Deu anys sense Amy Winehouse

El 23 de juliol del 2011 s'apagava per sempre la veu prodigiosa d'Amy Winehouse. Va morir a casa seva per una intoxicació etílica. Tenia 27 anys. "Alguna cosa va passar amb Amy Winehouse i volia saber com va succeir davant dels nostres ulls. Com pot morir algú així i amb aquesta edat? Malgrat tot, no va ser una gran sorpresa. Gairebé esperàvem que passés. Podies veure que la seva vida s'ensorrava." Aquest va ser el punt de partida del director d'"Amy: La noia darrere del nom" (2015), Asif Kapadia, cineasta que havia guanyat anteriorment un BAFTA per "Senna". La seva història, a grans trets, era de domini públic. Amy Winehouse va ser una estrella fugaç que va acaparar amb el seu extraordinari talent la fama, l'atenció dels mitjans i els fans. Compositora i cantant, destacava amb una veu poderosa i autèntica que brillava en temes de jazz, R&amp;B i soul. Va guanyar sis Grammys, cinc dels quals amb el seu segon àlbum, "Back to black" (2006). La seva carrera, però, va estar marcada per un meteòric ascens i un descens tenyit per l'addicció a les drogues i l'alcohol, agreujat, a més, per la bulímia. "Quin sentit tindria repetir el mateix? - es preguntava Gay-Rees, productor del documental -. Vam haver de cavar més profundament. Què intentàvem mostrar?". Moment en què s'anuncia un Premi Grammy per a Amy Winehouse, el 9 de febrer del 2008. En va guanyar els cinc més importants: millor cançó i gravació de l'any per 'Rehab', millor artista novell, millor àlbum de pop vocal per 'Back to black' i millor artista pop vocal ('Amy: La noia darrere del nom', d'Asif Kapadia) L'equip va realitzar més de cent entrevistes a 80 persones de l'àmbit professional i personal de l'Amy. Va trigar gairebé un any a aconseguir els testimonis clau: les persones més vinculades a la infància i adolescència, abans de ser una estrella, com el seu primer manager, Nick Shymansky, i les seves amigues Juliette Ashby i Lauren Gilbert. Gràcies al polièdric puzle de veus, el documental s'endinsa en l'ànima de l'artista com mai s'havia fet i mostra material inèdit gravat per amics i pel seu exmarit, Blake Fielder-Civil. Amb deu anys, Amy Winehouse va fundar, amb la seva amiga Juliette Ashby, el grup de rap Sweet'n'Sour ('Amy: La noia darrere del nom', d'Asif Kapadia) Les lletres de les cançons, obra de la mateixa Amy, configuren un paper determinant en la construcció del documental. "Aquesta és una pel·lícula sobre Amy i les seves lletres - assenyala el productor Gay-Rees -. La gent no se n'adona de com eren de personals les seves lletres. "Escric cançons perquè estic malament del cap i he de posar les coses per escrit per sentir-me millor. Per treure coses positives de les negatives.", Amy Winehouse Els testimonis descriuen Amy com una persona amb carisma, caràcter, única, atrevida, sincera, agradable, original, gens pretensiosa, amb una relació molt pura i emocional amb la música. "Jo era molt riallera i bona nena, i bastant nerviosa, fins als nou anys. Quan els pares es van separar.", declarava Amy. Als tretze o catorze anys, li van receptar antidepressius. "No sabia què era la depressió. Sabia que a vegades em trobava rara i que era diferent. És típic dels músics. Per això escric música. (...) Tampoc és que estigui feta pols. Hi ha molta gent que té depressió i no té una vàlvula d'escapament. No es poden passar una hora tocant la guitarra per sentir-se millor." D'adolescent, també va manifestar una tendència a la bulímia, tot i que el seu entorn no va detectar la seriositat d'aquest trastorn alimentari que arrossegaria al llarg de la seva vida. Amy Winehouse va tenir una guitarra als tretze anys i va començar a compondre un any més tard ('Amy: La noia darrere del nom', d'Asif Kapadia) "Si em pensés que soc famosa, em suïcidaria, perquè ho trobo terrorífic. Em fa molta por.", Amy Winehouse L'ascens fulgurant de la seva carrera va anar de la mà de la persecució mediàtica i de crisis personals més agudes, que l'abocaven a l'abisme de les drogues i l'alcohol, en una voràgine autodestrucció, sovint amb la complicitat del seu marit, Blake Fielder-Civil, amb qui es va enganxar al crac i l'heroïna. "Ella volia sentir el mateix que ell. Deia: Vull sentir el que sent ell. Vull estar al seu nivell. Si no, ell és allà i jo soc aquí'. Era l'objectiu que tenia ella", assegura "Spiky" Phil Meynell, padrí de la seva boda. El seu promotor, Raye Cosbert, recorda que li va confessar: "'L'amor m'està matant, Raye.' Tenia un dilema. S'estimava molt aquell noi, però li havia de seguir el ritme de consum de drogues. Les consumien junts. Era com un pèndol terrible, que anava d'un extrem a l'altre." "Per tu vaig ser una flama. L'amor és un joc perdut. Vas arribar com un incendi de cinc plantes. L'amor és un joc perdut. Tant de bo no hi hagués jugat mai. Quin desastre que vam fer! Ara arriba el fotograma final. L'amor és un joc perdut." &#9654; Lletra de la cançó "Love is a losing game", Amy Winehouse Amb el temps, i ja separada de Blake Fielder-Civil, va deixar les drogues, però les va substituir per l'alcohol. Quan, malgrat la seva resistència, la indústria la pressionava per complir contractes, actuar en gires i complir les expectatives, es refugiava en l'alcohol. "No podia fugir de la seva vida en aquella mena de peixera horrible. Va començar a perdre els papers en públic i el tracte que li van donar els mitjans la va acabar d'empènyer cap a l'abisme - sentencia Nick Shymansky, el seu primer manager -. Tothom se li va tirar a sobre. Es va tornar acceptable fer acudits sobre la imatge d'una bulímica o les seves addiccions." "Em volien fer anar a desintoxicació. Vaig dir que no, no, no. He estat a la foscor, però quan torni ho sabràs. No tinc temps i el meu pare creu que no em cal. Em volia fer anar a desintoxicació, però no hi aniré. M'estimo més quedar-me a casa amb en Ray." &#9654; Lletra de la cançó "Rehab", Amy Winehouse El març del 2011, va gravar el clàssic "Body &amp; Soul" per al disc 'Duets II' de Tony Bennett. 'Era una de les cantants de jazz més autèntiques que he sentit. Per mi, se l'hauria de considerar com Ella Fitzgerald o Billie Holiday. Tenia un gran do.', Tony Bennett ('Amy: La noia darrere del nom', d'Asif Kapadia) El dia abans de morir, va quedar de retrobar-se amb les seves amigues d'infància i va dir a Andrew Morris, el seu guardaespatlles: "Si pogués renunciar a tot a canvi de poder anar pel carrer tranquil·la, ho faria". En última instància, el director Asif Kapadia creu que "Amy: La noia darrere del nom" és una pel·lícula sobre el amor: "Es tracta d'una persona que vol ser estimada, algú que necessita amor i no sempre el va rebre." Des que es va estrenar al Festival de Cinema de Canes el 2015, la crítica va aclamar el documental i el var qualificar de 'brillant', 'commovedor', 'brillant' i 'obra mestra' / 'Amy: La noia darrere del nom' (2015), d'Asif Kapadia ('Amy: La noia darrere del nom', d'Asif Kapadia) Podeu veure el tràiler d'"Amy: La noia darrere del nom" aquí. Premis Millor documental, Premis Oscar de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, 2016 Premi BAFTA al millor documental Premi de Cinema Europeu al millor documental National Board Review (NBR) al millor documental Fitxa tècnica Direcció: Asif Kapadia Producció: James Gay-Rees Producció executiva: David Joseph i Adam Barker Muntatge: Chris King Banda sonora original: Antonio Pinto Producció d'arxiu: Paul Bell Coproducció: George Pank Cap de producció: Raquel Alvarez Supervisió d'edició de so: Andy Shelley i Stephen Griffiths 2015 Més informació Amy Winehouse Foundation

Deu anys sense Amy Winehouse

"Sense ficció" recorda la figura de l'extraordinària cantant i compositora amb "Amy: La noia darrere del nom", d'Asif Kapadia, guardonat amb un Oscar al millor documental el 2016