Dimarts 4 de desembre, Madrid

Es publiquen dos llibres que recullen les investigacions dels documentals "Els nens perduts del franquisme i "Torneu-me el fill!", de Montse Armengou i Ricard Belis

Montse Armengou va assistir a la presentació al Centre Cultural Blanquerna de Madrid
El documental "Torneu-me el fill!" explica com el règim franquista va permetre l'apropiació de nens i les adopcions irregulars

El documental "Torneu-me el fill!" explica com el règim franquista va permetre l'apropiació de nens i les adopcions irregulars

Dimarts 4 de desembre, Montse Armengou, directora del programa de TV3 "Sense ficció", va participar en la presentación dels llibres "Cárceles de mujeres. La prisión femenina en la posguerra", coordinat per Ángeles Egido León, y "Mujer, franquismo y represión: una deuda histórica", coordinado por Ángeles Egido León y Jorge J. Montes Salguero. Els autors dels llibres han recollit les investigacions dos treballs dirigits per Montse Armengou i Ricard Belis: "Els nens perduts del franquisme" (2002), Premi Nacional de Periodisme de Catalunya l'any 2002, i "Torneu-me el fill!" (2011).

L'acte va tenir lloc al Centre Cultural Blanquerna de Madrid. Van assistir-hi Mirta Núñez Díaz-Balart, directora de càtedra del Departament de Periodisme i Comunicació de la Universitat Complutense de Madrid i vocal d'AMESDE, Associació de la Memòria Social i Democràtica d'Espanya, i Ángeles Egido León, catedràtica d'Història Contemporània de la UNED, Universitat Nacional d'Educació a Distància. Podeu veure el vídeo de la sessió aquí.

 

"ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME"

"Els nens perduts del franquisme" (2002) revela un dels períodes més foscos de la història recent d'Espanya: la desaparició de nens fills de republicans i la separació forçosa de les seves famílies per part de la repressió franquista. "Torneu-me el fill" (2013) continua la investigació al llarg de la segona meitat del franquisme. Llavors ser mare soltera era un estigma que poques dones podien suportar. Però algunes d'aquelles dones volien quedar-se el fill i els el van prendre per la força. Entitats d'adopció, institucions religioses i metges feien possible el somni de molts matrimonis estèrils de poder adoptar un nen a canvi d'ignorar la voluntat de la mare biològica. La moral del nacionalcatolicisme els feia pensar que estaven fent una obra de caritat. Però la caritat era la cara amable del negoci. Alguns metges van comunicar als pares que el seu fill havia mort al part, fins i tot els van arribar a ensenyar un cadàver congelat. Però la defunció d'aquell nen no consta als registres i als llibres dels cementiris. On va anar a parar aquell nadó? Va caure en les xarxes d'adopció?

Encara avui en dia, algunes famílies busquen els seus fills, d'altres no saben que existeixen, es donen per morts o no es trobaran mai. Per això, tot i que l'objectiu del projecte és sensibilitzar sobre aquesta problemàtica, el seu gran somni seria que hi hagués algun retrobament.

Després de la inauguració internacional a la ciutat de Girona, està previst que la videoinstal·lació "Lost" estigui de gira els pròxims dos anys per Espanya, Europa i els Estats Units.

 

Els nens perduts del franquisme (1a part, 2002)

 

Els nens perduts del franquisme (2a part, 2002)

 

"TORNEU-ME EL FILL!"

"Torneu-me el fill!" (2011), de Montse Armengou i Ricard Belis, és un treball d'investigació que va provar com el règim franquista va permetre l'apropiació de nens i les adopcions irregulars els anys 60 i 70.

Nadons que "morien" en el part, mares adoptives que simulaven l'embaràs amb un coixí, nens "a la carta" per 200.000 pessetes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que han denunciat centenars d'afectats.

Al principi, el franquisme va propiciar el robatori de nens com a eina de repressió política. Separar els fills dels seus pares "rojos" era una manera de depurar la raça i crear bons espanyols. Més endavant, la repressió va adquirir un caràcter moral. Entitats d'adopció, institucions religioses, metges i advocats decidien que una dona soltera no era apta com a mare i sempre hi hauria una família cristiana i com cal per adoptar aquell nadó. Aviat va acabar sent un negoci en què no es dubtava a enganyar uns pares dient que el nadó havia mort i vendre'l en les xarxes d'adopció.

Tothom hi va acabar guanyant, menys les mares i els fills, que es van trobar amb uns destins robats per sempre més.

 

"Torneu-me el fill!" (2013)

VÍDEOS RELACIONATS