"Desfent nusos": una mirada íntima, jove i valenta sobre la salut mental

Més de la meitat de les malalties mentals greus s'inicien a l'adolescència. A l'Ernest, a qui li van diagnosticar esquizofrènia, el que li costa més d'acceptar és la mirada de la gent, "que m'etiquetin, que em vegin com un boig, com algú que no té remei". Parlant amb el Jaume, el seu psiquiatre, reconeix que no sempre entén la seva malaltia, i que el fa patir veure la por als ulls dels altres. "El que és diferent crea rebuig, i per perdre la por cal trencar el tabú, parlar-ne, trencar l'estigma", respon en Jaume. I això, parlar-ne, és el que fan tots i cadascun dels protagonistes d'aquest documental, dirigit per Txell Esteve i Diana Casellas i produït per l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu. En parlen amb persones properes: la mare, el pare, la seva parella, amb un sanitari que els ha tractat, amb una amiga. Expliquen la seva història i els seus sentiments, les seves pors i les seves esperances. Amb una lucidesa i una claredat que trenquen tòpics. Que ens recorden que la malaltia mental no és tan lluny, no és una cosa "dels altres". Aquests trastorns són molt més freqüents del que ens pensem: una de cada quatre persones pateix un problema de salut mental en algun moment de la vida. En parlen en un intercanvi de preguntes i respostes de valor universal. Com quan en Toni, un noi amb un trastorn de l'espectre autista, li demana al seu amic Sergi, auxiliar d'infermeria, si la bogeria existeix. "Hi pot haver bogeria en l'amor o el dolor, però jo no equipararia mai bogeria a malaltia mental", respon el Sergi. I no hi ha un pèl de bogeria en el que expliquen, certament, però sí que hi ha patiment. La Carla, amb problemes d'ansietat i trastorn obsessiu-compulsiu, va arribar a un grau tan alt de desesperació que va demanar als seus pares que la ingressessin: "No podia més." El seu pare, en Xavier, li demana com és viure amb ansietat. "Viure amb ansietat és horrible, jo ho odio." Vivia per complir els rituals obsessius a què ella mateixa s'obligava: "Necessitava calmar el monstre que portava a dins, però al final només el calmava durant una estona, perquè després tornava. El monstre sempre torna." Les persones amb malalties mentals sovint se senten jutjades o criticades. Gairebé sempre, incompreses ("Desfent nusos") La mare de la Cristina va suïcidar-se. Ja en fa cinc anys, i a ella li ha calgut molt treball interior, i molta ajuda, per recuperar-se. Enraonant amb la Berta, companya d'un grup de dol per a familiars de persones que s'han tret la vida, explica que, de vegades, quan es tracta del suïcidi, "es parla de valentia o de debilitat, però no té res a veure amb això, perquè la persona està malalta, no pots dir que valenta', o que covarda'." Les persones amb malalties mentals sovint se senten jutjades o criticades. Gairebé sempre, incompreses. "La gent es pensa que, si et diuen que estàs prima, ja se't curarà l'anorèxia de cop", diu l'Amàlia. "O que et diguin que no estàs prou prima per tenir anorèxia, això fa molt mal." El desconeixement dels altres pot ser tan dolorós com la mala fe. També els amoïna haver de dissimular el patiment, haver de fer veure que es troben bé per no incomodar els altres. Quan tenia disset o divuit anys, l'Oriol va passar d'estimar-se a odiar-se, "i això ha anat creixent". "La càrrega que duc, d'haver de fingir constantment que soc una persona 10, em genera molts problemes. El 95% del temps em sento culpable de no estar bé", diu. El Toni té un trastorn de l'espectre autista. Li agrada la música, escriu poemes i compon cançons. "De vegades em tanco jo mateix en una bombolla, i fins que tot encaixi bé, no en surto. Això em fa pensar molt." Diu que s'avé més amb els animals que amb les persones, sobretot amb el seu gos, "perquè ells m'accepten tal com soc". Ell no s'ha sentit mai ben acceptat pel seu entorn. La teràpia l'ha ajudat a acceptar-se tal com és. Per aprendre a entendre's i estimar-se, els protagonistes de "Desfent Nusos" ("Des-Nudos") han necessitat ajuda. La Carla volia curar-se, per damunt de tot. "Vaig necessitar l'ajuda de metges, psiquiatres, psicòlegs, terapeutes però me'n vaig sortir." Demanar ajuda i acceptar-la no sempre és fàcil. L'Oriol ho va fer quan es va adonar que necessitava tenir una vida normal. "O una vida, almenys." El que més l'ha ajudat a tirar endavant, diu, és adonar-se que havia estat capaç de fer coses increïbles, "coses que ningú em pot prendre, per les quals he lluitat molt". Comparteix una bonica història d'amor amb la Selene, i té una bona feina, molt exigent, però "he après quan he de dir prou, que de vegades cal aturar-se i no passa res". Per aprendre a entendre's i estimar-se, els protagonistes de "Desfent nusos" han necessitat ajuda. Demanar-la i acceptar-la no sempre és fàcil ("Desfent nusos") "Desfent nusos" dona veu a aquests joves, però també a les persones que els envolten, perquè la salut mental ens afecta a tots, i parlar-ne amb una visió de 360 graus de manera tan clara, íntima i personal, a més d'un acte de valentia, és un exercici necessari. El documental crea - amb un format màgic, poc freqüent - un espai per parlar, plorar, fer silenci o riure en companyia, un univers íntim que permet la confidència. Sentir-los a tots ells, i als pares, amics o terapeutes que els acompanyen, és un antídot contra el desconeixement, la malfiança i la por. I també una aposta empàtica i intel·ligent de futur, perquè no podem tancar els ulls a una realitat molt més pròxima i quotidiana del que sovint volem pensar. "Desfent nusos" l'ha produït l'Obra Social de Sant Joan de Déu, una entitat que s'ocupa, d'ençà de la seva fundació el 1572, d'atendre, cuidar i acompanyar persones en situació de vulnerabilitat, en una aposta per la millora social posant la solidaritat i les cures en el centre de la vida. A través de projectes solidaris i de sensibilització, promou el compromís per millorar el món. "Desfent nusos" és un cant d'amor i d'esperança a la vida i als vincles i les relacions humanes que ens uneixen i ens sostenen. Podeu veure el tràiler de "Desfent nusos" ("Des-Nudos") aquí. Premis Millor Documental de Salut Mental, Rush Doc Film Festival, Los Angeles, Estats Units, 2021 Millor Direcció i Premi del Públic, Legendary DOC Independent Film Festival, Los Angeles, Estats Units, 2021 Premi del Públic, Terra Gollut Film Festival, Girona, 2021 Fitxa tècnica Direcció: Txell Esteve i Diana Casellas Realització: Marc Juan Guió: Txell Esteve Producció: Orde Hospitalari Sant Joan de Déu Direcció fotografia: Marc Juan Grafisme: Sergi Esgleas Muntatge: Marc Juan Postproducció de so: Miguel Ángel Riazo (La Fábrica de Carbón) Amb la col·laboració especial del tema Fragile, de Cece June Durada: 51' País: Espanya "Desfent Nusos" ("Des-Nudos"), és una producció de l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu amb finançament del Ministeri de Sanitat, Consum i Seguretat Social.

"Desfent nusos": una mirada íntima, jove i valenta sobre la salut mental

Set nois i noies que han patit o pateixen encara un problema de salut mental expliquen obertament, amb honestedat i emoció, com és viure amb la seva malaltia. Coincidint amb la setmana de La Marató de TV3, el "Sense ficció" ofereix una mirada jove, íntima i valenta sobre les malalties mentals