"Sense ficció" reconstrueix la vida apassionant de Jordi Sabater Pi

"Maa-yiem", en fang, la llengua de l'ètnia majoritària de Guinea Equatorial, vol dir "no ho sé" i "maa-yiem" solia contestar un sorneguer Jordi Sabater Pi quan se li preguntava per què havia estat un perfecte desconegut al seu país: "Tanmateix, el que jo he fet no ho he fet per ser famós, ho he fet perquè m'agradava." El primatòleg Jordi Sabater Pi va ser el primer que va descriure espècies noves i el descobridor de diversos comportaments culturals en diverses espècies de primats (Documental "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi") El documental convida a descobrir l'extraordinària història Jordi Sabater Pi, etnògraf, antropòleg i naturalista, completament autodidacte, que va viure en contacte permanent amb la natura i els animals a Guinea Equatorial durant 30 anys. I que qualificava "d'anècdota sense transcendència científica" haver trobat Floquet de Neu, "un nom que li van posar els americans i que no fa per un goril·la. El trobo cursi". A Jordi Sabater Pi li agradava més el nom de Goril·la Blanc que Floquet de Neu, nom que li van donar els nord-americans de National Geographic, que el van becar per estudiar els goril·les (Documental "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi") "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi" ens proposa seguir el viatge fascinant del protagonista per descobrir-nos un home singular, absorbit per Àfrica i la recerca sobre els comportaments humans i animals a la Guinea colonial, autor, amb Jane Goodall, d'un dels descobriments que han trasbalsat els coneixements sobre l'evolució humana: la capacitat dels ximpanzès per fabricar eines. "Fins llavors, la separació entre l'humà i l'animal se centrava en la capacitat o incapacitat de fabricar eines. I Sabater Pi descobreix que aquests animals poden fer-ho"- explica Jordi Serrallonga-, arqueòleg, naturalista i explorador- I la comunitat científica no estava preparada per a una notícia com aquesta. Ell va dir que els ximpanzès tenen una cultura i això va fer empipar els antropòlegs culturals i els filòsofs". El juliol del 1969, Jordi Sabater Pi va publicar a Nature, la revista científica més important del món, l'article sobre una gran descoberta: els ximpanzés eren capaços de fabricar eines. Simultàniament, Jane Goodall ho descobria també a Tanzània (Documental "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi") Expert mundial en etologia, Sabater Pi va treballar a les selves africanes en expedicions precàries que duraven mesos "en una època en què no hi havia ni gps ni cap dels instruments que hi ha ara. Llavors fer treball de camp volia dir aïllar-te de tot, de la família, del món... Podies estar cinc o sis mesos sense tenir cap contacte amb ningú" relata Montserrat Colell, alumna seva i doctora en Psicologia. "Jo el vaig acompanyar algunes vegades", explica el fill de Sabater Pi: "Em deia: demà et despertaré a les 4 de la matinada, només et cridaré una vegada. Si vols venir, vine, però no em diguis que estàs cansat, ni que no en tens ganes ni et queixis" De les llargues hores d'observació pacient en queden els dibuixos i els quaderns de camp, convertits en autèntiques joies de la il.lustració científica. El dibuix va ser una gran passió per a Jordi Sabater Pi i una gran eina de camp com a naturalista, antropòleg, primatòleg, etòleg i etnòleg (Documental "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi") Jordi Sabater Pi va tornar a Catalunya el 1969 arran de la independència de Guinea Equatorial. Va treballar al Zoo de Barcelona, però li semblava que feina nosa. Li pesava la falta de reconeixement de la seva feina a causa de la seva falta de formació oficial. Finalment es va doctorar i va poder donar classes de psicologia conductual a la Universitat. La Montserrat Colell, que va ser alumna seva, recorda les classes com "una autèntica meravella. No eren classes normals. Tot girava al voltant dels dibuixos a la pissarra i xerrades meravelloses sobre la seva experiència a Àfrica". Sabaté es va convertir en un dels pares de la primatologia, va introduïr l'etologia com a assignatura a les universitats d'arreu de l'estat espanyol. Retrats de Jordi Sabater Pi de l'ètnia fang, la llengua i l'ètnia majoritària de Guinea Equatorial, de la qual va fer el mapa etnogràfic més precís que existia fins llavors (Documental "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi") "Pels científics anglosaxons era un ídol". Serrallonga recorda que, quan arribaven científics a Barcelona, "de seguida demanaven conèixer-lo. En canvi, a qui se li ha atorgat el Premi Príncep d'Astúries és només a la Jane Goodall. Molt merescut, però hauria d'haver estat compartit, perquè en Sabater Pi també se'l mereixia. La descoberta de la fabricació d'eines per part dels ximpanzès va ser simultània i la van fer en paral.lel". Fitxa tècnica Direcció i guió: Alfons Par Realització i fotografia: Alan Fàbregas Producció executiva: Rosa Fusté, Alfons Par Música: Marcús J.G.R Edició: Juan Gabriel García (AMMAC) Direcció de producció: Sílvia Houdier Disseny de so i mescles: Carlos Jiménez Postproducció: Antaviana Films Producció executiva RTVE: Ana Peláez Producció executiva TV3: Jordi Ambròs Hortensi Edició continguts TV3: Montse Armengou Martín Realització TV3: Ricard Belis Garcia Producció delegada TV3: Daniel Barea Delgado Producció executiva La Xarxa: Joana Vallès 2022 "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi" és una producció de Turkana Films en coproducció amb Radio Televisión Española, Televisió de Catalunya i La Xarxa comunicació local, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'ICEC i la Fundació Zoo Barcelona.

"Sense ficció" reconstrueix la vida apassionant de Jordi Sabater Pi

Científic autodidacte i expert mundial en etologia, Sabater Pi va revolucionar els coneixements de l'evolució humana quan va descobrir que els ximpanzès fabricaven eines per furgar les termites a través dels nius. Però el seu nom es continua associant, només, a Floquet de Neu