L'emoció dels testimonis en recordar Ernest Lluch

Les sales de cinema de la nostra joventut eren fosques, molt fosques. Sobretot si la pel·lícula havia començat i venies a corre-cuita del carrer, on la llum ho inundava tot. Enmig de la foscor una persona, l'acomodador, t'il·luminava amb la llanterna i et feia seure a la teva butaca. Per molta gent, Ernest Lluch va ser una mena d'acomodador. La seva llanterna era el pensament i les idees. Ell anava fins al fons de tot allò que el preocupava. Primer ho reflexionava ell i després ho explicava als altres i els feia pensar. Moltes vegades, les bones històries arriben per casualitat. Aquesta n'és una. L'amic i historiador Joan Esculies (amb qui hem treballat amb altres projectes documentals) ens va comentar que estava preparant una biografia sobre la figura de l'Ernest Lluch. La història vital de l'Ernest Lluch és transversal i es mou per molts escenaris; Espanya, Catalunya, el País Valencià i Euskadi, i per aquesta raó, després de llegir les galerades del seu llibre, l'estiu del 2018, vam aixecar una coproducció entre TVE, TV3 i EITB. La construcció del documental ha hagut d'afrontar en la seva execució diferents reptes: primer, la història venia amb espòiler incorporat, tothom sap quin és el desenllaç final. Després, volíem trencar el relat cronològic del pas del temps, amb l'objectiu de mantenir l'atenció del públic. Per acabar, havíem de dosificar bé l'element dramàtic de manera equilibrada i eficient. Durant el rodatge hem hagut de parar molts cops les entrevistes. L'emoció impedia als nostres protagonistes continuar parlant: els ulls els brillaven molt sota els focus, malgrat els vint anys que han passat des de l'assassinat de Lluch. Molts cops la nostra memòria és com els flaixos d'una càmera. Tothom recorda on era i què feia el dia dels atemptats al World Trade Center, de Nova York, o el dia de l'atemptat a la Rambla de Barcelona, l'estiu del 2017. Molta gent deu recordar la manifestació de l'endemà de l'atemptat de Lluch l'any 2000. Un milió de persones es va concentrar al passeig de Gràcia de Barcelona. Les casualitats han volgut que aquest documental s'emeti durant la segona onada de la pandèmia que posa en tensió el sistema sanitari. Lluch va modernitzar la sanitat, la va fer pública, universal i gratuïta. I va fer front a dues pandèmies: l'esclat de la crisi sanitària de l'oli de colza, que va afectar 60.000 persones, i l'inici del VIH. En un moment de no diàleg, Ernest Lluch era el diàleg personificat. Pasqual Maragall ho va deixar clar l'any 2007: "Vivim moments en què la seva perspicàcia, la seva curiositat i la seva capacitat d'integrar enfocaments diferents donaria tots els seus fruits."

L'emoció dels testimonis en recordar Ernest Lluch

"Ernest Lluch, lliure i atrevit" és un viatge personal a un home de la Il·lustració que creia en el diàleg i que va intentar comprendre Euskadi