El consum de banya de rinoceront com a "medicament miraculós" accelera l'extinció de l'espècie

A Sud-àfrica queden uns 20.000 rinoceronts -això és un 80% dels exemplars que hi ha a tot el món- i es calcula que cada any aquesta comunitat es redueix en un milenar. La característica més coneguda d'aquesta espècie és la seva banya situada sobre del musell -o banyes, en cas que n'hi hagi dues. Una banya que es ven en diferents formes -medicaments, joies o objectes de decoració- i que es paga a preu d'or: 25.000 euros el quilo. Es tracta, per tant, d'un comerç molt pròsper i amb clients que pertanyen a les elits. Però parlar-ne és tabú. És un comerç il·legal. Concretament, en alguns països d'Àsia es viu una avidesa desmesurada de banya de rinoceront. Els mercats principals són la Xina i el Vietnam. En aquest últim país, s'ha disparat el seu consum en els últims deu anys. A Hanoi, tothom sap on se'n pot comprar. Alguns criadors de reserves han optat pel comerç de banyes de rinoceront sense sacrificar els animals. Darrere d'aquest preu desorbitat s'ha creat una màfia internacional que paga caçadors furtius perquè cacin rinoceronts il·legalment i que suborna policies, jutges i personal de duanes. La guerra contra els traficants de banyes té el camp de batalla al Parc Nacional Kruger, a Sud-àfrica, on hi viuen aquest 80% dels rinoceronts del planeta. És una de les reserves de caça més grans d'Àfrica, l'orgull del país i també on més rinoceronts es maten. El coronel Johan Jooste, de la Unitat de Delictes contra el Medi Ambient, assenyala que el tràfic de banyes és semblant al tràfic de droga o al tràfic d'armes: "És el mateix concepte de crim organitzat internacional. La gent només pensa en l'assassinat del rinoceront, però hi ha tota una cadena de producció: qui el mata, com aconsegueixen les armes de foc, on entreguen la banya, qui la transporta Tot és part d'una cadena de subministrament que hem de trencar; totes les baules de la cadena són tan importants com el lloc on maten el rinoceront." El comerç internacional de banya està prohibit i abans d'arribar a l'Àsia les banyes fan grans trajectes per esquivar els controls. Dins de la reserva Kruger, cada guardabosc ha de vigilar uns 40 quilòmetres de sabana. Kally Ubisi, cap dels guardaboscos, és un dels pocs que s'atreveixen a denunciar públicament l'acció dels caçadors furtius: "La majoria de guardaboscos tenen por que les màfies els ataquin la família, els fills Perquè n'hi ha que viuen a prop de les màfies que maten els rinoceronts i no volen que els hi disparin. Però jo he decidit plantar cara sempre que pugui. I si algú em fa res, l'hi faré pagar." Amb tot, la trista paradoxa d'aquesta tragèdia és que la tan cobejada banya no és altra cosa que queratina; talment com les ungles d'una persona. No hi ha cap estudi seriós que hagi demostrat que aporti cap benefici de cap tipus. L'apetit voraç de banya de rinoceront que viu l'Àsia fa que es vengui de diferents maneres, també convertides en joies. El jove sociòleg vietnamita Hoai Nam ha estudiat el fenomen i afirma que la consideració de la banya com a "producte miraculós" és una gran campanya de màrqueting dels traficants: "Fa un parell d'anys, van dir que un ministre important del Vietnam s'havia curat de càncer després de beure pols de banya de rinoceront, però només era un rumor. I últimament, també diuen que la banya de rinoceront és afrodisíaca i fa millorar el rendiment sexual dels homes; a més a més de curar el càncer. Però això ho diuen els traficants, i no la medicina tradicional vietnamita." El documental "Rinodòlars" ("Rhino Mafia") és el treball d'un equip d'investigació que s'ha infiltrat durant dos anys dins de la màfia del tràfic de banyes de rinoceront. Es tracta d'un extraordinari relat de la guerra implacable i sagnant que duu a terme el crim organitzat i de la més que probable ràpida extinció de l'espècie com a conseqüència directa d'aquest lucratiu mercat internacional. Premis Millor documental i Golden Green en la categoria de Preservació de la biodiversitat, Deauville Green Awards, 2019 Fitxa tècnica Direcció: Olivia Mokiejewski Fotografia: Stéphane Jobert, Yann L'Hénoret, David Geoffrion, Garth MCConnell, Corentin Coeplet i Boris Heger So: Thomas Van Pottelberge Muntatge: Serge Turquier Direcció artística i grafisme: Guillaume Cottet Documentalista: Carole David Música original: Mattéo Locasciulli i Victor Galey 2018 "Rinodòlars" ("Rhino Mafia") és una producció de ARTE France en coproducció amb TV Presse Productions, Yellow Fox Prod i amb la participació de Ushuaia TV i RTBF. En la caça de rinoceronts, l'únic testimoni és la sabana africana.