El cantant de Terrassa a "Revolució 4.0"

Miki Nuñez: "Tinc un psicòleg que m'ha canviat la vida"

El cantant Miki Núñez ha conversat amb Xantal Llavina a "Revolució 4.0" sobre el confinament, la revolució digital, l'èxit i el fracàs, sobre les relacions humanes i fins i tot sobre emocions: "Jo he tingut ansietat des que vaig sortir a 'Operación Triunfo'"

Cristina Alemany Iglesias
TEMA:
Miki Nuñez
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Xantal Llavina: Miki, com portes la nova normalitat?

Miki Núñez: Depèn, si la nova normalitat, a diferència de quan estàvem tancats i tancades a casa, doncs molt bé. Però a diferència de com era abans que tot això passés, doncs fatal, però bueno.

Xantal Llavina: Hi ha gent que diu que l'ha canviat, aquesta època, l'ha fet pensar, reflexionar...

Miki Núñez: A mi sí, eh? Sí, perquè he tingut molt de temps per mi. Jo portava uns mesos, per no dir uns anys, una mica bastant convulsos, no? Estava tot el dia fora de casa, i ara m'ha servit per estar amb la família, no? Tornar a recuperar aquells hàbits que tenia quan vivia a casa, i tot era abans de la nova normalitat.

Xantal Llavina: M'han dit que fins i tot al Miki Núñez li agrada estar cinc minuts sol pensant a casa; és així?

Miki Núñez: Sí, és un petit consell que em va donar ma mare, bueno, que sempre ens ha dit a casa, des que som petits, tant al meu germà com a mi, i era que cinc minuts abans de dormir nosaltres havíem de ser conscients de què havia passat durant aquell dia per poder viure al 100% el que ens passava, gràcies a qui havia passat i per què havia passat. Llavors són 5 minuts que és com un prec, com resar, però per mi mateix.

Xantal Llavina: Ho recomanes.

Miki Núñez: Sí, sí. Cinc minuts al dia pensant en un mateix.

Xantal Llavina: Els adolescents s'ho han passat malament, aquest confinament, la gent gran també, però jo crec que la gent gran s'ho ha passat pitjor.

Miki Núñez: Els que s'ho han passat pitjor, sens dubte. En el meu cas, els meus avis... ha sigut desastrós... ha sigut desastrós, perquè, esclar, la impotència que tu sents... Tu imagina't que truques al teu avi i et diu: "Es que llevamos mucho tiempo sin vernos, ¿eh? ¿Qué pasa? ¿Que no me quieres, ya?" Al meu avi li van diagnosticar fa poc Alzheimer, i esclar, ell deia: "¿Pero por qué no entras?" "Per què no vens a fer-me un petó? Què està passant?", saps? Cada dia ma mare tornava pitjor, perquè pensava: "És que no ho acaba d'entendre, o no se'n recorda." I és molt dur, és molt dur.

Xantal Llavina: El teu avi escolta la teva música?

Miki Núñez: Sí.

Xantal Llavina: La coneix?

Miki Núñez: Sí.

Xantal Llavina: Que bé!

Miki Núñez: Sí, de fet... tinc una experiència molt xula, que vaig ensenyar la cançó "Escriurem", la primera maqueta. Hi havia només el meu avi Andrés i la Trini, al sofà, i els vaig dir: "Escolteu, que porto una maqueta d'una cançó nova", i el meu avi en aquella època estava... saps que això va a èpoques, estava com molt paradet. I es va aixecar... com que és un compàs de tres, és com un vals, tan-tan-tan... va agafar ma àvia, que està operada de l'esquena cinquanta mil vegades, no es pot ni moure, gairebé, i es van posar a ballar.

Xantal Llavina: Oh!

Miki Núñez: I esclar, sense dir re. I a mi em va... tocar la patata.

Xantal Llavina: "Escriurem", gran cançó, ha estat un "hit" del confinament.

Miki Núñez: Que fort!

Xantal Llavina: "Escriurem que tot no vas ser fàcil", perquè no ha estat gens fàcil per ningú.

Miki Núñez: Ja, i a més és un altre cop la màgia de la música, no?, la capacitat d'empatitzar amb segons quins moments, quan la cançó no estava feta per això. O sigui, la cançó no estava pensada ni per... Molta gent que em diu que han hagut de dir adeu a familiars seus, doncs que també l'han sentit molt seva, parelles que es trenquen, que també la senten molt seva, i és com, "jolín", és que hi no té res a veure! Però m'encanta, m'encanta l'empatia que... que pot provocar.

Xantal Llavina: Has estat molt enganxat a la tecnologia aquest confinament. Jo t'he seguit a Tiktok, a Instagram, a Twitter... La gent jove, i avui que parlem dels joves, els adolescents... Per tu el mòbil i la tecnologia és molt important?

Miki Núñez: Home, és que és la manera de comunicar-me amb la gent que em segueix, eh? Jo me'n recordo quan cada estiu amb la meva mare i el meu pare anàvem a comprar postals per enviar als meus amics, perquè, clar, no teníem ni telèfon ni teníem re! Estaves així, esperant que t'enviessin la postal altra vegada. Ara no, ara tu quedes amb algú i li dius: "Demà a les dotze al bar Pepito." I a les dotze menys cinc et diu: "Tio, que al final no vinc..." Abans no ho podies fer. Si havies quedat a les 12, quedaves a les 12. Llavors, com que té moltes facilitats, però també té moltes coses dolentes, i és aquesta capacitat d'improvisació... però cap a dolent.

Xantal Llavina: Els pares et diuen això que diuen a molts joves, "estàs enganxat al mòbil, Miki, no pares", t'ho diuen?

Miki Núñez: M'ho deien molt més abans. Però molt més. Jo considero que quan jo penjo una foto a Instagram, o penjo un tuit, o quan faig un vídeo per promocionar un concert a les xarxes, és que estic treballant. I això és una cosa que no m'esperava que entenguessin, i ho han entès. Ho han entès molt bé. Algun cop me mare li diu a l'Eloi, el meu germà: "Eloi, deixa el mòbil! És que el tiraré per la finestra! Deixa ja el punyetero eBay i tota aquesta gent dels youtubers." "I el Miquel què?" Bueno, és que jo estic treballant. Jo és possible que estigui contestant dotze correus que m'han arribat en cinc minuts, que estigui a l'Instagram perquè he de penjar per un concert, fer no sé què... Sí, és la manera que tinc de comunicar-me.

 

 

Xantal Llavina: Els joves creieu que les generacions passades,els vostres pares i els avis, han deixat una societat una mica complicada, o no?

Miki Núñez: Home, segur que sí. Segur que sí. Vull dir, si encara hi ha partits d'ultradreta i hi ha penya que els segueix votant, és perquè algú en el passat ho va fer molt malament. Si encara hi ha feixisme i encara hi ha homofòbia i xenofòbia, i islamofòbia i totes les fòbies que et puguis arribar a imaginar, si hi ha gent que no té empatia i que creix amb l'odi i que viu odiant la gent, òbviament alguna cosa hem fet malament.

Xantal Llavina: I el planeta? Els joves defenseu molt més el planeta que altres generacions.

Miki Núñez: Estem molt més conscienciats. Jo crec que l'escola també hi ha fet molt, eh? Estem molt més conscienciats intentant utilitzar el mínim de plàstic possible, transport públic, no comprar roba a llocs on sabem que pot ser explotació infantil, o es fa amb salaris... doncs això. Jo crec que sí, que estem molt conscienciats, i tenim moltes ganes de fer-nos sentir, eh? I això, les xarxes hi ajuden molt. Les xarxes. Tu ets emprenedor.

Xantal Llavina: Nosaltres, que parlem també d'emprenedors, ets emprenedor de la música. Diuen dels joves que no es volen esforçar gaire. No sé si hi estaries d'acord. Tu t'ho has currat molt.

Miki Núñez: Jo he currat moltíssim! Moltíssim. Moltíssim, moltíssim. Jo crec que hi ha gent que té moltes ganes de tirar endavant, i de fer molta feina. El problema, una altra vegada, és la desigualtat social. Perquè jo conec molta gent que li hauria encantat poder anar a la universitat i estudiar. I no han pogut, no han pogut, però no perquè no volguessin ser els millors metges del món, o les millors enginyeres del món, sinó perquè econòmicament no s'ho han pogut permetre. Tenim moltes ganes de canviar el món. Tenim moltes ganes d'utilitzar totes les eines al nostre abast per poder fer de veritat un món millor, més sostenible, més igualitari, però és que... ens heu deixat un llegat de merda, em sap greu, eh?

Xantal Llavina: Escolta!

Miki Núñez: Perdó, perdó! No anava per tu directe. Home, jo crec que encara som a temps d'arreglar-ho.

Xantal Llavina: Mirava visites a YouTube de Miki Núñez, i de Spotify. Spotify 54 milions de reproduccions, YouTube 17 milions de reproduccions. Home, és que són fortes! És molt heavy. És molt fort.

Miki Núñez: És molt fort, però, o sigui, i m'ho dius i em surt el somriure, perquè penso: "Hosti, tu!" És que porto des dels deu anys fent música, i des dels tretze en una banda. I el meu somni sempre ha sigut aquest, poder arribar a molta gent... Mira, això sense les tecnologies i les xarxes socials no ho hauria pogut fer. Però poder arribar a la gent i que algú arribés i digués: "Aquesta cançó me l'estic fent meva. L'has escrit tu però sembla que l'hagi escrit jo, la podria haver escrit jo tranquil·lament." Que 54 milions de persones hagin escoltat música meva... És fort. És molt fort! És moltíssima gent! Per mi l'èxit no són totes aquestes xifres, per mi l'èxit és poder anar a un concert, mirar algú a la cara, cantar "Escriurem" i que plori. I dir: "Hòstia, ho he fet bé. Ho he fet bé perquè aquesta persona ho està sentint tant com jo."

Xantal Llavina: Per tant, has viscut l'èxit de cop. Ja tens xarxa perquè et parin?

Miki Núñez: Sí. Tinc un psicòleg que dona un gust... Hosti! Des que estic amb ell... Jo he tingut ansietat des que vaig sortir a "Operación Triunfo", ansietat molt forta, eh?, d'ofegar-me, i quedar-me sense respirar, i estar molt nerviós, i tremolar, i no saber per què, i des que estic amb aquest psicòleg m'ha canviat la vida, eh? M'ha canviat la vida completament. Soc una persona tranquil·la dins del meu estrès, puc fer una cosa rere l'altra, puc ser una mica menys visceral i més, no sé, raonar més les coses.

Xantal Llavina: Miki, ets molt valent, que em diguis això del psicòleg. Segurament ens veuen joves. Com els podem ajudar? Perquè sí que vivim en un món tan ràpid que l'ansietat és un problema que viuen molts joves.

Miki Núñez: L'ansietat jo crec que és la gran malaltia del segle XXI, i bueno, a mi el que m'ha fet el psicòleg és ensenyar-me el rerefons de l'ansietat. A mi em deia: "Tu imagina't que tens un got. Tu vas omplint-lo de coses, d'aigua, aigua, aigua... Llavors arriba de sobte una cosa molt petita, que fa que aquest got s'acabi d'omplir i vessi. Llavors t'arriba l'ansietat." I tu creus realment que l'ansietat te l'ha provocat aquella cosa, i penses: "Si és perquè, no ho sé, perquè m'he oblidat el forn obert, és una tonteria." Ja, però potser ha sigut això, la gota que ha colmado el vaso. Llavors el que faig amb el psicòleg és anar a rebuscar al màxim quins són els meus problemes, doncs records que tinc des de petit, moments clau de la meva vida que m'han fet pensar d'una manera o d'una altra... No sé, a la meva família són súper sobreprotectors, no? Llavors és com una mica el fet d'intentar fer les coses també per tu, saps? No per quedar bé.

Xantal Llavina: Aquesta ansietat, també internet, les xarxes socials, estar pendent dels seguidors, de quants "likes"... També els joves creus que és massa excessiu aquest interès per les xarxes socials?

Miki Núñez: Arriba un punt que sí. A les xarxes socials a més està permès tot. El món de l'odi i del "hater" a les xarxes socials és un món que jo vaig descobrir fa molt poc... Bueno, fa molt poc, el 2018. De fet, me mare, i el meu pare... Parlo molt d'ells, ja veus que els tinc molt presents. Quan van venir a l'Acadèmia, es pensaven que havien de venir amb un policia, perquè havien vist a Twitter que em volien matar.

Xantal Llavina: Déu-n'hi-do.

Miki Núñez:  Clar, tu imagina't estar a casa i veure: "Cuando pille a Miki Núñez por la calle le voy a arrancar la cabeza, al gilipollas ese le voy a matar..." Ho veu me mare, que no havia tingut Twitter en la seva vida, dius: "Hosti, però i a aquesta persona què li passa pel cap? De debò que em farà això?" Jo sé que no, perquè ja he nascut amb això, però me mare no tenia Twitter i veu això... No ho sé, muntatges de fotos molt xungos. Molt xungos.

Xantal Llavina: Per tant, un cert respecte i també distància al món digital és important, però també una distància...

Miki Núñez: Saber què és el món digital, saber què és el món real.

Xantal Llavina: I valorar més...

Miki Núñez: El món real i la gent que t'envolta. Mira, una cosa del psicòleg: nosaltres tenim al voltant un màxim de deu persones que afecten la teva vida. O sigui, deu persones que t'afecten emocionalment... i a la teva, no sé, el teu saber estar, deu. Llavors em deia: "Escriu els deu noms..." Començo a escriure noms, la mama, el papa, el Sergi, l'Albert, la Sara, no sé què... Segueixo escrivint i em deia: "Està demostrat psicològicament que les úniques persones que poden afectar-te a tu són aquestes, però està demostrat. Llavors, per què t'has de preocupar de tot el que hi ha al voltant? Que si aquell et diu que cantes malament, que si l'altre et diu que estàs amb no sé qui, que si l'altre et desitja la mort, que si l'altre que t'has venut. No en tens ni idea. Qui realment coneix la teva casuística és la gent que està al teu voltant. I com que la coneix et jutjaran pel que facis, no pel que pensen que ets."

 

 

 

Xantal Llavina: Per cert, el futur, Miki Núñez, som al 2020. El 2030... Fem un exercici, ara que tenim Barcelona aquí de fons. On et veus d'aquí deu anys, Miki?

Miki Núñez: Uf... És que jo ara mateix només em sé veure sobre un escenari fent música. Llavors, espero i desitjo que els meus peus segueixin a terra, que segueixi envoltat de la mateixa gent, i que segueixi fent el que més m'agrada, que és cantar i compondre. Això és l'únic que espero, per mi i per la meva felicitat.

Xantal Llavina: Anar a viure a Madrid? No? Et quedes aquí?

Miki Núñez: És que vaig tenir una època que deia que volia viure a Madrid, però tan bé que s'està a Terrassa... I bé que estem aquí, que ho tenim tot! L'altre dia en parlava amb la Sara, a Catalunya ho tenim tot! Que volem platja, platja. Que volem neu, neu. Que volem ciutats grans, ciutats grans. Que volem anar a un poble, poble. Tota la meva família, tots els meus amics són aquí. Què he d'anar a fer a Madrid, jo?

Xantal Llavina: No hi ha res que et faci por, ara mateix.

Miki Núñez: Sí, clar! Sí, sí, el fracàs. El fracàs. El fracàs em fa moltíssima por, i sobretot que aquestes nou persones algun dia em diguin que alguna cosa ha canviat.

Xantal Llavina: La revolució digital és important, aquests dies amb el confinament hem vist com en 60 dies la revolució digital s'ha avançat cinc anys. Per tu, quan et dic la paraula "revolució digital", ja penses que en formes part o et sona com una paraula estranya?

Miki Núñez: "Jolín", no ho sé, eh? Cinc anys, ha avançat, tot això? En 60 dies? A veure, jo crec que la meva generació i les anteriors no, les noves, a partir del 95 cap amunt, jo crec que ja estem preparades per aprendre ràpid coses de les tecnologies. És com que ja ho tenim per mà. Llavors, tot el que vingui crec que ens hi sabrem adaptar.

Xantal Llavina: Per tant serà normalitat. Normalitat dins de la nova normalitat.

Miki Núñez: Normalitat dins la nova normalitat normativa.

Xantal Llavina: Miki, en aquest futur hi haurà el teu proper disc, serà a l'octubre.

Miki Núñez: Segurament serà a l'octubre. Hi haurà cançons escrites durant la pandèmia i el confinament. Hi haurà cançons escrites durant el confinament, hi haurà cançons escrites d'abans, cançons de després, i ho tractarem una miqueta tot.

Xantal Llavina: Ganes?

Miki Núñez: Moltes. Moltíssimes.

Xantal Llavina: Tiktok: l'has descobert en aquest confinament i hi estàs enganxat, perquè t'he seguit els vídeos.

Miki Núñez: Hi estic superviciat, però perquè és com... Saps allò de l'alerta per anar a dormir? A mi em surt! Penso: "Mare de Déu Senyor, deixa ja el mòbil!" Sí, no sé, és com... són vídeos... Te'n recordes dels Vines, tu? Que eren sis segons de vídeo. Em recorda això. Podies anar mirant molts vídeos, i tots eren especials. Jo crec que si alguna cosa hem après amb les tecnologies, és a saber compactar tota la informació en pocs segons. Jo crec que és guai, perquè és molta informació, moltes coses de cop.

Xantal Llavina: Et sembla que acabem aquesta entrevista fent un ball de Tiktok?

Miki Núñez: Em semblaria increïble. A més, ballo superbé.

Xantal Llavina: Balles bé?

Miki Núñez: Perfecte.

Xantal Llavina: Ho intentem?

Miki Núñez: Ho intentem.

ARXIVAT A:
Miki Nuñez

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut