"Fugir", l'exili de sis germans ucraïnesos que fugen de la guerra, i "Sasha"

5 de març del 2022. Níkopol, Ucraïna. Fa deu dies que va començar la invasió russa. Un centenar de nens i nenes pugen de nit als autocars amb què TANU, una petita ONG nascuda a Terrassa, els portarà a Catalunya. Els espera un viatge de 3.500 quilòmetres, travessant tot Europa. Entre ells, els germans Smyshliaiev: a Sasha i Vitalik, bessons de 16 anys, els toca cuidar, protegir i calmar les pors dels altres: Ruslan, Denis, Artion i Alona. A casa han deixat la mare, l'Olga, que acaba de tenir una nova filla, i el padrastre, a qui encara no han cridat a la guerra. Per als petits, tot és nou i fa por: les notícies de la guerra, anar pel món amb una maleta, viatjar a un lloc desconegut on parlen una llengua estranya. Saben que els espera a cadascun una família d'acollida diferent. És el primer cop que surten de casa: l'Artion i l'Alona, que també són bessons, no s'han separat mai. Per als tres grans, Sasha, Vitalik i Ruslan, Catalunya no és un lloc desconegut. Fa molts anys que hi viatgen als estius i per Nadal, convidats per les famílies d'acollida, que els tracten com a fills. El 2016, aquests germans -en especial en Sasha- van protagonitzar un altre documental d'en Fèlix Colomer sobre la seva doble vida d'infants, a Ucraïna i a Catalunya, anomenat precisament "Sasha". Des d'aleshores han crescut molt, però l'afecte entre ells i envers la mare, l'espontaneïtat i la mirada entre tendra i rebel no han canviat gens. Entre ells, els grans fan servir el català per parlar sobre la guerra i no espantar els més petits. Parlen d'allistar-se per defensar la pàtria, que és casa seva. "Si arriben els trets i els coets a casa, no tindrem més casa, i no tindrem més mare. Serà una pena, tio", diu en Vitalik. Hi ha silencis, abraçades i ulls plens de llàgrimes que no es volen deixar caure. De Níkopol al Vallès: Un viatge de 3.500 quilòmetres travessant to Europa en autocar, massa temps per pensar en el futur incert que els espera (Documental "Fugir") Als hotels de carretera les nits es fan molt llargues. "He vist tancs i helicòpters militars quan veníem cap aquí", diu l'Artion, "tenia por que ens ataquessin." El Sasha necessita sincerar-se: "A mi em fa por que els passi alguna cosa a la família. Volia portar la mama a Barcelona, però ella no podia venir, perquè té el bebè. Per això m'amoïno per ells." El Vitalik intenta tranquil·litzar l'Alona. "Quan jo tenia cinc anys, no coneixia ningú d'Espanya. Estava nerviós, tenia por, perquè em vaig separar del Sasha per primer cop. Plorava, perquè us trobava a faltar a tots. Una dia em vaig posar la jaqueta i la gorra i me'n volia anar. I la Clara, la mare d'acollida, em va preguntar: Però, on vas?' I jo li vaig dir: A Ucraïna.'" El Sasha ensenya la seva germana a dir "aigua", "núvols", "aplaudir". Li diu que la trobarà a faltar, però que no passa res, "perquè som una família, oi?" Un lligam invencible de família i protecció mútua, en un grup de germans que són fills de tres progenitors diferents. El mòbil, imprescindible per mantenir el contacte amb l'Olga, la mare, que s'ha quedat a Ucraïna amb la germana més petita, l'Uliana, un nadó d'un mes (Documental "Fugir") Les converses entre els petits mostren tot el que saben i han sentit els últims dies sobre la guerra, malgrat que els grans intenten amagar-los-ho. -"Te'n recordes de quan vam veure en directe que els russos van tirar un coet i una noia va perdre les cames?" -"Sí. I tu te'n recordes de quan a una persona li va caure un coet a sobre?" -"Si, me'n recordo. Li va caure als peus. I el va trencar a trossets." L'Alona i l'Artion juguen, a l'autocar: "Ara, tu ets Rússia i jo Ucraïna"; "ara, tu ets Ucraïna i jo soc Rússia." Les baralles entre els petits, el mal humor i el cansament posen a prova la paciència del Sasha i el Vitalik. El "demaneu-vos perdó i abraceu-vos" no acaba de funcionar. L'Alona aprèn dels germans grans a cantar el "Sol, solet". A les parades, el Sasha i el Vitalik fumen i escolten rap. Serveixen el sopar als seus germans, sobretot que no deixin de menjar. Els nens es pregunten com serà la casa on van, si hi haurà bosc, com a Níkopol. A mesura que s'acosten al destí, creix la inquietud. L'Alona entra plorant a Barcelona. Un cop al Vallès, cadascun ha anat a una casa diferent: alguns, a Terrassa; uns altres, a Sabadell. Els nous pares d'acollida de l'Artion, el Carlos i l'Eva, estan tan neguitosos com el nen. La Rosa i l'Armand, que fa deu anys que acullen en Sasha, i la Clara, la mare d'acollida d'en Vitalik, estan feliços de retrobar-los. "És la primera vegada que estàs aquí i que no sabem quan tornaràs, pot passar qualsevol cosa" Quin és el teu somni, Sasha? "Que la meva mare vingués aquí." En Sasha recupera a Sabadell els amics de deu estius i deu nadals passats a Catalunya. El primer cop que va venir tenia 5 anys (Documental "Fugir") Ni la guerra ni l'adolescència han canviat el tarannà franc i afectuós d'en Sasha: aquí, jugant al futbol amb els amics de Sabadell, o sopant amb la seva família catalana, se'l veu talment com a casa. Però també enyora el seu poble i la seva mare, que són a Ucraïna, i pateix pel que hi pugui passar. Les imatges del futur s'han desdibuixat: ara pensa a tornar a Ucraïna per lluitar, ara pensa a quedar-se. En parla obertament amb els pares i els germans d'acollida, i també a l'institut, on retroba en Vitalik. Amb la Rosa, la seva mare catalana, en Sasha hi té les converses més intenses: un vincle d'amor i protecció establert al llarg dels anys (Documental "Fugir") Trigaran un mes a tornar-se a trobar-se amb els germans petits, escampats per cases on no tots són tan feliços. L'Artion, malgrat els esforços dels seus pares d'acollida, lluita amb una llengua que encara no entén i li costa anar a escola. A l'Alona també: ella encara plora sovint i mira les notícies d'amagat. Al Denis li estan buscant una família nova, no s'ha adaptat a la que li va tocar. Les abraçades i petons que es fan, quan per fi es reuneixen, ens commouen i ens conforten com a ells. Sabem que sobreviuran, perquè són nens forts i s'estimen incondicionalment. Però també sabem, com ells, que cap criatura no hauria de viure l'aventura d'un èxode forçat. Petons, abraçades i molts "t'estimo". Res preocupa més en Sasha que protegir els seus germans petits, tristos i enyorats (Documental "Fugir") "Fugir", aquest preciós documental de Fèlix Colomer, recupera set anys després l'entranyable Sasha del seu primer documental, ara ja adolescent. Una història commovedora d'amor fraternal en una situació límit, narrada amb la mateixa naturalitat dels seus protagonistes. Fitxa tècnica Guió i direcció: Fèlix Colomer Vallès Producció executiva: El Terrat: Tian Riba Direcció de producció El Terrat: Lydia Cerrudo Direcció executiva TV3: Montse Armengou Martín Producció executiva TV3: Sílvia Pairó Vila Realització TV3: Ricard Belis García Música original: Joaquim Badía 2022 "Fugir" és una producció de Televisió de Catalunya produïda per El Terrat (The Mediapro Studio). &#128242; #NensUcraïnaTV3