Tot va començar quan una cançó de Malú se'm va ficar dins del cap per no sortir-ne mai més. "Encerrado en un cuerpo equivocado"... així comença "Como una flor". I sembla mentida que no m'adonés del seu significat fins dos anys més tard, quan el suïcidi de l'Alan, el 24 de desembre del 2015, em va fer reaccionar i prendre consciència de quina vida volia portar. Aleshores vaig decidir fer el pas: néixer de nou i ser l'Iván.

La meva vida era molt monòtona, no trobava feina; i quan en trobava, ser transsexual era un problema. "Un noi amb pits no és una bona imatge de cara al públic": així em van fer fora d'una de les feines. En una altra, em van demanar el DNI per veure quin sexe tenia inscrit oficialment. Nom: Iván Reche. Sexe: Femení. Dos dies després estava al carrer sense cap mena d'explicació.

Eren coses que em feien dubtar si havia fet bé fent el pas de canviar de sexe. Una cosa que ningú s'hauria de preguntar a causa de la pressió social.

Al cap de poc temps, va arribar la proposta de participar en el documental "Em dic Violeta", de David Fernández de Castro i Marc Parramon. No vaig dubtar ni un segon a dir que sí. Volia fer visible la meva experiència per ajudar altres persones que es trobessin en la mateixa situació que jo. I avui puc dir que aquella decisió m'ha canviat completament la vida.

Franceska, la mare de la Violeta, em va dir que el doctor Xavi Tintoré volia tenir una cita amb mi. Quan ens vam veure, es va oferir a operar-me sense demanar res a canvi. I un mes després de dir-m'ho, ja ho havia fet. Ell i tot el seu equip es van bolcar en mi, abans, durant i després de l'operació. M'han donat una nova vida. Des de l'operació, no he tingut cap problema per trobar feina. De fet, he pogut llogar un pis i fer realitat un somni més. 

"Em dic Violeta" ha mogut moltes coses, tant dins meu com fora. Ha estat una muntanya russa de sentiments i ho tornaria a fer sense pensar-m'ho dues vegades. Estic orgullós de cada persona que surt en el documental i de la família que hem creat entre tots.