El plàstic envaeix el Mediterrani

El Mediterrani és un dels mars més contaminats del món, el bordegen una vintena de països que, amb més o menys quantitat, hi aboquen deixalles. El que passa sota l'aigua del mar és poc visible i quan no es té constància de l'impacte de la contaminació és més difícil aturar-la. I el cert és que no tenim visibilitat de la dimensió del problema. Sense anar més lluny, el passat mes de maig es va fer públic el descobriment a l'estret de Messina, que separa l'illa de Sicília i la península italiana, de l'abocador de deixalles més gran dels fons marins. Actualment, moltes veus coincideixen que una de les grans amenaces de mars i oceans és la presència de plàstics. Embruten i posen en perill les espècies. Segons explica Debora Morrison, directora de Conservació Palma Aquarium, al "Sense ficció" "Out of plastic. Sense plàstic", el 2050 hi haurà més plàstics que peixos al mar. Les illes Balears és un dels paradisos del Mediterrani, però ja s'hi fa notar la contaminació dels plàstics. L'activista ecologista Antoni Font afirma que "les platges o racons del litoral que no tenen interès turístic estan plens de plàstics que moltes vegades els recullen voluntaris d'organitzacions". Hi ha objectes o partícules plàstiques que acaben a les costes, però d'altres es mantenen al mig del mar. Això ho sap molt bé el Gregori Mayol, pescador del Port de Sóller, que explica que cada dia se'n troba i que, depenent dels corrents marins, "es poden veure fileres de metres i metres de plàstics". Hi ha dies de pesca en què agafen "uns cinc quilograms de plàstic entre bosses, envasos i altres objectes", assegura el Gregori. Es calcula que el canal de Menorca, l'àrea marina protegida que hi ha entre Menorca i Mallorca, acumula 752 milions de microplàstics o, el que és el mateix, 3,7 tones de plàstics. Per la seva banda, el biòleg marí Manu San Félix, també explica a "Out of plastic. Sense plàstic" que es recullen mostres d'aigua del mar des de la superfície fins a trenta metres de profunditat i assegura que "a totes les mostres hi surten microplàstics". Manu San Félix considera que aquesta informació "dona una idea demolidora del que està començant a ser la presència del plàstic a les nostres vides, que està dissolt en el mar, en els organismes marins i que està entrant en la nostra dieta alimentària a partir d'aquests organismes". L'octubre del 2018, el programa "30 minuts" va tractar aquesta problemàtica a "Plastificats" on explicava que els estudis científics fa temps que han demostrat que aquestes substàncies són a la cadena tròfica i afecten la nostra salut. Una de les claus per reduir la presència de plàstics en el planeta és l'actitud del consumidor. Precisament, a propòsit de l'emissió de "Plastificats", el periodista Jordi Regàs va reflexionar sobre la confusió que tenen molts ciutadans a l'hora de reciclar i va fer algunes propostes per reduir plàstics que es poden aplicar fàcilment a "Recicles? Separes bé? Fas alguna cosa més?". El documental de "Sense ficció" "Out of plastic. Sense plàstic" (disponible a la carta fins al 30 d'octubre) forma part dels continguts que TV3 emet amb motiu de la iniciativa sobre la crisi climàtica mundial i la presència que té en el sector dels mitjans de comunicació, "Covering Climate Now".

El plàstic envaeix el Mediterrani

La presència de plàstics al mar Mediterrani ha arribat a nivells alarmants. El "Sense ficció" "Out of plastic. Sense plàstic" mostra com afecta la costa de les illes Balears i alerta sobre les conseqüències que tindrà en el futur