"El retorn: la vida després de l'ISIS", Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental, s'estrena a "Sense ficció"

Shamima, Hoda, Kimberly, Nawal, Hafida, Ouidad. Sis dones atrapades pel seu passat en un campament de detenció al nord-est de Síria gestionat per les autoritats kurdes. Sis dones nascudes a Occident -al Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, els Països Baixos, Alemanya- que van optar fa uns anys per marxar de casa i unir-se a ISIS, i a qui la derrota d'Estat Islàmic ha deixat desemparades amb els seus fills, abandonades pels seus països d'origen, que les consideren terroristes i els prohibeixen tornar. L'autora de "El retorn: la vida després de l'ISIS" ("The Return: Life After ISIS"), la documentalista Alba Sotorra, que en el seu anterior documental "Comandant Arian" havia acompanyat les guerrilleres kurdes que lluitaven per expulsar ISIS del seu territori -l'any 2015- torna el 2019 al nord-est de Síria. L'objectiu és gravar la vida en aquest camp de detenció, el camp d'Al-Roj. Les protagonistes, ara, seran les dones d'ISIS, captives i derrotades, sense futur a la vista. Qui se n'ha de fer càrrec són, justament, dones kurdes que van perdre famílies, amics i propietats a mans d'ISIS. &#128488;&#65039;"Cada setmana enviem correus amb els vostres noms, amb fotos dels vostres fills, als vostres governs. La resposta més comuna: 'admetem els fills, però no les mares'", Zozan Alush, activista kurda pels drets de les dones &#127902;&#65039;"El retorn: la vida després de l'ISIS" &#128242;#DonesIsisTV3 pic.twitter.com/iSmmaI7zeI Sense ficció (@senseficcio) March 15, 2022 Les kurdes que gestionen el camp, activistes del Moviment de Dones Kurdes del nord-est de Síria, es comprometen a cuidar-les i a lluitar perquè puguin tornar, com elles desitgen, als seus països d'origen. Dones que ajuden dones, empeses per un imperatiu moral familiar al sofert poble kurd: "Si ningú més vol fer-ho, els kurds ho farem: el nostre deure és ajudar qui ho necessita". Zozan Aloush, activista feminista kurda, ho explica a les dones derrotades de l'ISIS: "Nosaltres pensem que la dona és una víctima". Davant la mirada expectant de les captives, insisteix: "Hem d'ajudar-nos mútuament. Per més errors que hagueu comès, no us abandonarem". "Em dic Ouidad, soc d'Alemanya i tinc 32 anys" (Documental "El retorn: la vida després de l'ISIS") Durant un any, el documental segueix el procés de sis de les internes al camp. Un procés que és una doble lluita: d'una part, la batalla legal per poder retornar als seus països d'origen, que es neguen a acceptar-les i, en alguns casos, les desposseeixen de les seves nacionalitats. De l'altra part, la batalla individual, encara més dura, per recuperar-se elles mateixes i superar l'immens patiment que han sofert des que van arribar a Síria. El Califat d'ISIS que des d'Occident s'imaginaven com un paradís musulmà, ha esdevingut un infern de guerra, maltractaments i engany, on han perdut fills petits i han aguantat innombrables humiliacions. La Shamima tenia 15 anys quan va fugir de casa per sumar-se a l'ISIS Polítics i tabloides van alimentar un odi que encara porta polèmica al Regne Unit Està traumatitzada i penedida, però no pot tornar &#127902;&#65039;"El retorn: la vida després de l'ISIS" @AlbaSotorra &#128242;#DonesIsisTV3 pic.twitter.com/FmeTa3MYzo Sense ficció (@senseficcio) March 15, 2022 Una per una, i animades per les seves cuidadores kurdes, aquestes altres víctimes d'ISIS repassen el que ha estat la seva vida, els motius pels quals van decidir anar cap a Síria i les seves experiències al Califat sota la llei islàmica. És una teràpia per retrobar-se i començar a superar el trauma. Més enllà del penediment, hi ha ràbia i desolació per les penalitats viscudes -matrimonis forçats, maltractaments, violacions- i també la presa de consciència d'haver viscut un engany. "Jo m'esperava un lloc agradable amb musulmans ajudant musulmans", diu una d'elles. No s'esperaven l'assetjament constant de la policia moral, els casaments obligatoris, les normes estrictes i absurdes, l'enclaustrament. "No hi havia res més a fer que cuinar i netejar, no podíem sortir", diu, "això et deixa com en mort cerebral". El control era absolut. "Em dic Nawal. Soc neerlandesa i tinc 33 anys." (Documental "El retorn: la vida després de l'ISIS") La Hafida i la Nawal, dels Països Baixos, havien viatjat a Síria amb els seus fills, esperant trobar-hi un lloc millor per viure. "Quan vaig arribar", diu la Nawal, "em van prendre el passaport i em van dir que m'havia de quedar allà, en una mena de presó plena de dones". L'única manera de sortir-ne era casant-se amb un desconegut. "Quan ara hi penso, em dic: Quina bogeria, en què estava pensant?'" "Em dic Hafida, tinc 27 anys i també soc neerlandesa." (Documental "El retorn: la vida després de l'ISIS") La Kimberly, canadenca, es va unir a ISIS sent més gran, després de casar-se a distància, per internet, amb un home -"d'una personalitat irresistible"- que hi va contactar quan els seus fills havien marxat de casa i se sentia especialment sola. La Ouidad, alemanya, també va acabar tancada amb els seus fills en un centre amb trenta dones més. Quan va demanar sortir-ne, malalta greu d'hepatitis, li van dir que no podia: l'única solució era casar-se amb algú. "Em dic Kimberly. Soc originària del Canadà." (Documental "El retorn: la vida després de l'ISIS") Nascudes i criades en països occidentals, en famílies musulmanes no especialment religioses, aquestes dones van caure -la majoria en plena adolescència- en el parany de la propaganda d'ISIS a les xarxes, que va saber captar-les quan eren més vulnerables. "La majoria de les que som aquí érem molt joves, o estàvem començant a practicar la nostra religió, així que quan van anunciar que s'havia instaurat el Califat, per a moltes de nosaltres va ser el moment idoni". "Quan t'adoctrinen no te n'adones fins que n'has sortit", diu l'americana Hoda, a qui el mateix president Trump va anomenar terrorista i va jurar que no la deixaria tornar als Estats Units. "Em dic Hoda, tinc 24 anys i soc nord-americana." (Documental "El retorn: la vida després de l'ISIS") La Shamima, de 24 anys, va marxar amb 15 anys del Regne Unit per allistar-se a ISIS. Quatre anys més tard havia perdut tres fills per malalties i desnutrició. Amb la caiguda del Califat es va rendir a les forces kurdes, i va demanar poder tornar al seu país, que l'hi nega. La Shamima, la més petita de quatre germanes, va créixer tímida i discreta, mal avinguda amb la seva mare i sentint-se poc estimada i sola. A l'adolescència, amb pocs amics, es va enganxar a la propaganda islamista que seguia a les xarxes. "Veia vídeos de bombardejos a Síria, amb nens sagnant. On és, l'ajuda dels musulmans?, preguntaven. Aquells vídeos em feien sentir culpable". Va decidir, amb unes companyes, fugir de casa cap a la capital d'Estat Islàmic. "Sempre he volgut formar part de la comunitat musulmana, perquè quan era jove em sentia molt sola, i volia formar part d'alguna cosa". "Em dic Shamima Begum. Soc del Regne Unit i tinc 19 anys." (Documental "El retorn: la vida després de l'ISIS") Compartint les seves experiències, escrivint un diari o cartes a la noia que havien sigut abans d'entrar a ISIS, les dones del camp recuperen el sentit crític, reconeixen errors i reclamen el perdó que els seus països, on han sofert un linxament mediàtic, els nega. No és un procés fàcil per a ningú, i tampoc per a les dones kurdes, també víctimes de la guerra, enfrontades a la contradicció d'ajudar les seves antigues enemigues, però empeses per la convicció que tothom mereix una segona oportunitat. Una idea que no comparteixen en absolut la premsa i les autoritats dels respectius països, que les han demonitzat, tot i que elles neguen haver participat en cap acte criminal o de guerra. Sabent-se odiades, les que havien estat nòvies i esposes d'ISIS reivindiquen la seva condició de víctimes. Als camps de derrotats del nord-est de Síria milers de dones com elles esperen, amb les seves criatures, aquesta segona oportunitat. "El retorn: la vida després de l'ISIS" participa del debat sobre culpa i perdó des d'una perspectiva molt íntima, desafiant la mirada i els prejudicis de l'espectador i convidant-lo a mirar realitats conflictives des d'una perspectiva diferent. Una pel·lícula amb altes dosis d'emoció i abundants arguments, sovint contradictoris, per reflexionar. Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental "El retorn: la vida després de l'ISIS" es va alçar amb guardó a la millor pel·lícula documental en els XIV Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català. És la segona vegada que Alba Sotorra obté aquest guardó. La primera va ser l'any 2016, per "Game over". La directora catalana va dedicar el premi a les protagonistes del documental en la gala dels Premis Gaudí: "En nom de totes, el volem dedicar a les dones que protagonitzen aquest documental, a les dones que han tingut la valentia de, tot i trobar-se en una situació de vulnerabilitat, en un camp de detenció, privades de llibertat, han tingut la valentia d'arriscar les vides i parlar per denunciar la injustícia, i també el volem dedicar a les dones kurdes que segueixen lluitant en contra de l'odi i en contra de la violència, perquè aquesta lluita sí que requereix de valor, de dignitat i d'humanitat.", Alba Sotorra, directora d'"El retorn: la vida després de l'ISIS" El documental ha estat seleccionat en nombrosos festivals internacionals i va ser nominat als Premis Goya. Ha estat Menció especial en la categoria de millor documental al Festival Internacional de Cinema de Varsòvia i Premi de l'Audiència i Premi del Jurat Jove al Docs Barcelona 2021. Premis Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental, XIV Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català Millor llargmetratge documental, Som Cinema, Festival de l'audiovisual català, Lleida, 2021 Menció especial en la categoria de millor documental, Festival Internacional de Cinema de Varsòvia (WFF), Polònia, 2021 Premi del públic, DocsBarcelona, 2021 Premi Jurat Jove Reteena, DocsBarcelona, 2021 Festivals International Documentary Film Festival Amsterdam (IDFA), Amsterdam, Països Baixos, 2021 Zurich Film Festival, Zuric, Suïssa SXSW Film Festival, Estats Units, 2021 Cleveland International Film Festival, Cleveland, Estats Units, 2021 Seattle International Film Festival, SIFF, Seattle, Estats Units, 2021 Hot Docs Film Festival, Toronto, Canadà, 2021 DOXA Documentary Film Festival, Vancouver, Canadà, 2021 DocsBarcelona, 2021 Sheffield International Documentary Festival, Sheffield, Regne Unit, 2021 Human Rights Watch Film Festival, Nova York, Estats Units, 2021 Thessaloniki Documentary Festival, Tessalònica, Grècia, 2021 Fitxa tècnica Direcció: Alba Sotorra Clua Guió: Alba Sotorra, Julia Parés, Xavi Carrasco i Michael Nollet Producció: Alba Sotorra Clua, Vesna Cudic, Carles Torras Producció executiva TVC: Jordi Ambròs Producció delegada TVC: Daniel Barea Direcció de fotografia: Gris Jordana, Lara Vilanova, Núria Roldós Muntatge: Michael Nollet Director de producció: Andrea Vilches Música: Mehmud Berazi i Josefina Rozenwasser Grafisme: Wild Pony Films 2021 "El retorn: la vida després de l'ISIS" ("The Return: Life After ISIS") és una producció d'Alba Sotorra Cinema Productions en coproducció amb Televisió de Catalunya, en associació amb Metfilm Sales, Komina Film Rojava, Sky originals, i amb el suport de l'ICEC, l'Oficina de Drets Civils i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Més informació "El retorn: la vida després de l'ISIS" ("The Return: Life After ISIS") Facebook @TheReturn.LifeAfterISIS Twitter @TheReturn_Doc Instagram @thereturn_doc &#128242; #DonesIsisTV3