Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Sense ficció": "Amors tutelats, somnis d'igualtat"

"Hi ha tantes sexualitats com maneres de viure-les, tantes com persones"

Al documental "Amors tutelats, somnis d'igualtat" hem vist com la psicòloga i sexòloga Gemma Deloufeu impartia un taller sobre sexualitat a persones amb diversitat funcional. Forma part de l'equip del CJAS, el Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats

No són àngels, ni tampoc són éssers amb necessitat constant que els cuidin i els donin suport, no necessiten mediació i aprovació constant de tercers, avaluar cada risc, cada opció, i a cada passa eliminar el que suposa un risc, reduir a zero els possibles abusos. Per si de cas… millor no generem oportunitats i conseqüències determinades...

I això, queda clar, significa no poder viure, o viure de la manera que altres decideixen, això significa no tenir opció a aprendre, a fer i desfer, a tenir autonomia corporal i de presa de decisions a la vida. Tots tenim dret a rectificar o millorar, si el resultat no ha estat l'esperat.

Viure significa que puguin participar en primera persona, ser protagonistes de les seves vides, ocupar els espais i  decidir amb llibertat i responsabilitat amb la informació i acompanyament que siguin necessaris.

 

"La sexualitat és un dret. Per sort no està fiscalitzat per cap sentència d'incapacitació, de protecció jurídica o de modificació de la capacitat. És un dret inherent al ser humà", Gemma Deloufeu, psicòloga i sexòloga (Documental "Amors tutelats, somnis d'igualtat")

 

Decidir sobre el que afecta el meu cos, i com i amb qui vull vincular-me és una qüestió indissociable d'una vida digna. Aquesta hauria de ser la norma, i només en casos excepcionals es podria modular sempre en la mesura que no suposi una fatalitat greu pròpia o a tercers. Les restriccions en l'exercici de la sexualitat per temors i escenaris projectats dels altres o bé del tipus moralitat de l'entorn, institucions o serveis, no hauria de ser el criteri.

No són tendres, ni "monos", ni busquen compassió o tendresa constants, ni necessiten més o menys abraçades que la resta o actituds paternalistes que en favor de la protecció els resten opcions de viure a la seva manera.

El necessitar suport per a algunes qüestions no ha de suposar un prohibir per si de cas.

 

A les persones, quan neixen o adquireixen una condició de diversitat, se'ls posa en dubte si seran capaces de fer les coses per elles mateixes… una mirada capacitista que descompta de base la capacitat per comprendre o sentir, que exclou la diversitat en tots els seus espectres. I a més, els podríem sumar altres condicions que resulten incapacitants socialment, com ara la manca d'un sou i feines dignes, fer-los cuidadors d'altres persones dependents, no disposar de l'autonomia econòmica o habitatge, entre d'altres. Això no els permet disposar d'espais d'intimitat propis i construir una vida pròpia.

 

La Raquel i el Dani al documental 'Amors tutelats, somnis d'igualtat'
El somni de la Raquel és casar-se amb el Dani. Fa temps que viuen junts (Documental "Amors tutelats, somnis d'igualtat")

 

Els professionals hem de tenir un rol facilitador i mediador per al gaudi i benestar en la qualitat de vida de les persones. Cada persona té uns desitjos i il·lusions que s'han d'anar poder acompanyant. Projectes de vida que puguin esdevenir reals i ajustats als recursos i possibilitats de cada persona. Ni cal infantilitzar ni cal hipersexualitzar. No tothom pot  ni vol fer exactament el que fan els altres.

No oblidem que qualsevol persona té reconeguts uns drets sexuals i reproductius i que aquest són drets humans i reconeguts per OMS i UNESCO. Aquests drets, sobretot en el cas de persones amb una diversitat intel·lectual o neurodivergència, poden tenir dificultat, no per la seva diversitat, sinó pels conflictes i manca d'educació sexual del seu entorn o sistemes de suport que no són comprensibles. La majoria dels espais, comunicacions, informacions, llibres, no són amb lectures adaptades i amb els suports visuals necessaris. Amb un entorn i informacions no comprensibles ja no accedeixes ni al sistema... Cal fer adaptacions a tots els contextos per fer-los accessibles cognitivament i formar els professionals per ser capaços de poder oferir informació i educació sexual des d'una perspectiva transversal, centrada en el benestar i la salut,  lliure de violències i  no només centrades en determinades pràctiques i riscos.

Si tenen un entorn facilitador, que no projecta les pròpies mancances i pors, que respecta i acompanya, això permetrà que les persones puguin créixer amb llibertat i podent escollir sobre el seu cos, identitat, preferències i posar els seus límits, reconèixer la diferència entre una relació sana d'una possible relació abusiva. Sentir-se satisfets i millorar habilitats i autonomia en les relacions i l'autocura.

No haurien de ser ni més ni menys que la resta. Pel que fa a obligacions, tenen les mateixes, i pel que fa a drets, hi ha molt per fer i aconseguir encara a dia d'avui.

 

De petita la Clara es pensava que no tindria mai parella, ni feina. Ara treballa a la Fundació Alba i ajuda nens amb autisme. Va viure una llarga història d'amor amb l'Albert, amb qui manté una bona amistat. Tots dos esperen trobar algú algun dia (Documental "Amors tutelats, somnis d'igualtat")

 

Sobre els drets sexuals i reproductius, és important que no quedin en abstracte, sinó que ens referim a aspectes tan rellevants en la vida de les persones com per exemple expressar afecte i tenir els vincles que les persones decideixin, respectar la seva intimitat emocional i física o d'espais, tenir oportunitats de relació, escollir el mètodes anticonceptius o d'IVE i disposar d'informació i formació continuada sobre la sexualitat que sigui comprensible i adaptada. I aquest aspecte és clau, ja que només amb informació clara i concreta és possible discriminar entre un abús del que no ho és si sento que desitjo un contacte o no, i com comunicar-ho.  O bé demanar ajuda si ho necessito sense culpa d'haver esdevingut víctima. Trencar amb els mites de l'amor romàntic i dels estereotips de gènere que fomenten relacions rígides i amb poc marge de canvi. Saber cuidar el meu cos i la meva salut sexual i afectiva.

I hi ha tantes sexualitats com maneres de viure-les, tantes com persones.

Hem d'allunyar del nostre imaginari aquesta idea de sexualitat basada en el coit vaginal, androcèntrica, heterosexual o com a forma única de les relacions íntimes. Deslligada del desig i el consens i la comunicació o el plaer d'estar junts i compartir sigui quin sigui el nostre vincle o la estructura de relació que desitgem amb l'altre. Tantes parelles, vincles i formes d'estimar són possibles.

Justament, aquest fet és el que comporta tantes frustracions i falta de satisfacció en les relacions, el fet de pensar que només hi ha determinats guions en les relacions, desitjos, cossos, capacitats o eròtiques possibles. Cal escoltar i preguntar abans de tot a les persones, per evitar falses projeccions.

Les persones, amb o sense diversitat, necessiten coneixe's, explorar i decidir per anar millorant tant el benestar com en la possible gestió del riscos. Aprendre sense viure es fa més difícil d'incorporar. El coneixement i guia sempre ajuda en això, i oferir-los eines i recursos permet que les persones puguin viure amb més responsabilitat, llibertat i dignitat, sigui quina sigui la seva condició de vida.

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut