Insulteu, però en català!

En català, insultar és un art que desperta passions. Si volem que el català sobrevisqui, hem d'actualitzar els insults i crear-ne de nous, segons el popular actor i creador de continguts digitals Pol Gise. Té un vídeo sobre insults que acumula centenars de milers de visites. Gise i Albert Roig han posat en evidència el gran interès que desperta el tema i n'han fet continguts humorístics amb molt d'èxit. Roig n'ha arribat a fer una sèrie de vídeos a Tik Tok. S'enriuen del fet que, sovint, els insults són paraules compostes: cagamandúrries, esgarriacries, poca-solta... paraules que poden sonar estrafolàries o carrinclones. Carrincló o genuí? "El català queda carrincló si dius: enze, sòmines, tanoca...", segons Enric Gomà. Aquest escriptor i divulgador científic demostra amb exemples que tenim insults forts sense cap problema: "Si tu dius: malparit, fill de la gran puta, i cabronàs... no queda fluix". Prefereix fórmules més nostrades Norman López, l'streamer en català sobre videojocs més popular a Twitch. "Saltamarges", "pelacanyes", "xarrupaescropts" i "cap de mestre" són alguns dels insults que més utilitza. Creu que el català té gràcia perquè pots fer jocs de paraules. Per contra, Marc Sarrats reconeix que moltes vegades ha afirmat que el castellà és més potent per insultar. La també humorista Maria Rovira (Oye Sherman) el replica: "Evidentment, que es pot insultar en català. De fet, tu trepitja-li el camp a un pagès de Torelló... Veuràs en quin idioma t'insulta, i veuràs amb quina intensitat t'arriba a ferir". Ara bé, Rovira també afegeix que hi ha tot un registre col·loquial d'argot que "ens ha estat robat". "No tenim insults contundents a mà o que formin part del nostre imaginari". Els humoristes Maria Rovira (Oye Sherman) i Marc Sarrats van atendre l'equip del Sense Ficció minuts abans de fer l'espectacle "El Soterrani" al Teatre Victòria de Barcelona (CCMA) Prou dir joder o gilipollas! El català és una llengua molt rica per renegar i per insultar, però hem acabat dient joder i gilipollas per a tot. Són paraules que, segons Jordi Badia, no es podrien ni adaptar al català perquè tenen un so que no ens correspon. L'autor de "Salvem els mots" creu que hem de rescatar i difondre paraules genuïnes que han quedat en l'oblit o que, a dia d'avui, poden fer gràcia. És el que pot passar quan recuperem els renecs del Capità Haddock, traduïts al català per Joaquim Ventalló. L'escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà és un ferm defensor del català modern: "És molt millor del què ens volen fer creure" (CCMA) Col·loquial dels avis Ens hem aferrat molt al col·loquial de Pompeu Fabra, segons Enric Gomà: "A vegades sembla que parlem el col·loquial dels anys 30 i 40, el que parlaven els meus avis el dia que es van casar". Es queixa que no s'acceptin expressions que s'utilitzen des de fa dècades com "pistonut", un eufemisme de "collonut" que es diu des de fa 60 anys. Badia posa en evidència un cas ben curiós: el català ha exportat una paraula al castellà col·loquial. Es tracta de: "petar-ho". Fins i tot, el Diccionari de la RAE en reconeix l'origen català i el significat col·loquial de tenir èxit, agradar. Per contra, el Diccionari de l'IEC encara no ha reconegut aquest significat que s'utilitza sovint per dir que algú ho peta, o que un lloc està a petar. Badia ho considera lamentable. "El català és sexi, serveix per a tot i és atractiu." Jordi Badia, autor de "Salvem els mots" El català és sexi Entre els joves "és molt guai" parlar castellà, en paraules de la popular tiktoker Berta Aroca. Una tendència que corroboren les dades. El català agonitza entre els joves. "Vivim en un, en un moment en què associem a sexi i atractiu el castellà o la barreja de les dues llengües. Però el català és sexi, serveix per a tot i és atractiu". Badia defensa que és una llengua molt expressiva però se n'ha de saber. Algú ens n'ha d'ensenyar i els mitjans de comunicació hi tenen un paper clau. Badia predica amb l'exemple des de Vilaweb, on és el cap d'estil. Considera que els mitjans públics són un model i tenen l'obligació de recuperar i difondre paraules genuïnes: "Hi ha manuals sencers de català d'argot o de català col·loquial per recórrer-hi. Si els guionistes ho volen i els volen difondre no els faltaran eines". Pau Vidal n'ha arribat a fer un llibre: "100 insults imprescindibles". Badia creu que s'ha d'evitar el que qualifica de "català de plàstic" i que també s'ha de fugir del castellà: "Pensar que perquè sigui atractiu ha de ser castellanitzat, malament rai. Això és rendir-se." Jordi Badia dirigint-se a la redacció de Vilaweb. Rodatge del Sense Ficció "El futur del català" (CCMA) Màquina de fer paraules rovellada Una de les maneres de frenar la interferència (del castellà) és crear i enriquir el llenguatge expressiu, el col·loquial propi, segons Neus Nogué Serrano. Aquesta professora de lingüística de la UB posa en valor que la normativa s'ha actualitzat i s'ha escurçat la distància entre el que surt al diccionari i el que es diu al carrer. El perill del català genuí és generar desafecció si s'allunya de la parla del carrer. El repte de trobar expressivitat pròpia és compartit pels mitjans de comunicació, per l'escola... un repte per tothom. El problema és que se'ns ha rovellat la màquina de fabricar paraules, en opinió de Jordi Badia. Quan surt un concepte, en comptes de crear una paraula nova, copiem simplement allò que fa el castellà. Badia recorda que això no era així fa anys, i posa l'exemple de la traducció dels "Barrufets" que va fer per a TV3 l'escriptor Albert Jané. Hi havia el Barrufet Pocatraça, una paraula que no existia al diccionari però que és molt més expressiva que barruer, graponer o matusser. "Cal aprofitar el català col·loquial, cal donar-li vida i no tallar-li les ales." Enric Gomà, escriptor Ben al contrari, Enric Gomà no creu que haguem perdut la capacitat d'inventar noves paraules. Considera que la normativa no accepta l'evolució i que l'Institut d'Estudis Catalans l'hauria de potenciar: "Hi ha un dèficit de català col·loquial admès. Tothom et diu de seguida: "Això és normatiu o no és normatiu?". Tant és que sigui normatiu o no. Està ben format, té gràcia, és expressiu i és popular. Tirem endavant!" Aquest prolífic divulgador lingüístic està convençut que el català té creació lèxica. Fa 40 anys que recull paraules i expressions noves i n'ha aplegat 10.000. Algunes viuen dos anys, algunes quatre o algunes en viuen vint. "El col·loquial actual nostre és collonut, és viu". Gomà posa l'exemple del jovent que diu: "semat" o "motivat". Un exemple fantàstic de renovació del llenguatge. Cal aprofitar el català col·loquial, cal donar-li vida i no tallar-li les ales, per Gomà. Demana a l'IEC tenir una mirada més ampla sobre el català col·loquial. Alerta que, si no surt als diccionaris, no ho acceptaran ni els editors de llibres ni els correctors dels mitjans de comunicació. En qualsevol cas, una cosa està clara: per insultar, el català sí que serveix. I si no, només cal mirar què passa a Twitter quan algú s'equivoca... Li diran el nom del porc. I en un català ben genuí! Com diria Alroig: "Va, aneu a insultar, però en català!"