Qui és l'àvia Remei?

Una distòpia sobre la llengua Pot semblar un sacrilegi que un programa que es diu "Sense ficció" comenci, precisament, amb una dramatització. I encara pot sorprendre més que arrenqui en castellà, quan "la llengua institucional" de TV3 és el català. Entre les funcions de servei públic que té hi ha "difondre i promocionar la llengua catalana", segons la Llei de la CCMA 11/2007. Precisament, una manera de defensar el català és advertir sobre la greu situació que viu la llengua, els riscos que corre i, sobretot, posar en valor les oportunitats de futur que té. I en tot això hi aprofundeix el documental. Les distopies tenen precisament aquesta intenció: alertar per prendre consciència. L'àvia Remei és un personatge fictici, però la seva història és ben real Rodatge d'"El futur del català" a la Colònia Güell amb l'actriu Joana Soms (CCMA, rodatge "El futur del català") Llengües que agonitzen Remei Viladelmig Fonolleres, l'àvia Remei, és un nom fictici però la seva història és ben real. És la història de la mort de les llengües. Uns fets plenament vigents... Avui al món es parlen unes 5.000 llengües i un 95% estan amenaçades, segons explica Carme Junyent al llibre "El futur del català depèn de tu", de La Campana: les llengües no tenen una tendència natural a morir. Moren perquè es deixen de transmetre i utilitzar: "Deixar de parlar la llengua als fills és la mort d'una llengua." Arreu del món, poc més del 10% de les llengües estan en fase final i només tenen queden els darrers parlants. El 40% ja han deixat de ser transmeses de pares a fills. Per la seva banda, el català forma del 40% que són en la fase primària d'extinció. D'aquí que hi hagi qui parli d'emergència lingüística o alarmisme. Moment crucial per al català "El català no està en perill d'extinció. Això no és així des d'un punt de vista sociolingüístic, però això no vol dir que estigui en una bona situació. Ni molt menys. Tot el contrari." La sociolingüista Marina Massaguer és contundent. Afirma que molts indicadors apunten que "la situació és pitjor que fa uns anys" i, per tant, "s'ha d'actuar". Ara estem en un moment crucial, des d'un punt de vista demogràfic, polític i de model econòmic. Hem d'adaptar les polítiques lingüístiques a aquest nou context, segons Massaguer. "El català no està en perill d'extinció, però això no vol dir que estigui en una bona situació. Tot el contrari.", Marina Massaguer, sociolingüista Les alertes es comencen a disparar amb els nanos que ara tenen 10-12 anys, adverteix Carme Junyent. "El risc és que els joves que tenen el català com a llengua familiar el deixin de parlar amb la família i els amics. Això està descrit en moltes llengües que han desaparegut." Ara que la gent comença a tenir fills a partir dels 30, el perill se situaria cap al 2040, quan els nascuts el 2010 tinguin fills. Serà el moment clau per a la transmissió. Si es trenca la cadena i es compleixen els pitjors pronòstics, cap al 2100 podria morir algú que recordés el personatge que interpreta l'actriu Joana Soms, l'última parlant nativa del català que l'hauria après a casa. Però això són pures suposicions. Joana Soms (CCMA, rodatge "El futur del català") Basat en fets reals El que és ben real és la notícia en què es basa la història de l'àvia Remei. És la història de Cristina Calderón, l'"abuela Cristina". Va ser l'última parlant nativa de la llengua yagán, que va morir just el febrer passat. El redactat de la notícia fictícia s'inspira expressament en les notícies que van publicar El País, elDiario.es i la BBC respecte a la mort de Calderón. Aquesta dona tenia 93 anys i era considerada un Tresor Viu de la Humanitat per la Unesco, com l'àvia Remei. Era tot un símbol del poble yamana o yagán, un poble de caçadors, pescadors i recol·lectors de la Terra del Foc. Abraham Orriols és un dels periodistes més joves de TV3 i si algú ha d'explicar les notícies en un futur, potser serà ell. Sílvia Arenós Díez i Anna Muixí Trilla el van caracteritzar perquè semblés que tenia uns quants anys més (CCMA, rodatge "El futur del català") Les declaracions de Cristina Calderón han servit per inspirar, fins i tot, les declaracions que tan bé interpreta Joana Soms: "Abans tothom parlava català. Les nenes i els nens no el van aprendre. No volien. Els feia vergonya. No volien ser assenyalats i discriminats, que ningú els considerés provincians. I ves per on la gent es va anar morint i em vaig quedar sola. No queda ningú que parli català." Les llengües amaguen tresors La mort de llengües com el yagán ens han d'entristir a tots. "El remei del càncer pot estar amagat en una llengua que menysprees", afirma Junyent. Totes les llengües contenen coneixement. Totes les llengües ens diuen que les coses es poden fer d'una altra manera, que es pot viure d'una altra manera. Si desapareixen les llengües perdem la diversitat, la capacitat d'adaptació. No sabrem que hi ha alternatives i això és vital per a la supervivència, segons Junyent. Abraham Orriols fent el paper de conductor del telenotícies, per donar versemblança a la història (CCMA, rodatge "El futur del català") Qui plora la mort d'una llengua? Un dels aspectes més colpidors de la mort d'una llengua és que els qui més la ploren són aquells que van deixar de fer-la servir. Ha passat amb els familiars de Cristina Calderón i passa amb la resta de llengües. Junyent ha dedicat la vida a estudiar la mort de les llengües i destaca que els parlants no són conscients del que passa fins que ja no hi ha res a fer. En català és particular: "Nosaltres tenim les dades. Nosaltres veiem què està passant. Per tant, ho hem de saber i actuar en conseqüència." Globalització, el gran perill Un dels arguments per contradir les alarmes és que si vam superar el franquisme, el català ho superarà tot. Però Junyent discrepa: "La globalització és molt més perillosa que el franquisme." A l'època de Franco, encara hi havia parlants monolingües, que són els que garanteixen l'ús, i no hi havia les facilitats de comunicació i desplaçament que hi ha ara. Reflexions sobre el futur del català a càrrec de l'escriptor i diplomàtic Carles Casajuana i de Carme Junyent, professora de lingüística de la Universitat de Barcelona (CCMA) Precedents No hem estat els primers a imaginar qui seria l'última persona que parlarà català. Ja ho va fer fa anys el diplomàtic Carles Casajuana a "L'últim home que parlava català", Premi Ramon Llull 2009, publicat per l'Editorial Planeta. El cas del yagán és ben real i ha de servir de toc d'atenció, per alertar del perill que corren les llengües minoritzades. El català no està ni de lluny en la mateixa situació, però la seva salut és delicada. Evidentment, esperem que mai cap mitjà hagi de fer una notícia com la del yagán però amb el català com a protagonista. La dramatització, amb Joana Soms i Abraham Orriols de còmplices, és el pitjor dels escenaris. Però hi ha moltes dades que ens conviden a l'esperança. En el documental, també hi ha molts testimonis plens d'optimisme. El futur de la llengua no està escrit. Encara té "Remei". Depèn de tots plegats. &#128242; #FuturCatalàTV3

Qui és l'àvia Remei?

El documental "El futur del català" comença amb una llicència narrativa. Una provocació. Un toc d'alerta sobre la suposada mort del català. Per què? Remei Viladelmig Fonolleres és un personatge de ficció. Però no del tot...