NP "Munyir el rinoceront"

Els clixés dels documentals sobre fauna salvatge - matances ferotges al Serengueti, advertiments sobre les espècies en perill d'extinció - ignoren, la majoria, un fet clau del paisatge africà: els habitants, que massa sovint queden fora de les escenes que ens mostren les càmeres, tots aquells que conviuen amb els perills i afronten el cost que pot suposar per a les seves vides el fet de conviure amb la fauna salvatge. I quan se'ls mostra, els africans de les comunitats rurals sovint apareixen representats com si ells mateixos fossin el problema: cacen de manera furtiva els animals, els usurpen el seu hàbitat i s'allunyen de la nostra idea romàntica, occidental, del mite de l'Àfrica salvatge. Però això no passa a "Munyir el rinoceront". Aquest documental mostra el que la càmera no ha fet gairebé mai i ens proposa una aproximació única per explicar una història més matisada de la conservació a l'Àfrica postcolonial. La tribu massai de Kènia i l'himba de Namíbia - dues de les societats ramaderes més antigues de la terra - han emergit d'un segle de "conservació dels homes blancs", que han desplaçat els indígenes, han prohibit la caça de subsistència i han convertit les terres en reserves nacionals, fomentant així el ressentiment local. Després d'afrontar totes les despeses, mentre que es recollien pocs beneficis per a la gestió de la fauna salvatge, els massai i els himba avui han decidit competir per aconseguir una part del pastís econòmic i per trobar un camí cap a l'autosuficiència. "Munyir el rinoceront" ens mostra una iniciativa de conservació "basada en la comunitat", un nou paradigma que intenta trobar l'equilibri entre les necessitats de la fauna local i la població. És un moviment encapçalat per agricultors i empresaris locals. Aquest model de gestió ha estat aclamat i alabat pels ecologistes. Però pot comportar alguns perills. Mentre que el personal que regenta un allotjament ecològic a Kènia afirma "mai fins ara no ens hem beneficiat d'aquests animals salvatges, però avui els munyim igual com ho fem amb el nostre ramat", el seu veí no hi està d'acord: "Un rinoceront no significa res per mi! No puc matar-lo per tenir carn com ho faria amb una vaca". I a mesura que la sequera fa disminuir la pastura, tan apreciada per la fauna com pels ramats - la desertització és un procés que ja afecta més de 110 països i cada any al món es perden prop de 6 milions d'hectàrees de terra productiva-, el compromís de la comunitat pel que fa a la conservació trontolla. Tot mostrant el xoc frontal d'estils de vida ancestrals amb les modernes expectatives occidentals, aquest documental explica històries íntimes, esperançadores, sobre les comunitats rurals a l'Àfrica immerses en un procés de canvi cultural profund. Dirigit i produït per David E. Simpson. Una producció de Kartemquin Films.