Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
En mans de qui està la supervivència del català?

"El futur del català" a "Sense ficció": el català, en perill d'extinció?

Està en situació d'emergència, el català? Ja només un terç dels habitants de Catalunya el tenen com a llengua d'ús habitual. El futur passa per prestigiar-lo entre els joves i, en bona part, per la normalització de la llengua a les xarxes socials i al món digital

El català està en una situació "delicada, però reversible", segons la sociolingüista Carme Junyent, presidenta del Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades de la UB. Junyent s'ha convertit en l'abanderada del crit d'alerta davant del perill d'extinció: "El català està en la primera fase del procés, però és una fase que a vegades és molt curta i a vegades dura segles."

 

El grup sabadellenc de trap 31 FAM són un clar exemple que el català està conquerint nous espais. Han normalitzat el seu ús en la música urbana, com ja van fer a la dècada dels 90 alguns grups de pop i rock en català (Documental "El futur del català")

 

Les dades de l'última Enquesta d'usos lingüístics certifiquen la davallada de l'ús social del català. Només és la llengua habitual d'un terç dels catalans. D'aquí els crits d'alerta per frenar el procés de substitució. Però el diagnòstic de Carme Junyent no té res a veure amb el d'Albert Branchadell, professor de sociolingüística i degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB: "Ens acostem a un estadi en què el 100% de la població serà capaç d'entendre, parlar, llegir i escriure en català. Això no té comparació en tot el món. No hi ha cap llengua regional o minoritària a Europa que presenti aquests registres." Branchadell atribueix la sensació d'emergència a una inquietud que té més a veure amb les expectatives que no pas amb la realitat objectiva. Recorda que el català ha penetrat en tots els àmbits públics, però el que no s'ha assolit és l'hegemonia. Si algú s'esperava que fos "llengua absoluta", predominant en l'àmbit públic, això no s'ha assolit.

 

Les cabines de traducció de la UAB són un símbol d'un món multilingüe que lluita per evitar l'homogeneïtzació cultural i lingüística que acompanya la globalització. El català s'enfronta a molts reptes que també tenen la immensa majoria de llengües. Els canvis demogràfics, tecnològics i culturals amenacen la supervivència del 95% de les llengües del món (Documental "El futur del català")

 

Llengua marcada

El català és una llengua minoritzada. En poc més d'un segle, ha passat de ser hegemònica a lluitar per la seva supervivència. "El segle XX és el segle de la bilingüització", en paraules d'Enric Gomà. Ha resistit la persecució i la prohibició, i ha recuperat espais d'ús i legitimitat. "Més de deu milions la parlen, té presència institucional, és la llengua de l'ensenyament i de mitjans de comunicació", recorda Marina Massaguer, sociolingüista del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

 

Imatge d'un taller per fomentar el català entre els joves a l'Institut Les Termes, de Sabadell, un barri de majoria castellanoparlant. A l'aula, la professora s'esforça a respondre en català a les preguntes dels alumnes que s'hi dirigeixen en castellà (Documental "El futur del català")

 

Menys català a les aules

Les darreres dades certifiquen que el català està reculant a l'escola i no només al pati. Alumnes i professorat parlen cada cop menys el català a l'aula. Només 2 de cada 10 estudiants el fan servir sempre o gairebé sempre en les activitats de grup. Fa 15 anys eren gairebé 7 de cada 10. El percentatge d'alumnes que no fan servir mai el català ha pujat per sobre del 28%. Però els problemes no se circumscriuen només a l'ensenyament. "Hem reaccionat tard a alguns canvis socials i econòmics que hi ha hagut des dels inicis del segle XXI", en opinió de Massaguer.

 

El futur de la llengua passarà per la seva penetració a les xarxes socials. La Berta Aroca (esquerra) i les noies garrotxines de Can Putades (dreta) són només un parell d'exemples del creixent interès que desperten els continguts en català a les xarxes socials. Les xifres de visionats, seguidors i ingressos estan molt lluny de les que generen els continguts en castellà. Però ja hi comença a haver creadors digitals que s'estan obrint camí i alguns, fins i tot, comencen a guanyar-s'hi la vida (Documental "El futur del català")

 

Pioners que obren camí

Els joves ja no consumeixen els mitjans de comunicació tradicionals i els seus referents són al món digital, on el castellà i l'anglès són hegemònics. Per això, els experts coincideixen que la supervivència de la llengua passa, entre altres coses, per normalitzar el seu ús en el món de les xarxes socials, l'audiovisual i les noves tecnologies. Berta Aroca, Can Putades, Long Li Xue, Norman López, Cabrafotuda... són només alguns dels creadors digitals que han apostat per la llengua catalana de manera desacomplexada. Estan omplint un buit i demostrant que per tenir audiència no cal recórrer al castellà. Han aconseguit popularitzar l'etiqueta #estiktokat a Tiktok, amb més de 576 milions de visualitzacions, i que Twitch inclogui un filtre per a tots els continguts en català.

 

Norman López és el creador de continguts en català amb més seguidors a Twitch. Des de casa seva, al Bages, retransmet les seves curses de Fórmula 1 arreu del món (Documental "El futur del català")

 

 

Viure de produir en català

Fent continguts en català no s'arribarà mai a les xifres d'Ibai Llanos, però se'n pot arribar a viure, segons l'streamer Norman López: "El català a internet pot tenir molt recorregut, ho estem veient. Però ens falta una empenta important." La demanda d'ajuts és generalitzada entre els creadors, però no hi ha consens en la manera de vehicular-los. On sí que coincideixen és a reclamar a les empreses més consciència lingüística i que tinguin present que els creadors en català aconsegueixen més interacció amb la seva audiència. Un al·licient per a les empreses que vulguin comunicar amb públics molt segmentats.

 

Long Li Xue ha fet valer el seu desvergonyiment i sentit de l'humor per fer-se un lloc entre els creadors de contingut en català més populars. Fa una defensa aferrissada del català amb el seu marcat accent gironí. El seu pare l'entén, però no el parla. Va arribar a Girona provinent de la Xina als anys 80 i diu que no li ha calgut per guanyar-se la vida (Documental "El futur del català")

 

Orfes de referents en català

Long Li Xue reivindica que es destinin recursos a generar continguts pensats per als joves. Reconquerir els espais d'oci audiovisual que s'han perdut amb el tancament del 3XL ja fa una dècada. Carme Junyent va més enllà: "Si tot el que es va invertir en immersió s'hagués invertit en l'oci i l'esport, segurament ara no seríem on som." Un altre dels reptes que té la llengua és guanyar parlants. Poden venir a través de dues vies: dels catalans que no la utilitzen habitualment com a llengua inicial, i dels nouvinguts.

 

Fran Tudela (Cabrafotuda) amb la seva àvia, Isabel Pérez, són un clar exemple de transmissió intergeneracional de la llengua. Un dels grans perills és que les famílies deixin de transmetre-la. En el cas del Fran, el fet que el seu pare fos d'origen andalús i la seva àvia d'origen gallec no ha estat impediment perquè aprengui el valencià i en sigui un ferm defensor (Documental "El futur del català")

 

Tant en Long Li Xue com la Rosario Palomino denuncien que els parlen en castellà només pels seus trets físics. Per això, Palomino va posar en marxa la campanya "No em canviïs la llengua". Fer la llengua atractiva, útil i necessària és una de les vies per seduir els nous parlants. Però com aconseguir-ho? Noves lleis, fer complir les actuals, imposicions, multes, generar afectes...? Les respostes són molt complexes, però el que queda clar, segons totes les veus: perquè la llengua sobrevisqui s'ha de parlar sense complexos.

 

 

Fitxa tècnica
Direcció: Carles Prats Padrós
Realització: Xavier Garcia Balañà
Producció: Joan Carles Villacreces Rodriguez
Imatge: Carles De La Encarnación Gradaílla
Muntatge: Moisès Casanovas Orce
Producció executiva TVC: Silvia Pairó Vila
2022

"El futur del català" és una producció de TV3 elaborada per l'equip de "Sense ficció".

 

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Català
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut