La cursa per il·luminar Barcelona amb energia hidroelèctrica

Fa més de cent anys, un dels grans reptes de l'energia elèctrica era transportar-la a llargues distàncies. La tecnologia avançava a passos de gegant des del segle XVIII. Les constructores de material elèctric van investigar fins a trobar nous materials que, a principis del segle XX, ja eren prou resistents. El punt feble no era la línia en si, sinó els transformadors que apujaven i abaixaven la tensió a la línia, segons l'enginyer Joan Carles Alayo. Cap al 1908-1910, els Estats Units ho van aconseguir. És aleshores quan arriba Pearson amb la tecnologia de General Electric, capaç de transportar electricitat a molts quilòmetres de distància. Comporta del pantà d'Utxesa, on s'acaba el canal de Seròs, i que porta l'aigua fins a la central hidroelèctrica. L'origen de la producció havien de ser rius cabalosos com l'Ebre i els seus afluents. Aprofitant els forts desnivells del terreny o desviant l'aigua per provocar-ne es podia generar una gran quantitat d'energia. La destinació d'aquesta energia havien de ser les fàbriques i llars de l'àrea metropolitana de Barcelona, molt necessitades d'una energia barata que substituís el carbó. L'energia hidràulica havia de fer possible l'anomenada "segona revolució industrial". El documental "La gran aventura de la Canadenca" i el programa "En guàrdia!" de Catalunya Ràdio sobre La Barcelona Traction, Light and Power expliquen justament el paper que hi van tenir Pearson i la seva empresa. En un primer moment, l'enginyer nord-americà volia construir fins a 8 centrals hidroelèctriques a la part baixa de l'Ebre, però va acabar desistint i buscant altres emplaçaments. En aquesta singular carrera per ser el primer a arribar a Barcelona i tenir més clients hi havia més personatges. Pearson comptava sobre el terreny amb l'enginyer Carles Emili Montañés. El seu principal rival era el polític i empresari pallarès Emili Riu. Pearson va fundar la Barcelona Traction, Light and Power a Toronto, per això se la coneixia com la Canadenca. La seva filial local era Riegos y Fuerza del Ebro, que va construir, entre altres, el canal de Seròs, com es pot veure en el reportatge de "Valor afegit". Emili Riu no va trobar capital local, i amb diners francesos i suïssos va fundar a París Energía Eléctrica de Cataluña. Al cap dels anys, la Canadenca va acabar guanyant la batalla i va absorbir la seva competidora. Però la primera batalla la va guanyar Riu. Va ser el primer a posar en marxa una gran central hidroelèctrica. Una llarga fila de torres d'alta tensió van en paral·lel al canal de Seròs, que porta l'aigua fins a la central hidroelèctrica.

La cursa per il·luminar Barcelona amb energia hidroelèctrica

El desembarcament del famós enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson i la tecnologia de General Electric van transformar Catalunya