• La gamba, un cas de pesca sostenible
    Veure vídeo

    La gamba, un cas de pesca sostenible

    Sabíeu que a una gamba no se li pot xuclar el cap? Bàsicament perquè no en té. O que és parenta de les aranyes? La reportera Georgina Pujol s'embarca a Palamós per anar a pescar gamba vermella a 20 milles de la costa i aprendre-ho tot sobre aquest crustaci.

    Sabíeu que a una gamba no se li pot xuclar el cap? Bàsicament perquè no en té. O que és parenta de les aranyes? La reportera Georgina Pujol s'embarca a Palamós per anar a pescar gamba vermella a 20 milles de la costa i aprendre-ho tot sobre aquest crustaci.

  • QQC i... El control del pes
    Veure vídeo

  • Tonyina, devorador devorat
    Veure vídeo

    Tonyina, devorador devorat

    És bo, menjar tonyina? Té Anisakis? Conté uns nivells de mercuri tolerables? Està encara a la vora de l'extinció? Ara n'hi ha granges d'engreix. Com s'ho fan, per pescar-les vives?
    La tonyina és un Fórmula 1 submarí. Accelera de 0 a 70 km/h en un no-res i neda 200 quilòmetres al dia. És un producte de luxe. Tot i que té traces de mercuri, la seva carn és tan apreciada que la sobrepesca ha estat gairebé a punt d'acabar amb l'espècie. Però gràcies a les restriccions, la situació sembla que millora. Anem a pescar tonyines amb una biòloga per posar-los sensors. Així s'obtenen dades sobre el comportament i la població en la Mediterrània. Georgina Pujol busseja entre tonyines de 200 kg en una gàbia d'engreix de l'empresa Balfegó.
    Com que és un gran depredador, aquest peix acumula metalls pesants. El laboratori de toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili analitza els nivells de mercuri de la Georgina i li expliquen quins efectes té aquest metall en el cos.

    És bo, menjar tonyina? Té Anisakis? Conté uns nivells de mercuri tolerables? Està encara a la vora de l'extinció? Ara n'hi ha granges d'engreix. Com s'ho fan, per pescar-les vives? La tonyina és un Fórmula 1 submarí. Accelera de 0 a 70 km/h en un no-res i neda 200 quilòmetres al dia. És un producte de luxe. Tot i que té traces de mercuri, la seva carn és tan apreciada que la sobrepesca ha estat gairebé a punt d'acabar amb l'espècie. Però gràcies a les restriccions, la situació sembla que millora. Anem a pescar tonyines amb una biòloga per posar-los sensors. Així s'obtenen dades sobre el comportament i la població en la Mediterrània. Georgina Pujol busseja entre tonyines de 200 kg en una gàbia d'engreix de l'empresa Balfegó. Com que és un gran depredador, aquest peix acumula metalls pesants. El laboratori de toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili analitza els nivells de mercuri de la Georgina i li expliquen quins efectes té aquest metall en el cos.

  • QQC i ... la física
    Veure vídeo

    QQC i ... la física

    El grec Arquimedes de Siracusa va fer nombroses aportacions al món de la ciència. Una de les més conegudes és el principi que porta el seu nom, que podem experimentar, per exemple, en inflar els pulmons quan ens banyem en una piscina.
    Arquimedes també va descriure el sistema de palanca, en què el repartiment dels pesos és determinant: explicarem com funciona en el cas dels castells o de la bicicleta. Per tot això i molt més, Arquimedes és considerat un dels matemàtics més importants de la història.

    El grec Arquimedes de Siracusa va fer nombroses aportacions al món de la ciència. Una de les més conegudes és el principi que porta el seu nom, que podem experimentar, per exemple, en inflar els pulmons quan ens banyem en una piscina. Arquimedes també va descriure el sistema de palanca, en què el repartiment dels pesos és determinant: explicarem com funciona en el cas dels castells o de la bicicleta. Per tot això i molt més, Arquimedes és considerat un dels matemàtics més importants de la història.

  • TN: imatge virtual, contingut real
    Veure vídeo

    TN: imatge virtual, contingut real

    Descobrim quines possibilitats té i com funciona el nou plató virtual dels telenotícies de TV3.

    Descobrim quines possibilitats té i com funciona el nou plató virtual dels telenotícies de TV3.

  • Quèquicom - Dissenyant el teclat català
    Veure vídeo

    Quèquicom - Dissenyant el teclat català

    L'any 1932, un psicòleg i educador americà ja va fer una proposta per millorar el teclat QWERTY, i humilment el va batejar amb el seu propi cognom: Dvorak. El sistema Dvorak situa les lletres més utilitzades al centre del teclat, prop dels dits amb major capacitat motriu. Es basa en les freqüències alfabètiques de la llengua anglesa. Quina seria la disposició ideal del teclat per al català? El filòleg Lluís de Yzaguirre director Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de l'IULA-UPF ha estudiat a fons les freqüències alfabètiques del català, i gràcies als seus estudis s'ha pogut elaborar la versió catalana del Scrable. Jaume Rosset és traumatòleg a l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art i coneix molt bé les limitacions de mobilitat de les nostres mans i Joan Montané és programador de Soft Català. Amb la seva col·laboració s'aconsegueix dissenyar una nova disposició del teclat adaptat a la llengua catalana i un aplicació per instal·lar-la en qualsevol plataforma. D'aquesta manera, una vegada es domini aquest nou teclat escriurem més de pressa, i reduirem el nombre de lesions a mans i canells.

    L'any 1932, un psicòleg i educador americà ja va fer una proposta per millorar el teclat QWERTY, i humilment el va batejar amb el seu propi cognom: Dvorak. El sistema Dvorak situa les lletres més utilitzades al centre del teclat, prop dels dits amb major capacitat motriu. Es basa en les freqüències alfabètiques de la llengua anglesa. Quina seria la disposició ideal del teclat per al català? El filòleg Lluís de Yzaguirre director Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de l'IULA-UPF ha estudiat a fons les freqüències alfabètiques del català, i gràcies als seus estudis s'ha pogut elaborar la versió catalana del Scrable. Jaume Rosset és traumatòleg a l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art i coneix molt bé les limitacions de mobilitat de les nostres mans i Joan Montané és programador de Soft Català. Amb la seva col·laboració s'aconsegueix dissenyar una nova disposició del teclat adaptat a la llengua catalana i un aplicació per instal·lar-la en qualsevol plataforma. D'aquesta manera, una vegada es domini aquest nou teclat escriurem més de pressa, i reduirem el nombre de lesions a mans i canells.

  • QQC i ... L'energia (cap 1)
    Veure vídeo

    QQC i ... L'energia (cap 1)

    Com funcionen les centrals hidroelèctriques, els parcs eòlics, les plaques fotovoltaiques, el cotxe d'hidrogen...Els recursos energètics poc contaminants o renovables són el tema central del segon capítol de "Quèquicom"..., dedicat a l'energia.

    Com funcionen les centrals hidroelèctriques, els parcs eòlics, les plaques fotovoltaiques, el cotxe d'hidrogen...Els recursos energètics poc contaminants o renovables són el tema central del segon capítol de "Quèquicom"..., dedicat a l'energia.

  • La travessa de l'estret de Gibraltar
    Veure vídeo

    La travessa de l'estret de Gibraltar

    El reporter Pere Renom intenta travessar nedant l'estret de Gibraltar per fer un reportatge. S'enfronta amb els corrents, l'onatge, el vent, la boira i les marees, i esquiva els prop de 90 grans mercants que diàriament circulen per l'Estret. Ha de cobrir una distància d'uns 15 km. Al llarg de la història, menys de 700 nedadors han aconseguit aquesta gesta, una xifra cinc vegades inferior al nombre d'alpinistes que han escalat l'Everest, i molt pocs en menys de quatre hores, l'objectiu que es fixa en Pere. A partir del repte esportiu, el reportatge explica també les particulars condicions oceanogràfiques, meteorològiques i nàutiques de l'estret de Gibraltar.

    El reporter Pere Renom intenta travessar nedant l'estret de Gibraltar per fer un reportatge. S'enfronta amb els corrents, l'onatge, el vent, la boira i les marees, i esquiva els prop de 90 grans mercants que diàriament circulen per l'Estret. Ha de cobrir una distància d'uns 15 km. Al llarg de la història, menys de 700 nedadors han aconseguit aquesta gesta, una xifra cinc vegades inferior al nombre d'alpinistes que han escalat l'Everest, i molt pocs en menys de quatre hores, l'objectiu que es fixa en Pere. A partir del repte esportiu, el reportatge explica també les particulars condicions oceanogràfiques, meteorològiques i nàutiques de l'estret de Gibraltar.

  • Inundacions: quan el riu reclama el que és seu
    Veure vídeo

    Inundacions: quan el riu reclama el que és seu

    Aquests últims dies, les pluges intenses han posat al límit els últims trams del riu Besòs, el Fluvià i molts petits rius i rieres. Gairebé la meitat dels municipis catalans, uns 400, tenen edificacions en llocs amb un risc alt d'inundacions. La majoria són a la costa i al Pirineu. Aquest estiu, a la Vall d'Aran, el desbordament dels rius va provocar el caos. L'aigua es va endur cases, càmpings i carreteres. La reportera Georgina Pujol va a la Vall d'Aran per analitzar un dels factors clau de les inundacions: es construeix en zones fluvials, llocs que el riu ja ha envaït altres vegades, malgrat que es pot anticipar que ho tornarà a fer. Perquè el riu sempre acaba reclamant el que és seu. I els científics adverteixen que el canvi climàtic pot incrementar les inundacions en el futur.

    Aquests últims dies, les pluges intenses han posat al límit els últims trams del riu Besòs, el Fluvià i molts petits rius i rieres. Gairebé la meitat dels municipis catalans, uns 400, tenen edificacions en llocs amb un risc alt d'inundacions. La majoria són a la costa i al Pirineu. Aquest estiu, a la Vall d'Aran, el desbordament dels rius va provocar el caos. L'aigua es va endur cases, càmpings i carreteres. La reportera Georgina Pujol va a la Vall d'Aran per analitzar un dels factors clau de les inundacions: es construeix en zones fluvials, llocs que el riu ja ha envaït altres vegades, malgrat que es pot anticipar que ho tornarà a fer. Perquè el riu sempre acaba reclamant el que és seu. I els científics adverteixen que el canvi climàtic pot incrementar les inundacions en el futur.

  • Som romans
    Veure vídeo

    Som romans

    La reportera Georgina Pujol dispara una gran catapulta, una de les armes més potents de l'exèrcit romà. I era un exèrcit professional amb grans coneixements de tecnologia i enginyeria.
    Sota el casc urbà de Tarragona hi una cova natural amb un gran llac subterrani d'aigua dolça. La reportera hi baixa acompanyada d'espeleòlegs i hi descobreix el primer aqüeducte romà de l'antiga Tarraco, excavat a la roca.
    Jaume Vilalta explica com es va dissenyar l'aqüeducte del Pont del Diable, que abastia els cent mil habitants de Tarraco.
    També visitem el pont romà de Martorell, construït per les legions l'any 10 abans de Crist, aprenem com els soldats feien la Via Augusta i coneixem l'Eutiques, un conductor de quadrigues que competia al Circ romà, el que equivaldria a un pilot de fórmula 1 actual.
    Per acabar, assistim a un banquet d'un pater familias romà. Allà descobrim que les dones es depilaven amb cera, es tenyien els cabells i també feien dieta per estar més primes. O sigui, que els rituals de bellesa tampoc no han canviat tant des de llavors.

    La reportera Georgina Pujol dispara una gran catapulta, una de les armes més potents de l'exèrcit romà. I era un exèrcit professional amb grans coneixements de tecnologia i enginyeria. Sota el casc urbà de Tarragona hi una cova natural amb un gran llac subterrani d'aigua dolça. La reportera hi baixa acompanyada d'espeleòlegs i hi descobreix el primer aqüeducte romà de l'antiga Tarraco, excavat a la roca. Jaume Vilalta explica com es va dissenyar l'aqüeducte del Pont del Diable, que abastia els cent mil habitants de Tarraco. També visitem el pont romà de Martorell, construït per les legions l'any 10 abans de Crist, aprenem com els soldats feien la Via Augusta i coneixem l'Eutiques, un conductor de quadrigues que competia al Circ romà, el que equivaldria a un pilot de fórmula 1 actual. Per acabar, assistim a un banquet d'un pater familias romà. Allà descobrim que les dones es depilaven amb cera, es tenyien els cabells i també feien dieta per estar més primes. O sigui, que els rituals de bellesa tampoc no han canviat tant des de llavors.

  • Coure, el metall elèctric
    Veure vídeo

    Coure, el metall elèctric

    El coure és un material que ha ajudat a canviar el món, juntament amb l'energia elèctrica. És un bon conductor de l'electricitat i això ha fet possible gairebé totes les tecnologies que determinen el nostre dia a dia.

    El coure és un material que ha ajudat a canviar el món, juntament amb l'energia elèctrica. És un bon conductor de l'electricitat i això ha fet possible gairebé totes les tecnologies que determinen el nostre dia a dia.

  • Gibraltar, un límit natural
    Veure vídeo

    Gibraltar, un límit natural

    L'estret de Gibraltar és el límit de distribució mundial de diverses espècies, tant de vegetals com d'animals. Hi trobem micos, camaleons, ibis eremita, els últims boscos de laurisilva d'Europa i les darreres restes dels nostres cosins neandertals. En coneixem també la història geològica recent.
    Hi intervenen Eric Shaw, encarregat dels micos de Gibraltar, Clive Finlayson, director del Museu de Gibraltar, el biòleg i etnobotànic Jesús Sánchez i l'ornitòleg Yeray Seminario.

    L'estret de Gibraltar és el límit de distribució mundial de diverses espècies, tant de vegetals com d'animals. Hi trobem micos, camaleons, ibis eremita, els últims boscos de laurisilva d'Europa i les darreres restes dels nostres cosins neandertals. En coneixem també la història geològica recent. Hi intervenen Eric Shaw, encarregat dels micos de Gibraltar, Clive Finlayson, director del Museu de Gibraltar, el biòleg i etnobotànic Jesús Sánchez i l'ornitòleg Yeray Seminario.

  • Ous al laboratori
    Veure vídeo

    Ous al laboratori

    Els humans no ponem ous, però també ens reproduïm per mitjà d'ous. Veiem en primer pla la fecundació artificial d'un òvul femení. Els ous, a més de ser un deliciós recurs alimentari, també són un medi privilegiat per fer recerca, són com un laboratori en miniatura per estudiar el càncer, la contaminació ambiental o l'època dels dinosaures. A plató "Quèquicom" mostra un ou de Saltasaurus, un dinosaure de 8 tones que va viure fa més de 70 milions d'anys. El programa respon també a un vell enigma: què és primer, l'ou o la gallina?

    Els humans no ponem ous, però també ens reproduïm per mitjà d'ous. Veiem en primer pla la fecundació artificial d'un òvul femení. Els ous, a més de ser un deliciós recurs alimentari, també són un medi privilegiat per fer recerca, són com un laboratori en miniatura per estudiar el càncer, la contaminació ambiental o l'època dels dinosaures. A plató "Quèquicom" mostra un ou de Saltasaurus, un dinosaure de 8 tones que va viure fa més de 70 milions d'anys. El programa respon també a un vell enigma: què és primer, l'ou o la gallina?

  • Tinc la regla (o no...)
    Veure vídeo

    Tinc la regla (o no...)

    Tres generacions de dones d'una mateixa família expliquen la seva primera menstruació. Odiada o desitjada, és un semàfor de fertilitat que desapareix amb la menopausa.

    Tres generacions de dones d'una mateixa família expliquen la seva primera menstruació. Odiada o desitjada, és un semàfor de fertilitat que desapareix amb la menopausa.

  • Urgències, quan el temps importa
    Veure vídeo

    Urgències, quan el temps importa

    En un servei d'urgències, com en l'hospital Moisès Broggi, el temps de reacció i les decisions molt ràpides poden salvar vides o atenuar les conseqüències d'una patologia. Els experts sanitaris han de saber classificar amb màxima rapidesa.

    En un servei d'urgències, com en l'hospital Moisès Broggi, el temps de reacció i les decisions molt ràpides poden salvar vides o atenuar les conseqüències d'una patologia. Els experts sanitaris han de saber classificar amb màxima rapidesa.

Anar al contingut