L'entrevista de Lluís Canut a "Quan s'apaguen els llums"

Àlex Corretja: "Vaig aprendre que, si t'enfrontes a un amic, igualment l'has de voler trinxar"

Un exemple perfecte d'esportista "reciclat" a comunicador. Retirat prematurament als 31 anys, Àlex Corretja va forjar-se tenísticament al Club Tenis la Salut amb l'admiració i la mà mentora d'un altre primera espasa de la raqueta, Manuel Orantes.
Carles Claret
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Tant Àlex Corretja com Manuel Orantes van guanyar un Masters i destaquen per comptar amb una aurèola d'humanitat i bonhomia que els fa brillar personalment per sobre del seu reconeixement com a esportistes.

De molt petit, l'Àlex va somiar ser tenista professional seguint l'estela dels seus germans grans Sergi i, especialment, Ivan, amb qui va acabar formant parella de dobles i que va veure truncada la carrera per un accident de trànsit als 16 anys arran del qual van haver d'amputar-li part d'una cama. "Va ser un cop molt dur", reconeix.

Com també explica a Lluís Canut a "Quan s'apaguen els llums" , tots tres germans anaven al col·legi Santa Teresa de Jesús. El pare n'era el director i va ser un precursor de la combinació de l'educació amb la pràctica esportiva.

 

Els germans Corretja, de petits, en una foto familiar.

 

Campió primerenc

De ben petit, cada dia s'entrenava 6 hores al matí i, a la tarda, anava a l'escola. Els fruits van arribar ben aviat. "Des dels 10 anys, vaig anar guanyant el Campionat d'Espanya en totes les categories. Una cosa que no ha fet ni Rafa Nadal!", comenta somrient.

No obstant, a casa, els pares van recalcar-li que l'educació era tant o més important que l'esport i que calia ser respectuós amb l'entorn i els contrincants. Al club on s'entrenava hi va tenir un mirall de primera categoria: Manolo Orantes.  

"Quan vaig ser campió d'Espanya, als 16 anys," recorda Corretja, "em va demanar si em volia dedicar professionalment al tenis." Eufòric, li va dir un sí rotund. "Doncs tot just ara comença la teva vida en aquest món", va sentenciar-li.

 

Àlex Corretja contempla Manuel Orantes en un reportatge que TV3 va fer al Club Tenis la Salut.

 

Manuel Orantes, un referent

L'altre guanyador del Masters del Club Tenis la Salut, fundat el 1902 al barri de Gràcia de Barcelona, va aixecar el trofeu el 1976, després d'imposar-se al polonès Wojtek Fibak a Houston (EUA) en quatre sets.  

 

Els dos campions del Masters amb Lluís Canut, durant l'enregistrament del programa.

 

Àlex Corretja explica que, quan era petit, "veia el Manolo entrenar-se a la Salut. Era molt exigent i professional, però tothom em deia que era persona abans de tenista. Vam treballar uns anys junts i em va ensenyar moltes coses".

Orantes va ser un tenista fet a si mateix. Nascut a Granada l'any 1949, de petit vivia amb els avis al barri del Carmel de Barcelona, prop del club on, amb 9 anys, va començar a fer d'aplegapilotes per 8 pessetes l'hora.

"Ho fèiem molta canalla, i així guanyàvem quatre duros per dur a casa. Al migdia, quan no hi havia socis, jugàvem amb raquetes que ens deixaven o que s'havien trencat". Observava les explicacions que Manuel Rincón, campió espanyol, donava als socis durant les classes.

"A la Salut, Rincón ensenyava com havien de fer els cops. Jo m'hi fixava molt i, quan tenia una estona, al frontó, posava en pràctica tot el que havia escoltat", Manuel Orantes  

 

A l'ombra de Santana

A principis dels cinquanta el tenis estava dividit en dos circuits: el dels amateurs, que disputaven els tornejos del Grand Slam i els oficials, i per altra banda, els professionals, que només jugaven exhibicions i competicions no oficials.

El 1970, tots dos circuits es van unificar. Manolo Santanaguanyador de Wimbledon (1966), de Roland Garros (1961 i 1964) i del US Open (1965), va competir sempre com a amateur i el règim franquista es va encarregar de projectar-ne tot el glamur com a exponent de la marca Espanya de l'època.

 

Manuel Orantes en la seva època professional. A la dreta, aixecant el Màsters.

 

Per contra, Orantes va jugar sempre al circuit professional, on va coincidir amb estrelles de talla mundial com, entre altres, Ilie Năstase, Guillermo Vilas o Björn Borg, que començava a despuntar i que l'any 1974 va derrotar-lo en una final de Roland Garros.  

"La meva carrera mai ha estat prou reconeguda," Manuel Orantes

Se'n lamenta qui va ser proclamat mestre del tenis el 1976 i, l'any anterior, s'havia convertit en guanyador d'un US Open disputat sobre terra a Forest Hills derrotant a l'ídol local, Jimmy Connors, esquerrà com ell, en tres únics sets. I això que el nord-americà havia encadenat victòries en els tres anteriors Grand Slam.

El 2012, l'Associació de Tenistes Professionals, va fer justícia a la seva trajectòria i va ingressar al Hall of Fame de l'ATP ja que, al marge de la seva vàlua com a tenista, Orantes sempre va destacar per la seva empatia i esportivitat.

 

Un "gentleman" del circuit

Si Manuel Orantes sempre va destacar per la seva empatia, Àlex Corretja, a aquestes virtuts, hi afegia una enorme simpatia i una tendència gens oculta cap al xou. Una faceta que, anys més tard, ha contribuït a reorientar-se professionalment.

 

Àlex Corretja, micròfon en mà, cantant "La bamba" enmig de la pista després de guanyar un torneig.

 

Els anys 1996 i 1998 va rebre el premi Stefan Edberg al "fair play". El barceloní sempre ha gaudit d'una imatge immillorable dins del món del tenis. "Crec que has de procurar ser tu, però els valors són molt importants". I això, els possibles patrocinadors, ho tenen en compte.

"Dels ingressos d'un tenista, un 60% es liquiden d'impostos. Després, cal descomptar els sous d'entrenadors, preparadors físics, encordadors de raquetes, representants, etc. No tot el que es fa públic que ha guanyat, s'ho fica a la butxaca", Àlex Corretja.

 

Amistat i rivalitat

Àlex Corretja ha estat i és un esportista que ha donat sempre bones vibracions al públic i ha travat grans amistats en el món del tenis. Especialment amb alguns companys i, tard o d'hora... rivals.

La seva carrera destaca per tres grans moments. El 1996, després de 4 hores i mitja de partit, va caure davant de Pete Sampras als quarts de final del US Open. El nord-americà, que llavors era el número 1 del món, va vomitar enmig del partit.

Tot i que s'ha escrit molt sobre aquell punt d'inflexió en la seva carrera, Corretja pensa que "Sampras no va fingir. Es va deshidratar i després es va anar recuperant. Va fer valdre que era el millor del món i jo vaig pecar d'inexperiència." I, ho admet, no pot evitar pensar que potser va sentir pena quan el seu contrincant va defallir.      

 

 

Dos anys més tard, "a la final de Roland Garros, em vaig alegrar més jo de la victòria de Moyà, que el mateix Charly, que m'havia derrotat." Un altre cop, la història es repetia, però, aquest cop, la felicitat de Corretja no va ser gens fingida. "Aquell any, el Charly havia jugat millor que jo i va guanyar justament".

Un fet que no treu que, anys després, l'Àlex pensés que "entre guanyar una final i no fer-ho, hi ha molta diferència." Per tot plegat, mirant-ho amb perspectiva i tenint en compte que ara assessora altres esportistes, Corretja pensa que, quan es competeix, s'ha de ser ambiciós.

"No has de mirar als ulls del rival i veure-hi l'amic o deixar-te portar pels sentiments. Sí que l'has d'observar i, com a professional, buscar la manera de derrotar-lo", Àlex Corretja.

Una bona conclusió derivada de l'experiència pròpia.  

"Al final vaig aprendre que si t'enfrontes a un amic igualment l'has de voler trinxar", Àlex Corretja.

 

El Masters, el punt àlgid

El destí va voler que, dos anys més tard, Carlos Moyà i Àlex Corretja es tornessin a veure les cares al final del Masters que es jugava a Hannover, Alemanya. El mallorquí es va posar dos sets per davant, però Corretja "sentia que físicament estava millor i que tenísticament havia arribat a la maduresa".

En una paraula, l'Àlex havia après la lliçó. "L'experiència de Roland Garros em va servir molt i, encara que anés per darrere durant gairebé tot del partit, sabia que podia remuntar i guanyar." I així va ser com va imposar-se al seu amic en cinc sets: 3-6 3-6 7-5 6-3 i 7-5 .  

"Quan per fi guanyes recordes tots els esforços. Tots les hores i dies de preparació... Els cops que t'has preguntat: "val la pena això?". I te n'adones que sí, que ha valgut la pena", Àlex Corretja.

 

Corretja amb el trofeu de vidre del Masters que va guanyar a Hannover l'any 1998.

 

Com Manuel Orantes, generacionalment, va haver-se-les amb raquetes de la talla de Pete Sampras, Andre Agassi, Boris Becker, Thomas Muster, Gustavo Kuerten (amb qui va perdre la final de París de 2001) o Sergi Bruguera.

També va coincidir al circuit amb els membres de l'equip espanyol de Copa Davis que l'any 2000 va aconseguir, al Palau Sant Jordi i contra Austràlia, el primer títol de a història: Carlos Moyà, Juan Carlos Ferrero, Joan Balcells i Albert Costa.

Precisament amb l'últim, i com a guinda de la seva carrera, Corretja va guanyar la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sidney. Amb el lleidatà, com havia promès, es va fer un petonet als llavis després d'aconseguir el triomf contra els sud-africans Adams i De Jager que els va permetre penjar-se el metall.

 

Una parella de guapos

Àlex Corretja es va haver de retirar prematurament als 31 anys a causa d'una lesió ocular que va provocar que perdés un 60% de la visió en un ull. "Em van operar i, en intentar tornar a jugar, vaig veure que no era capaç de mesurar bé les distàncies. Em va saber greu no poder retirar-me a les pistes".

"El record és bonic, però en el dia a dia, no visc pensant que un dia vaig guanyar el Masters o la Copa Davis".

Ha format una "família nombrosa moderna" amb la model i presentadora Martina Klein, una de les protagonistes d'"Els meus pares" de TV3 en la primera temporada. Tenen un filla, l'Erika, nascuda el gener de 2017.  

 

Martina Klein, parella de l'Àlex, i Lluís Canut a qui el periodista va conèixer amb motiu del "Quan s'apaguen els llums" dedicat al tenista.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS