Avui, a les 21.55, a TV3

"Sense ficció" estrena "Llibertats empresonades"

El retrocés de les llibertats a Catalunya i a Europa
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

"Sense ficció" presenta dimarts 8 de gener "Llibertats empresonades". Un documental de producció pròpia dirigit per Albert Elfa i Ricard Belis, que es fa ressò de la regressió que viu l'exercici de les llibertats a Catalunya i a Europa.

 


L'abril del 2015, la majoria absoluta del PP aprovava la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa, i la reforma del Codi Penal. Es categoritzaven com a delictes les injúries a la Corona, l'enaltiment del terrorisme i l'ofensa als sentiments religiosos, i es donaven grans poders a les forces de seguretat de l'Estat per garantir la "seguretat ciutadana."

La vaguetat dels conceptes penals deixa en mans dels jutges i la policia la interpretació de les lleis, cosa que els permet actuar contra els que consideren que estan fora de la llei. Grups musicals, poetes i dibuixants que als anys 80 exercien la seva llibertat d'expressió amb obres molt crítiques amb els poders de l'Estat, ara, amb les lleis noves, serien a la presó.

 

Josep Miquel Arenas, "Valtonyc", raper

 


"Llibertats empresonades" segueix rapers, com Valtonyc, actors, com Toni Albà o Alberto San Juan, activistes de CDRs com Adrià Carrasco, col·lectius com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH, dibuixants i periodistes... Tots, afectats per aquestes lleis. Alguns, amb acusacions de terrorisme; d'altres, condemnats a anys de presó.

 

 

PAH, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

 

Tots consideren que l'efecte que busca aquesta criminalització de la protesta i repressió de la llibertat d'expressió és el de la desmobilització, la por, l'autocensura i que ara es fa molt evident a Catalunya, amb la persecució de tot el que estigui adherit al procés independentista. Tal com va passar a finals dels anys 90 al País Basc.  

"Sense ficció" visita Euskadi i es fa ressò de l'efecte que va tenir sobre entitats i militants el conegut com a macrosumari 18/98 per perseguir l'aparell de propaganda d'ETA. Amb el "tot és ETA", desenes de persones es van passar mesos a la presó abans que els tribunals decidissin que el que feien no era delicte ni tenien cap vinculació amb la banda armada.

 

  Hongria

 

La regressió de les llibertats és un problema global. El documental es desplaça a Hongria, des d'on retrata de primera mà la fugida o expulsió del país d'organitzacions de drets humans que feia desenes d'anys que hi treballaven i que ara són perseguides per l'Estat que governa Viktor Orbán amb l'excusa de protegir el país dels que donen suport als refugiats. Som testimonis de les accions que promou el govern contra la dissidència, que recorden els anys trenta del segle passat, quan es perseguien jueus, gitanos i comunistes. Ara es marquen les portes de les ONGs amb adhesius vermells i surten llistes dels enemics de la pàtria als diaris oficials.

La deriva autoritària que afecta molts estats europeus posa en qüestió la teòrica exigència democràtica de la Unió Europea amb els estats membres.


Fitxa tècnica
Direcció: Albert Elfa i Ricard Belis
Producció: Ruth Llòria
Imatge: Marc Durà i Jordi Farré
Muntatge: Xavier Abad
Una producció pròpia de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
2018

 

 

I DESPRÉS, "EL MÓN NO GIRA RODÓ", A "MÓN"

El programa "Món", que s'emetrà després del Sense ficció "Llibertats empresonades", es pregunta sobre l'estat de la democràcia global a l'inici del 2019. Més de la meitat dels països del món no poden ser considerats democràcies, segons el rànquing que elabora cada any la revista "The Economist", a partir de 60 paràmetres.


El fenomen no és aliè a l'arribada a la Casa Blanca de Donald Trump, el president que està posant a prova, més que cap altre en la història, la salut de la democràcia dels Estats Units. Xesco Reverter en fa el diagnòstic, que comença a ser preocupant, tant pels efectes en la política interna nord-americana com pel model que projecta la principal potència mundial.


L'ascens de les opcions ultranacionalistes, autoritàries, populistes o properes als discursos neofeixistes dibuixen un món progressivament més enfrontat i perillós. Amb l'ajuda d'historiadors i de la mirada cinematogràfica implacable de Stanley Kubrick, Joan Roura busca els paral·lelismes entre el moment que vivim i el període d'entreguerres, al segle XX. Moltes són les veus que adverteixen que la línia política, econòmica i cultural que s'està dibuixant pot abocar en una nova conflagració planetària.


Precisament per no oblidar i no repetir els grans errors del passat, els alemanys han decidit des de fa dècades implementar una exigent política de memòria històrica. Oriol Serra ens mostra com la veu dels supervivents de l'Holocaust és escoltada en múltiples fòrums, com s'ha aconseguit eliminar els "santuaris" del nazisme i com desenes de camps de concentració són avui espais que recorden les víctimes del règim de Hitler. Malgrat tot, també a Alemanya hi ha la llavor de l'extremisme, amb l'ascens d'Alternativa per Alemanya.


El programa proporciona finalment una visió alternativa, provocadora i que incita a la reflexió, sobre si allò que considerem actualment com a democràcia mereix realment aquesta denominació. Nicolás Valle ho qüestiona amb l'historiador Carles Sirera, amb un discurs que despulla els fonaments del sistema polític que ha regit el món des de mitjans del segle XX.

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS