Les clavegueres de l'Estat contra el diari Egunkaria

El 20 de febrer del 2003 l'Estat va tancar el diari Euskaldunon Egunkaria. Els anys 2000 i 2001 havien estat anys molt durs. D'una banda, hi havia els atemptats d'ETA. I, de l'altra, l'assetjament dels aparells de l'Estat sobre els partits polítics bascos i sobre tot l'àmbit de la cultura i la llengua basques. Era la segona legislatura de José María Aznar, concretament la segona part del seu últim mandat. Des del començament, el segon equip de la segona legislatura va voler fer entendre que tot girava al voltant d'ETA. Era el moment àlgid del "Tot és ETA". Iñigo Iruin, advocat del cas Egunkaria, recorda que una de les coses que es deia era: "Existeix una xarxa d'empreses que ETA fa servir per blanquejar diners". Com es va perpetrar l'operació contra el diari basc Euskaldunon Egunkaria? Per què va decidir l'Estat actuar-hi en contra? Què es pretenia aconseguir amb la detenció, la tortura i la humiliació pública de persones conegudes i prestigioses del món cultural basc? Per què la Guàrdia Civil va tancar l'únic rotatiu en èuscar? El Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional va precintar el diari basc Euskaldunon Egunkaria el 20 de febrer del 2003. El documental "Egunkaria: ales de paper" ("Paperezko Hegoak") busca donar respostes a aquestes preguntes, posant el focus en diverses claus i factors de l'època. Fruit d'una investigació en profunditat i gràcies al testimoni dels que van viure els fets en primera persona i a les imatges inèdites extretes dels arxius del mateix Egunkaria, es revelen punts de vista i dades desconegudes fins ara. Martxelo Otamendi, director del diari Euskaldunon Egunkaria. En un principi la Guàrdia Civil va començar a treballar pel seu compte en el finançament d'ETA i la va relacionar amb 25 empreses de l'àmbit de la cultura i la llengua basques. "L'objectiu dels informes és suggerir que el director o els membres del consell d'administració s'anomenen seguint els suggeriments d'ETA", afirma Iruin. D'altra banda, Martxelo Otamendi, director d'Egunkaria, interpretava el missatge que se'ls volia enviar des de l'Estat: "Estem disposats a fer el que sigui. I com que no us creieu que anem de debò i que estem disposats a fer el que sigui, farem el que ningú s'espera." Joan Mari Torrealdai (1942-2020), president del diari Euskaldunon Egunkaria. Otamendi recorda el moment de la seva detenció: "Van dir en castellà: Obriu, Guàrdia Civil!'. I em van apuntar amb una pistola, des d'un metre de distància". Un altre dels detinguts va ser Joan Mari Torrealdai, president d'Egunkaria: "Els vaig preguntar per què se m'emportaven d'aquella manera, com si fos Bin Laden. I em van contestar: Hay plumas que matan más que las pistolas'". El 20 de febrer del 2003, la Guàrdia Civil va detenir deu responsables del diari basc Euskaldunon Egunkaria a les seus del rotatiu, entre els quals hi havia el director del diari, Martxelo Otamendi, i el president del consell d'administració, Juan Mari Torrealdai. El 14 d'abril del 2010, l'Audiència Nacional resol que no existeixen proves contra els cinc acusats i els absol del cas Egunkaria. Entre altres coses, el jutge va mantenir que no tenien cap relació amb ETA, que la Constitució espanyola no emparava la decisió de tancar el mitjà de comunicació i que Egunkaria no exaltava el terrorisme ni el finançava. L'advocat Iñigo Iruin manté que "rere el tancament d'Egunkaria no hi ha cap raó jurídica de l'estat de dret, sinó una raó d'Estat". El director del diari hi posa nom i cognoms: "Aleshores Acebes era ministre de l'Interior i Ignacio Astarloa, secretari de Seguretat. Jo sempre he pensat que Ignacio Astarloa va ser-ne el factòtum. Un ministre no fa aquestes coses. D'això se n'encarrega un segon." Iñigo Iruin, advocat del cas Egunkaria. Els autors del documental "Egunkaria: ales de paper" reflecteixen amb imatges la ferida que el tancament va causar a la societat basca i donen un cop d'ull al seu interior mitjançant nombrosos testimonis: detinguts, advocats, periodistes, polítics i el mateix president del tribunal que els va jutjar i absoldre. I es continuen preguntant com es pot tancar un diari sense cap mena de prova. Podeu veure el teaser d'"Egunkaria: ales de paper" ("Paperezko Hegoak") aquí. Més informació del cas, aquí. Fitxa tècnica Direcció i guió: Samara Velte i Josu Martínez Producció executiva: Ane Antoñanzas i Fernando Bernués Producció: Mikel Arredondo Director de fotografia: Hibai Castro Egia Muntatge: Maialen Sarasua Música: Joserra Senperena Il·lustracions: Adur Larrea Postproducció de so: Xanti Salvador "Egunkaria: ales de paper" ("Paperezko Hegoak") és una producció de La Tentación Producciones amb la participació d'EITB i la col·laboració del Govern Basc, Gipuzkoako Foru Aldundia, Etorkizuna Orain i la Fundació Otxoa de Barandika.

Les clavegueres de l'Estat contra el diari Egunkaria

El febrer del 2003 l'Estat espanyol va tancar el diari "Euskaldunon Egunkaria", amb l'acusació d'estar vinculat amb ETA. Set anys després, l'Audiència Nacional va absoldre els detinguts per falta de proves. Com es pot tancar un mitjà de comunicació sense cap mena de prova?