba abandonada, sovint encara amb l'etiqueta posada, Carlota Bruna, la instagramer protagonista d'aquest documental, es fa preguntes. Com podem frenar aquest consum desmesurat? Què podríem fer perquè la moda deixés de ser la segona indústria més contaminant del planeta?

"La moda és l'última pell de la civilització.", Pablo Picasso, pintor

"Penjant del fil" busca les respostes entre els protagonistes d'un sector acostumat a reinventar-se però que, ara, amb la pandèmia de la Covid, viu una transformació molt profunda que en pot fer trontollar els fonaments. Es preveu que entre el 30% i el 40% de les botigues acabaran tancant. Hi ha massa botigues? Com seran les del futur? Toni Ruiz, CEO de Mango, el segon grup de moda espanyol després d'Inditex, pronostica que: "Hi haurà diferents tipologies de botigues. N'hi hauran que seran més experimentals, algunes que seran més d'imatge. Algunes que serviran com a punt d'entrega de productes... El que sí que serà sempre és un lloc on podrem exposar molt bé el que volem com a imatge de la companyia, com a imatge de la marca."

Tant per als representants de les grans cadenes de producció com per als joves dissenyadors, sostenibilitat és la paraula clau per al futur del sector, malgrat que el camí per aconseguir-la no és el mateix per a tothom.

 

Carlota Bruna

 

El documental posa l'accent, per exemple, en una de les peces de roba que més es compren arreu del món, els texans. Es calcula que hi ha sis mil milions de texans, gairebé un per habitant al món, i cada peça de 800 grams necessita 8.000 litres d'aigua en el procés de fabricació. Ens hem preguntat mai quants texans tenim a l'armari? I quants n'aprofitem realment? S'han produït a l'altra punta del planeta? En quines condicions per als treballadors i per al medi ambient? Quina petjada ecològica en CO2 han generat fins a arribar a nosaltres?

L'equip del programa s'ha entrevistat amb la periodista Dana Thomas, autora del llibre "Fashionopolis", que proposa alternatives per evitar el desastre mediambiental que suposa la fabricació d'aquestes peces tan populars, i amb Enrique Silla, cofundador de Jeanologia, una empresa que aconsegueix donar la imatge de desgastat als texans en poc temps, sense contaminar ni fer servir aigua, gràcies a l'ús de tecnologies com la làser.

Alguns empresaris han reorientat el seu negoci radicalment. És el cas de Mikel Feijoo, fundador de la marca de roba Skunkfunk, després de veure les condicions en què es fabricaven les peces de roba: "Vaig caure del cavall quan vaig anar a la Xina i vaig veure com les fàbriques abocaven l'aigua directament, i els deia: ‘Com pot ser? Si fa mitja hora l'aigua era blava i ara és groga!'. I et deien: ‘No hi ha problema amb el govern'. I això on va, als arrossers? I al final te n'adones que són els colors de la teva col·lecció els que estan abocant." L'empresari va reformular el negoci tenint en compte el baix impacte ambiental per fundar SKFK Ethical Fashion, una marca de moda sostenible.

 

Botiga SKFK Ethical Fashion de Bilbao

 

Les grans cadenes de distribució també anuncien el seu gir cap a la sostenibilitat. Trenta-dos multinacionals del sector de la moda i la indústria tèxtil van signar el 2019 el "Fashion Pact", per adoptar mesures contra el canvi climàtic, restaurar la biodiversitat i protegir els oceans. Més de 250 marques d'arreu del món es comprometien amb la pràctica d'un "creixement sostenible", una línia qüestionada per ONGs com Greenpeace, que defensa un alentiment del consum, i altres veus crítiques del sector, com la de la dissenyadora Kavita Parmar, cofundadora de l'Associació Gunazaki: "El canvi mai no ve dels grans, perquè estan còmodes on són. Poden pintar la paret de fora d'una altra manera; de verd, dient que reciclem, que ajudem en aquest tema o aquest altre. Però si no canvien el model de negoci, que està basat en el pur creixement, creixement infinit, això no és veritat." L'any 2010 va crear el hashtag #WhoMadeMyClothes, "Qui fa la meva roba?", però no va ser fins al cap de tres anys que el moviment "Fashion Revolution" el va fer popular arran d'una tragèdia. L'any 2013, 1.134 treballadores tèxtils van morir en l'enfonsament d'una fàbrica a Bangladesh. Aquell any, el hashtag es va compartir 60 milions de vegades i s'ha convertit en un eslògan que cada any surt al carrer.

 

 

 

"Penjant del fil" descobreix algunes noves vies de consum. En contraposició al model econòmic tradicional de "comprar i llençar", l'economia circular promulga allargar la vida útil dels productes i reduir els residus al mínim: redissenyar, reciclar, reutilitzar, reparar, recuperar... Una de les noves tendències del reciclatge és l'"upciclying", donar nova vida a productes que ja no es fan servir. El documental mostra, per exemple, com un paraigua es transforma en una faldilla trencadora.

Efectivament, el món de la moda ja fa temps que ha començat un camí sense retorn. El viatge de "Penjant del fil" acaba amb gust d'esperança. El canvi és possible.

 

Fitxa tècnica
Direcció i guió: Peté Soler Cera
Realització: Manoli Vargas Ferré
Producció: Joan Carles Villacreces Rodríguez i Laura Navalpotro Cardús
Imatge i muntatge: Josep Maria Porta Palau
Documentació: Aurora Bastida Sellas
Muntatge musical: David Bustamante Calaf
Postproducció d'àudio: Joan Esquirol Farrés
Grafisme: Sofia Pérez Perelló
Imatge addicional: Lluís Riola Minguell, Carles de la Encarnación Gradailla i Marc Durà Pipo
Tema original "Hanging by a thread", de Marion Harper i Aleix Iglesias
Direcció executiva: Montse Armengou Martín
Producció executiva: Sílvia Pairó Vila
2020
Una producció de Televisió de Catalunya.

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut