D'Altsasu a Estrasburg

1.548 dies a la presó per una baralla de bar. L'Etxebe no oblida i, quatre anys després, encara continua actualitzant cada matí el comptador d'Altsasu. I ho seguirà fent fins al 2025, que és quan els seus amics acabaran de complir la condemna, si Estrasburg no diu el contrari. El seu cas, com el dels presos de l'1-O, ja és al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, que ha de decidir si se'ls va vulnerar el dret a un jutge imparcial i a un procés just. 'Altsasu: ferides obertes', d'Albert Segura i Anna Sanmartí (2018) I és que Concepción Espejel, la jutgessa que els va castigar amb fins a nou anys i mig de presó per esbatussar-se amb dos guàrdies civils fora de servei al bar Koxka, està casada amb un coronel d'aquest cos militar. Fins i tot n'havia rebut condecoracions. Com Carmen Lamela, la instructora del cas que va tombar pràcticament totes les proves pericials, vídeos i testimonis de les defenses i que va veure terrorisme, en aquella baralla una matinada de festa i alcohol en un poblet de Navarra. Tant és si ETA ja s'havia desarmat i dissolt, i si als anys de plom al País Basc, els acusats no havien pràcticament ni nascut. Els advocats dels vuit joves d'Altsasu també denuncien a Europa irregularitats en les rodes de reconeixement, que se'ls jutgés a l'Audiència Nacional i no a Pamplona i que de la investigació se n'encarregués la mateixa Guàrdia Civil -jutge i part, doncs-, en comptes de la Policia Foral. "És pur teatre, quatre llargs anys d'un procés judicial evidentment manipulat i fora de tota lògica, guiat per interessos foscos i on, constantment, s'han vulnerat drets fonamentals, un muntatge que ha convertit el nostre cas en una aberració jurídica de manual", lamenten els pares dels condemnats. Oihan Arnanz, Jokin Unamuno, Adur Ramírez de Alda, Iñaki Abad i Aratx Urrizola ja tenen el tercer grau i intenten refer les seves vides. A Jon Ander Cob i Julen Goikoetxea se'ls ha denegat i encara han de dormir totes les nits a la presó de Zaballa. 'Altsasu: ferides obertes', d'Albert Segura i Anna Sanmartí (2018) El documental "Altsasu: ferides obertes" es pregunta si el cas Altsasu és un laboratori repressiu per provar fins on es pot estirar el Codi Penal i la interpretació dels delictes d'odi i terrorisme. Es resisteixen, alguns poders de l'Estat, a deixar d'explotar els rèdits de la doctrina del "tot és ETA"? Quants anys i quantes generacions han de passar per tancar les ferides obertes, passar pàgina i deixar de posar pals a les rodes de la reconciliació i la convivència? Les plataformes Altsasuoak aske! i Altsasu Gurasoak acaben d'anunciar una aturada, però la seva lluita continua a Europa. I l'Etxebe seguirà actualitzant el marcador: 1.548 dies a la presó per una baralla de bar. 353.000 euros gastats en la seva defensa. 539.000 quilòmetres recorreguts pels seus familiars per poder-los visitar a les presons d'Estremera, Aranjuez i Navalcarnero. I sumant.