"Les set vides del Perich"
"Sense ficció" ret homenatge al dibuixant de mirada felina i audaç que va crear el seu "alter ego", el famós gat d'en Perich, i recorda les set vides per les quals va transitar: antifranquista, periodista, humorista, showman, pensador, íntim i etern
"Les set vides del Perich"
Pròximament

"Les set vides del Perich"

"Sense ficció" ret homenatge al dibuixant de mirada felina i audaç que va crear el seu "alter ego", el famós gat d'en Perich, i recorda les set vides per les quals va transitar: antifranquista, periodista, humorista, showman, pensador, íntim i etern

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

"Porto la contrària perquè en la societat que vivim és una qüestió ètica.", Jaume Perich

Enguany farà 80 anys que naixia en Jaume Perich, un revolucionari armat amb un llapis que amb els seus dibuixos i una mirada irreverent va sacsejar consciències durant dècades. Les seves vinyetes, publicades als principals diaris, reflectien els problemes polítics i socials del final de la dictadura i els primers anys de la democràcia. El lluitador antifranquista és la primera vida que explora el documental "Les set vides del Perich".

 

 

"A l'època de Perich hi ha grandíssims dibuixants, però Perich emergeix com una figura colossal enmig de tots ells, perquè Perich posa els seus dibuixos al servei d'una idea, d'una consciència política en un moment en què tenir consciència política era perillós i era perseguit.", Jaume Capdevila, KAP, dibuixant i comissari de l'exposició "Perich (1941-1995). Humor amb ulls de gat"

La censura va ser una de les grans lluites de Perich, que havia de combatre amb un extra de producció perquè s'acabés publicant algun dels seus dibuixos i grans dosis d'enginy.  El documental mostra molts dels seus treballs inèdits, en algun cas a causa de la censura franquista.

"En el cas del Perich, el tio era tan subtil en la ironia que m'imagino la gent de la censura dient: ‘Aquest tio s'està ficant amb nosaltres o no, ara?'. Jugava al gat i a la rata amb ells, no?", Toni Soler, periodista i productor

La premsa d'humor va ser objecte de les amenaces de la ultradreta amb visites, trucades telefòniques, cartes anònimes a la redacció i del terrible atemptat a la revista "El Papus" el 1977. Raquel, la filla de Perich, recorda que un dia van venir a buscar el pare a casa. Quan va arribar a la comissaria de la Via Laietana, va respirar tranquil. "Que el detinguessin no li feia cap gràcia – explica la Raquel -, però la por que un grup d'ultradreta l'agafés i li fotés una pallissa li feia més por que que el detinguessin".

 

 

 

Malgrat les dificultats, el Perich humorista va mantenir-se coherent a la seva ideologia i lliure durant tota la seva trajectòria professional. En el seu punt de mira, hi havia els franquistes, les esquerres, les dretes, els religiosos, els catalanistes, els espanyolistes, els capitalistes...

- Lloll Bertran: Jaume, com ho fas, per saber que un acudit funciona? Quina tècnica? Com es fa per saber això?

- Jaume Perich: És molt fàcil. Fas un acudit, penses l'acudit i dius: "Això emprenyarà algú?" Sí. Llavors saps que funciona.

 

 

En el fons, segons la seva filla Raquel: "Ell se sentia més editorialista o més periodista que dibuixant o humorista. Els seus dibuixos, molta gent, al matí, quan obria el diari, anava directa al seu dibuix. Era com l'editorial del diari."

"Fer ninots serveix per fer riure, i vaig assabentar-me l'altre dia que Aristòtil va dir que fer riure és un dels millors instruments per descobrir la veritat", Jaume Perich.

 

 

Molts el veien com un filòsof, tot i que no li agradava que l'hi diguessin. El seu era un humor lúcid, rebel i corrosiu que transcendia més enllà del riure per apel·lar al sentit crític de l'espectador.

 

"Perich ens fa reflexionar sobre el món en el qual vivim. Ens fa reflexionar sobre les situacions polítiques, econòmiques, socials que ell va analitzant, va disseccionant amb el seu talent i això el converteix en una figura fonamental de la Catalunya i l'Espanya del darrer terç del segle XX", Jaume Capdevila, KAP, dibuixant

 

 

 

De les seves set vides, probablement de la que Perich n'estava menys orgullós era la de showman. La televisió va ser una altra finestra on experimentar amb un humor hilarant col·laborant a TV3 en programes com "Filiprim"  o convidat de La Trinca a "No passa res", del Màgic Andreu a "Això és massa", del Joaquim Maria Pujal a "Un tomb per la vida" i de l'Àngel Casas a "Àngel Casas Show", on es va descobrir el perquè de la seva obsessió amb el cantant José Luis Perales. De caràcter tímid i casolà, detestava la popularitat que li va donar la televisió.

 

- Màgic Andreu: "Crec que estem en un país on encara si vostè es passa una mica, les coses poden anar maldades."

- Perich: "De fet en aquest moment no, excepte que no et fiquis amb l'exèrcit, amb la religió, amb el rei, amb segons quins polítics, amb Catalunya, amb el ministre d'Hisenda... O sigui, amb tota la resta podem dir el que vulguem." 

 

 

"La televisió d'aquells anys i l'actual no té res a veure, si parlem d'humor, perquè hem passat de fer autèntiques barrabassades, coses molt incorrectes... Agafa programes dels anys 80 d'humor: no es pot emetre, avui. A TVE per descomptat, però a TV3 tampoc podries." Jair Domínguez, periodista, guionista i escriptor

 

Els familiars directes de Perich, la seva filla Raquel i el seu net, obren la porta al Perich més íntim, a la persona que s'amagava darrere de l'humor. El ninotaire Tom Roca, recentment desaparegut, guionista, productor i un dels fundadors d'"El Jueves", on Perich treballava, el descrivia com "un ‘cachopan', però no ho semblava". I raó no li faltava quan estava decidit a ser un "avi presentable, com els d'abans, dels que ja no en queden", amb boina, bastó i ben gras, en assabentar-se que la seva filla estava embarassada.

Vint-i-sis anys després de la seva mort, els acudits del Perich, encara són vigents. I ens parlen d'un Perich etern i enyorat, que perdura en la memòria de més d'una generació.

 

"La seva missió era fer riure i a través del riure ajudar-nos a entendre les misèries de la societat en què vivíem i aquesta doble missió jo crec que la va complir amb escreix", Toni Soler, periodista i productor

 

 

 

"Les set vides del Perich" recull les vides de Jaume Perich a partir del testimoni de familiars i amics i companys de feina, com Antonio Franco, Jaume Capdevila, KAP, Òscar Nebreda, Toni Romeu, J. L. Martín Zabala, Joan de Sagarra, Toni Soler o Raquel Gu. També apareixen al documental polítics com Rafael Ribó i Eulàlia Vintró, a més de joves dibuixants i còmics que veuen en Perich un referent del que ells fan avui, com Jair Domínguez o Ana Jiménez, Mercrominah.

El documental, dirigit per Benet Roman Bernardo i Enrique Díaz, no només fa un repàs biogràfic de la figura de Jaume Perich, sinó que també aprofita la voluntat militant d'aquest mestre de còmics per plantejar els límits que encara ara té l'humor i com actuen avui la censura i l'autocensura.

 

Fitxa tècnica
Direcció: Benet Roman Bernardo i Enrique Díaz Bala
Guió: Enrique Díaz Bala amb la col·laboració de Ramon Pardina
Realització i imatge: Benet Roman Bernardo
Producció: Pau Riera Dejuan
Muntatge: Benet Roman Bernardo
Grafisme: Iban Andreu
2n operador de càmera: Josep Selgar
Lingüista: Ignasi Oliveres
So: Carnaby Studios
Postproducció d'imatge: La Chula Productions
Producció executiva Sàpiens: Oriol Cortacans i Marc Roma
Direcció executiva TVC: Montserrat Armengou i Martín
Producció executiva TVC: Sílvia Pairó i Vila
Producció delegada TVC: Daniel Barea
Direcció de fotografia: Benet Roman
Documentalista TVC: Maribel Guàrdia
Gestió d'imatges TVC: Francesc Pérez
Dibuixos i vinyetes: Jaume Perich i Mercrominah
2021

Una producció de Televisió de Catalunya produïda per Sàpiens.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut