La història recent de Catalunya a través de la mirada de Pilar Aymerich
El documental "Pilar Aymerich. La mirada felina" repassa la trajectòria de la fotògrafa barcelonina Pilar Aymerich, autora de moltes imatges que són un testimoni visual imprescindible per conèixer la història política, social i cultural de Catalunya de la segona meitat del segle XX
La història recent de Catalunya a través de la mirada de Pilar Aymerich
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Fotògrafa amb més de cinquanta anys de carrera professional

La història recent de Catalunya a través de la mirada de Pilar Aymerich

El documental "Pilar Aymerich. La mirada felina" repassa la trajectòria de la fotògrafa barcelonina Pilar Aymerich, autora de moltes imatges que són un testimoni visual imprescindible per conèixer la història política, social i cultural de Catalunya de la segona meitat del segle XX

TEMA:
Som dones

Autora de prop de 70.000 fotografies que configuren la memòria gràfica de Catalunya

 

Pilar Aymerich destaca en un món dominat per homes, el del fotoperiodisme. Les seves fotografies l'han convertida en una de les fotògrafes catalanes indispensables de la segona meitat del segle XX. És autora d'infinitat de fotografies icòniques que documenten la transició democràtica i la lluita feminista durant les dècades del 1970 i 1980, i també pels seus retrats de personatges del món de la cultura que el franquisme havia silenciat durant anys. "Pilar Aymerich. La mirada felina" recorda moltes d'aquestes imatges i la història que hi ha al darrere, i explica com Aymerich ha viscut de manera intensa la seva professió, fins al punt de convertir-la en l'eix central de la seva vida.

El documental repassa més de cinquanta anys de trajectòria d'una fotògrafa que continua en actiu, i mostra la seva metòdica manera de treballar fent el seguiment de com la fotògrafa prepara una sessió de fotos a l'actor Sergi López.

"Per mi la fotografia és explicar històries amb imatges, vull dir, és l'escriptura amb la llum, jo escric amb la llum.", Pilar Aymerich

 

Els inicis

Per a la seva família, el món es va enfonsar quan, sortint d'una escola de monges, la Pilar Aymerich es va matricular a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual   per estudiar direcció teatral. Fins i tot va córrer el rumor a la família que es dedicava a la prostitució. Tot just començaven els anys seixanta en una Barcelona grisa, tant, que no va trigar a fugir-ne, i ben lluny. Primer a Londres i després a França. A l'estranger va respirar per primera vegada llibertat i va abraçar la idea de sentir-se independent. Va aprendre l'ofici de fotògrafa durant un any de la mà d'un tiet exiliat a la població francesa de Montrichard. Va ser llavors quan va prendre la decisió més important de la seva vida: "La fotografia és tan absorbent que, si tu ets fotògrafa, ets fotògrafa les 24 hores del dia. I llavors vaig canviar el teatre per la fotografia."

 

Fotografia de Pilar Aymerich d'una manifestació contra la violació i el maltractament, 1977

 

Cronista gràfica de la ciutat de Barcelona

Quan va tornar a Barcelona el 1968, va començar a treballar com a fotògrafa professional per a diverses publicacions. A mitjans i finals dels anys setanta, amb el final del règim franquista, Barcelona era una ciutat en ebullició que, com la resta del país, esclatava en manifestacions i protestes successives. La Pilar va esdevenir la cronista gràfica dels esdeveniments de la ciutat. "Jo recordo que vaig estar tres anys al carrer, des de la mort de Franco a finals del 75 fins al 79." Les seves fotografies de les manifestacions per l'amnistia del febrer del 1976, la Diada del 1976, les primeres Jornades Catalanes de la Dona el 1976, les primeres manifestacions feministes o l'arribada de l'exili de Josep Tarradellas, el 1977, en són un exemple.

"Jo sí que era conscient que estava retratant moments històrics. Primer, perquè eren les primeres vegades que es manifestava la gent al carrer, i, a part, també perquè a moltes manifestacions hi anava amb encàrrecs però moltes vegades hi anava com a ciutadana. El que passa és que feia fotografies perquè era la meva professió i perquè em semblava que servia  la gent fent la meva professió", Pilar Aymerich

 

Tàndem inseparable amb Montserrat Roig

Amb l'escriptora Montserrat Roig, a qui va conèixer a l'Escola Adrià Gual, va formar un equip de treball per elaborar reportatges i entrevistes que s'estendrà del 1968 fins al 1991, quan la Montserrat mor víctima d'un càncer. Ella donava veu a gent que no havia sortit mai als mitjans, i la Pilar els fotografiava, com Neus Català o catalans deportats a  Mauthausen, i fins i tot aconseguia retratar els que més defugien  la càmera, com la Mercè Rodoreda o Josep Pla.

"Jo crec que no es pot fotografiar mai una persona que no coneixes. Si és un escriptor has d'haver llegit els seus llibres; si és un músic, has d'haver escoltat la seva música. Vull dir que el fet de retratar una personalitat és molt important", Pilar Aymerich

 

Retrat de Quim Monzó realitzat per Pilar Aymerich, 1983

 

Fotògrafa "24 hores al dia", durant més de cinquanta anys, que continua en actiu

Al llarg de més de cinquanta anys de carrera, l'actualitat política, la cultura, el retrat, el teatre i l'arquitectura han estat els eixos temàtics de la Pilar Aymerich. Càmera en mà i amb una mirada força personal, la Pilar posseeix la paciència infinita d'esperar fins a immortalitzar el moment precís, aquell que relata una història o revela l'essència d'una persona, i la consciència que les seves imatges queden per a la història. "És una figura admirable , en el sentit que ha tingut la sort, el plaer i la traça d'estar als llocs i en els moments adequats, quan i on havia de ser, i això no és fàcil perquè requereix fer una sèrie de sacrificis a la teva vida personal molt grans. I més sent dona en un món d'homes com és el del fotoperiodisme", sentencia el fotoperiodista Jordi Borràs.

 

'Pilar Aymerich. La mirada felina', de Jordi Portals
Pilar Aymerich i Sergi López a 'Pilar Aymerich. La mirada felina'

 

A banda  de la col·laboració especial de Sergi López, el documental compta amb la participació, entre d'altres, de la fotògrafa Colita, el cantant Francesc Pi de la Serra, la historiadora Isabel Segura i els periodistes i escriptors Joan de Sagarra, Bru Rovira, José Martí Gómez, Marta Pessarrodona, Jordi Borràs o Elvira Altés. Tots ells deixen constància de la importància de l'obra d'una fotògrafa que sempre ha preferit mantenir-se en un discret segon pla darrere la càmera i fugir de la notorietat per centrar-se, per dir-ho en paraules seves, a escriure amb imatges. Unes imatges que avui ja formen part de la nostra història col·lectiva.

 

Festivals
Memorimage, el Festival Internacional de Cinema de Reus, 2020

 

Fitxa tècnica
Direcció: Jordi Portals
Guió: Jordi Portals
Realització: Benet Román
Directora de producció: Carolina Trujillo
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Productor delegat TVC: Daniel Barea
Director fotografia: Benet Roman
Muntatge: Sibila Estruch
2020
Una producció de Wonka Films / Good Company Productions en coproducció amb Televisió de Catalunya i RTVE, amb la col·laboració de l'ICEC.

 

Jordi Portals, director
Anteriorment ha dirigit dos treballs estrenats a TV3: "L'últim gegant d'Europa" , a "Sense ficció", i "Objectiu 0,7%", a "30 minuts".

ARXIVAT A:
Som dones

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut